MADRID. L’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido s’ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per a l’1-O. “Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat”, ha assegurat en la seua declaració com a testimoni, en la qual s’ha remés a Diego Pérez de los Cobos com a director de l’operatiu. “No vaig donar l’ordre del que havien de fer”, ha dit, tot afegint que les decisions de si havien d’intervindre o s’havien de retirar les prenien “els operatius”.
Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia “no es van veure unitats d’intervenció” i ha lamentat que haurien d’haver posat més efectius i que havien “sorgit problemes” amb la policia catalana ja abans del dia del referèndum. Zoido ha rebutjat parlar “d’excessos policials” i ha qualificat de “proporcionada” l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil “ateses les circumstàncies d’aquell dia”.
Zoido ha declarat com a testimoni a petició de la defensa de Joaquim Forn i ha seguit la línia que ja van mantindre aquest dimecres l’expresident espanyol Mariano Rajoy i l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també es van desvincular del disseny de l’operatiu policial.
“He tingut per costum no entrar ni a dissenyar ni a valorar els dispositius de seguretat, no conec que hi haja hagut molts ministres que ho hagen fet si no tenien un coneixement específic”, ha dit i ha afegit: “Ni el vaig dissenyar ni res”. Preguntat per l’advocat de Forn, Xavier Melero, sobre qui dirigia l’operatiu, ha assegurat que aquest estava a càrrec de Diego Pérez de los Cobos, que va ser nomenat “coordinador” dels cossos de seguretat primer per la Fiscalia i després pel TSJC.
El total d’efectius enviats a Catalunya uns dies abans de l’1-O van ser uns 6.000 en el seu punt màxim. La defensa de Forn ha recordat que hi havia més de 2.000 punts de votació i ha preguntat a Zoido si el que va fer va ser enviar aquests agents “als escorxadors”. “Jo no vaig donar l’ordre del que havien de fer”, ha assegurat. El ministre s’ha remés als “operatius” com els qui van donar les ordres d’intervindre o de retirar-se en cada moment.
L’exministre de l’Interior ha afirmat que va ser “impossible” per a la policia donar compliment a l’ordre del TSJC i aturar el referèndum. “Era impossible després del que s’havia organitzat, hi havia escuts humans que impedien que es poguera accedir a les escoles”, ha manifestat Zoido a la Fiscalia. A més, ha afirmat que hi havia “resistència activa, organitzada” que impedia a la policia complir l’ordre judicial. També ha assegurat que es van produir “actuacions violentes contra els policies” i que va tindre “un coneixement per referències”, ja que que, en alguns casos, els mossos avisaven dels seus moviments. Ha afirmat també que no tenia accés als informes del CNI.
També ha defensat la Policia i la Guàrdia Civil quan l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, ha preguntat si el que es va viure l’1-O era “de normal convivència”. “Això no és convivència ciutadana i no s’ha de culpar la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil sinó que han d’assumir responsabilitats tots els que van promoure la celebració d’un referèndum que estava prohibit i declarat totalment il·legal”, ha valorat. “Cal complir amb la llei i respectar les instruccions judicials”, ha defensat Zoido durant la seua declaració.
A preguntes de Vox, ha insistit que creia que, per a impedir l’actuació de la Policia, hi havia una “organització i estructura”, pensada per a “col·locar-se” per a impedir que “ningú poguera passar”. “Hi havia informes posteriors que diuen que s’havien concertat per a impedir que passaren els agents a donar compliment de l’ordre judicial”, ha afirmat.
Mossos “insuficients”
Segons ha relatat, el desplegament policial a Catalunya va començar a partir del dia 20, “primer en funcions d’auxili” i a partir del dia 29 de setembre, a través d’una instrucció de la Secretaria d’Estat de Seguretat, també si veien “ineficàcia, ineficiència o impossibilitat”.
