VALÈNCIA. Un gran tub de quasi dos quilòmetres de longitud s’instal·larà a Parc Sagunt perquè l’start-up valenciana Zeleros faça proves tècniques i validacions dels seus prototips d’hyperloop, gràcies als quals aquests vehicles podrien aconseguir els 500 quilòmetres per hora i recórrer la instal·lació en tan sols 20 segons. La infraestructura s’acabarà d’emplaçar entre finals d’enguany i principis de 2020.
Així ho han explicat els representants de l’empresa, nascuda en 2015 a partir de l’experiència en competicions d’Hyperloop d’àmbit internacional d’un grup d’estudiants de la Universitat Politècnica de València i que compta amb desenes d’empleats que desenvolupen els prototips d’aquest tren súper ràpid amb la col·laboració, entre d’altres, de Renfe, Lanzadera i la Generalitat.
Els tres directors de Zeleros, David Pistoni, Daniel Orient i Juan Vicén, han signat aquest divendres un conveni amb la Universitat Politècnica de València (UPV) per a la instal·lació d’aquest vial a Parc Sagunt, que es convertirà en una pista d’assajos en la qual circularan prototips a escala 1:3 del futur tren.
Segons ha indicat Pistoni, aquesta nova pista servirà per a abordar una nova fase en el projecte de l’hyperloop valencià, en la qual es realitzaran “validacions i optimitzacions” de les diferents peces i prototips. “En l’ordinador tot funciona molt bé, però cal provar-ho ja en un entorn no estàtic”, ha explicat.
Així, ha contat que aquesta pista tindrà caràcter temporal i que, al principi, està previst que servisca per a quatre o cinc anys, en els quals es realitzaran proves en moviment d’aquests trens súper ràpids. En un primer moment, l’aplicació de l’hyperloop anirà destinada a transport de càrrega i mercaderies, encara que també es treballarà per a transporta passatgers.
De València a Madrid, en mitja hora
Segons ha avançat Pistoni, es preveu que l’hyperloop circule a una velocitat de 900 quilòmetres per hora aproximadament. Així, i tenint en compte l’arrancada i l’arribada, suposaria que es podria anar de València a Madrid en mitja hora, o de Madrid a París en més o menys hora i mitja.
A més de l’equip de l’empresa, hi participa en el conveni un equip de la UPV, que s’encarrega de la infraestructura civil i d’edificació del projecte de Zeleros, i està format pels següents professors:José Luis Bonet, Pedro Miguel Sosa, Miguel A. Fernandez Prada, Carlos Ochando, Gregorio Castillo i el responsable del conveni, José R. Albiol.
Col·laboracions europees
La valenciana no és l’única empresa en el món que està treballant en els prototips de tren súper rápid, ja que hi ha equips en diversos països europeus o el Canadà amb els quals Zeleros està mantenint contacte en matèria de regulació, legislació i harmonització de les característiques d’aquest nou mitjà de transport.
“Aquest és un desenvolupament a llarg termini, que ha de ser tant tècnic com de legislació”, ha detallat Pistoni. Així mateix, Vicén, director de màrqueting i relacions internacionals de l’empresa, ha explicat que actualment s’estan duent a terme gestions amb aquestes empreses i amb la Comissió Europea per a veure “com es gestionarà” aquesta nova infraestructura i evitar problemes d’ample de via com ocorre amb el ferrocarril.
A més, Vicén ha indicat que encara que sí que són competència la resta d’empreses del sector, amb les noves pistes “es pot arribar a una convergència” entre els diferents projectes.
Unió entre tren i avió
La proposta de Zeleros es diferencia dels altres sistemes proposats d’hyperloop perquè és un sistema que té la major part de tecnologies integrades en el vehicle. D’aquesta forma, els costos d’infraestructura (construcció, operació, manteniment), que augmenten per cada quilòmetre de ruta, es veuen reduïts radicalment.
Zeleros aprén doncs de les lliçons del tren ‘maglev’ xinés i japonés per a aprofitar tot el potencial que permet la unió entre un tren i un avió: alta velocitat (fins a 1000 km/h) per a connectar ciutats o centres logístics situats a longituds a partir d’uns 500 quilòmetres en poc més de mitja hora.
Escala real
El següent objectiu és passar del prototip a escala mitjana a un prototip certificable a escala real. Aquesta pista de proves requereix de majors longituds, diàmetres i, per tant, inversió.
Per a aquest objectiu l’equip ja està també en marxa i pensa col·laborar amb les diferents empreses d’hyperloop amb les quals té l’acord per a proposar a Europa un espai de proves comuna (a l’estil del CERN a Suïssa) que minimitze les necessitats d’inversió. Per la possible repercussió i com a país líder en alta velocitat, Zeleros treballa també de forma estratègica en l’estudi de propostes de localitzacions a Espanya.
En paral·lel, Zeleros està en contacte amb els Ministeris de Ciència i de Foment per a donar una imatge afermada del desenvolupament pioner que s’està realitzant en l’àmbit nacional establint grups de treball d’hyperloop estatals.
