Diari La Veu del País Valencià
Voro Garcia i María Rubio: en la cuina de la música líquida

VALÈNCIA. La música del segle XXI es fa sovint a través d’Skype. Les tecnologies de la informació i la comunicació ajuden a fer arribar esbossos a l’altra punta del món. A través de correus electrònics, un compositor pot treballar sense eixir de casa amb un intèrpret o un ensemble i estrenar una partitura a Melbourne. La proximitat geogràfica entre creador i instrumentista canvia el procés i, fins i tot, els rols que tenen cadascú en la concepció d’una nova obra. El paper de creador i executat es dilueixen, ben bé es retroalimenten i es produeix un treball molt més minuciós sobre la peça artística. “La materialització de la composició és molt més fàcil”, sosté María Rubio, la trompista solista de l’Orquestra de València.

Voro Garcia sap ben bé com és treballar a través d’Internet. Al compositor de Sueca (la Ribera Baixa) li agrada treballar amb intèrprets valencians, “no perquè siga més patriota que ningú”, alerta, sinó per “tindre la proximitat del solista”. Entrar a la cuina en equip “em deixa un bagatge en el procés creatiu molt valuós per a mi”, assegura Garcia.

El compositor estrena, en menys d’una setmana, tres noves obres on la solista d’Alboraia (l’Horta Nord) es converteix en “traductora” de “les idees i el llenguatge” del compositor valencià. “Jo al final traduïsc”, explica Rubio, però durant el procés “participe com a complement”. La trompista no es limita a desxifrar un codi sinó que “li done opcions a la idea, encara que l’origen creatiu està intacte”, raona.

Comparteix

Icona de pantalla completa