Zoido ha explicat que durant el mes de setembre li traslladaven que “els mossos complirien”, però en canvi ha lamentat que durant l’1-O “ja no es van veure unitats d’intervenció” de la policia catalana. De fet, creu que el dispositiu d’agents dels Mossos que es va preveure, “entre 6.000 i 7.000”, va ser “totalment insuficient” i s’ha preguntat “què hauria passat” si s’hagueren activat 12.00 agents com es va fer a les eleccions del desembre del 2017. “Si s’haguera fet un desplegament fort, juntament amb 6.000 policies nacionals i guàrdies civils, s’hauria obtingut un resultat millor segur”, ha reblat.
De fet, en la mateixa línia que Rajoy, també s’ha preguntat “què hauria succeït” si no s’haguera “impulsat, animat ni facilitat aquell referèndum il·legal”. L’exministre ha detallat que li van traslladar telefònicament que els Mossos estaven fent una “actuació simulada”, en paraules de la fiscal Consuelo Madrigal, i que “mai hi havia hagut aquest problema”. A més, ha lamentat que al llarg de la jornada “no van canviar d’actitud”.
Trapero, “poc col·laborador”
Sobre el paper del major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha afirmat que era “poc col·laborador” i que va posar “reticències” a complir ordres judicials. “No li agradava el fet d’estar coordinat pel senyor Pérez de los Cobos”, ha afirmat. A més, ha dit que no tenia accés als informes del CNI.
“Prioritzen la seguretat”
Sobre l’actuació dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat ha dit que sempre actuen amb la “regla” de la “proporcionalitat i la seguretat”. Tots són professionals que saben com actuar, amb proporcionalitat, racionalitat i oportunitat, i que prioritzen la seguretat”, ha dit. A la pregunta concreta de si l’1-O s’havia prioritzat la seguretat, Zoido ha respost lacònicament amb un ‘sí’.
A més, ha dit que es va fer un ús “raonable i proporcional” de la força, fins i tot amb “lesions importants” per als policies. “En ocasions es van haver de replegar perquè era impossible accedir a l’escola, van tindre una actuació destacada en unes condicions molt adverses per a ells”, ha manifestat. És en aquest punt quan ha fet servir la paraula “violència”, segons sosté, contra la Policia. “Hi va haver actuacions violentes contra els policies”, ha manifestat.
“Les imatges no em resulten agradables”
La defensa de Cuixart ha preguntat si els policies es van saltar el protocol de no colpejar a les parts superiors. Zoido ha dit que les imatges de l’1-O no li “resulten agradables” però ha defensat l’actuació dels policies per la situació de “tensió” que s’hi van trobar. “A vegades, per a restablir l’ordre constitucional, no hi ha més remei que fer un ús, de manera raonable, de la força”, ha defensat.
El lletrat Jordi Pina ha preguntat explícitament a Zoido si havia vist imatges de policies colpejant persones amb mans alçades, però l’exministre ha evitat la resposta directa. “Jo he vist situacions on havien de fer ús de la defensa reglamentària i desconec en quines circumstàncies es produeixen”, ha defensat.
Sobre l’ús de pilotes de goma –prohibides pel Parlament de Catalunya–, ha dit que “les van haver d’usar” i que només es van fer servir en un punt per a “poder eixir d’allà”, a l’escola Ramon Llull de Barcelona. En aquest punt, el lletrat Jordi Pina ha puntualitzat que es van fer servir en dos llocs. Zoido també ha dit que no li consta si es van usar gasos lacrimògens a Aiguaviva. “Ho desconec”, ha dit.
‘A por ellos’
En resposta a preguntes de les defenses de Cuixart, Turull, Rull i Sànchez, Zoido ha reconegut que “no comparteix” el crit de l'”A por ellos” que van rebre alguns agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en el moment de marxar cap a Catalunya. Zoido, però, ha remarcat que “per regla general” eren crits que van fer persones a les portes de les instal·lacions policials, i no funcionaris, i que “no s’haurien d’haver produït”. Zoido ha dit que no li consta, tot i que no ha descartat, que el Ministeri obrira algun expedient sancionador, al mateix temps que ha dit que va traslladar als directors de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que aquestes actituds “no es podien introduir” en establiments públics.
