Vora 35.000 productors han deixat de cobrar la PAC en els darrers 4 anys

L'agricultura valenciana busca fer-se un espai en la negociació de la nova política agrària comuna prevista per al període 2021-2027
4 febrer 2019 06:00h
Les reividicacions de les associacions agràries valencianes passen pel fet que la nova PAC solvente les deficiències de la que ara està en vigor. / DIARI LA VEU  

VALÈNCIA. La Comissió Europea va presentar al juny la proposta per a la Nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període financer 2021-2027, que està encara pendent d'aprovació i que proposa canvis que estan generant incertesa en el món agrari. La redefinició d'aquesta política, tan necessària per al camp valencià, ha obert el debat sobre la seua utilitat, què s'espera d'ella i com es pot millorar, tot i que al País Valencià aquest debat ha passat a segon pla i és la crisi citrícola la que centra el debat.

Està en mà de tots els estats de la Unió definir el futur de la PAC, que podria implicar la centralització de les competències que fins ara gestionaven les autonomies –postura contrària a la de l'estat espanyol–; la reducció pressupostària destinada a les ajudes directes –primer pilar–, i la reducció de la partida per als Programes de Desenvolupament Rural (PDR) –segon pilar–, fonamental en la lluita contra el despoblament.

Un dels principals reptes que pot plantejar la nova política agrària comuna és que l'estat espanyol passe a ser contribuent net i no beneficiari net, com fins ara. És a dir, l'estat espanyol podria passar a aportar més del que rep. Des de la Unió de Llauradors es mostren encara prudents davant aquesta possibilitat i no s'atreveixen a pronosticar com afectarà la nova PAC al País Valencià. A més, asseguren que anirà en funció de com s'aplique en el conjunt de l'estat espanyol.

L'objectiu del Ministeri d'Agricultura és fer un front comú amb les autonomies perquè les demandes siguen les mateixes. En el model de PAC ideal per al ministre Luis Planas, les autonomies juguen un paper clau tant en el que respecta al primer pilar com al segon. Així, el que es pretén és que el model de governança incorpore les autoritats autonòmiques responsables de la gestió, alhora que busca garantir la coordinació d'àmbit estatal.

La postura que la consellera d'Agricultura, Elena Cebrian, ha defensat davant el Ministeri és la d'aconseguir un pressupost just per a la nova PAC, amb especial èmfasi en el desenvolupament rural. L'objectiu és que aquestes ajudes continuen sent una eina útil per al món rural i que ajuden a frenar el despoblament de les comarques de l'interior.

Cada vegada menys beneficiaris

Les reivindicacions de les associacions agràries valencianes passen perquè la nova PAC resolga les deficiències de la que ara està en vigor. I un dels principals problemes que detecten és que any rere any els fons europeus arriben a menys productors. Segons les dades de la Unió de Llauradors, entre 2014 i 2018 vora 35.000 agricultors han deixat de percebre les ajudes directes de la PAC.

Els motius principals de la pèrdua de beneficiaris, expliquen, són el criteri de la pèrdua progressiva del dret d'ajuda a aquells productors que rebien menys de 300 euros d'import d'ajuda total; la pèrdua de rendibilitat de les explotacions agràries, i l'abandonament de terres.

"Estem veient que hi ha molts productors menuts que s'han quedat fora de la PAC perquè no arribaven a uns mínims però estan produint, no com altres, que no són professionals", va explicar Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors, en una entrevista amb Diari La Veu. Així, explica que caldria que la PAC recaiga "sobre els vertaders professionals que demostren que estan produint en eixes terres per a cobrar la PAC". No com ara, insisteix, "que hi ha gent que pot cobrar-la i no és professional". 

En aquest sentit, explica que hi ha "molts agricultors de saló" que es beneficien de les ajudes de la PAC i reclama a la Conselleria d'Agricultura que "pressione" el Ministeri perquè aquestos diners es dirigiscquen als que realment "viuen del sector agrari", perquè puguen arribar al mercat en "millors condicions" i guanyar "competitivitat".

Que la PAC arribe "a qui la mereix" és, potser, la principal reivindicació de la Unió, però no l'única. Altres de les millores que demanen és la inclusió en les ajudes de sectors que no ho estan. És el cas de la fruita d'os i de les hortalisses, per exemple, que ara com ara no tenen dret a la PAC. 

Pel que fa al 'pla renove' de la PAC, un dels objectius de la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián, és que la singularitat de l'agricultura valenciana es reconega. En la línia del que demanen les organitzacions agràries, Cebrián ha explicat en diverses ocasions que l'actual PAC no s'adapta a l'estructura agrària valenciana, i que fins i tot l'ha perjudicat. De fet, Agricultura assegura que el nombre de sol·licituds per a rebre les ajudes s'ha reduït a la meitat en els últims 10 anys.

La PAC i el Brèxit

Un altre dels reptes als quals haurà d'enfrontar-se la PAC és a l'eixida de Regne Unit de la Unió Europea. El Brèxit suposarà un forat per a la PAC de 12.000 milions d'euros, que s'haurà de tapar.

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha assegurat en diverses ocasions que l'estat espanyol està preparat per a fer front a un Brèxit sense acord i també ha assenyalat que els agricultors i ramaders espanyols "no han de pagar" el forat deixat per Regne Unit en la futura negociació de la PAC. 

next