VALÈNCIA. “Ens preguntem per què ens identifiquen tot el temps”. “Ho he comentat amb gent i quan els dic que era per ser negre em diuen: ‘Vinga, va, una altra vegada amb eixes coses'”. “És normal, sóc gitano i per això em paren”. “Van córrer quatre policies secretes per mi i em van agafar. Em van dir que estaven buscant un xic negre”. “Moltes vegades anant pel carrer tinc la sensació que, quan ve la policia, ens espantem”.
Aquests són fragments dels testimonis oferits per Mamadou Moustapha Ngom, veí de Bilbao; Alfonso Amaya, de Badalona; Malick Gueye, de Madrid, i Zeshan Mohammad, de Barcelona. Tots ells, i d’altres, estan inclosos en l’informe ‘Bajo sospecha. Impacto de las prácticas policiales discriminatorias en España’, realitzat per l’ONG Rights International Spain en col·laboració amb la Fundació Open Society.
Aquest informe descriu la realitat de l’ús del perfil racial a Espanya a través d’històries i experiències de persones per a qui els controls i escorcolls policials motivats per la seua aparença formen part de la seua vida quotidiana. Clar i ras, persones que són identificades només pel seu color de pell. Entre aquests testimonis hi ha el de Ngoy Ngoma, estudiant a València i tècnic d’ajuda humanitària:
“L’efecte que té el fet de ser identificat quan isc al carrer és pensar si tornaré igual que com he eixit, sencer emocionalment, sense shocks per haver patit identificacions. També el fet d’evitar passar per determinats espais: ací, a València, la parada d’autobús gran ja no la transite; preferisc passar per la zona del riu, tot i que això supose tacar-me les sabatilles. He sigut expulsat de l’espai públic, que per a mi s’ha convertit en privat, perquè quan passe per ahí córrec el risc de perdre el temps, ser identificat i, amb això, endur-me eixe shock.”
Així doncs, el treball –que es va presentar a la Facultat de Dret de València el passat 30 d’octubre mitjançant l’Institut de Drets Humans (IDH-UV) i pròximament ho farà també a Barcelona i a Bilbao– posa de manifest les conseqüències emocionals, però també conductuals, en les persones que pateixen aquesta mena de controls policials. Lydia Vicente, directora executiva de Rights International Spain, explica a Diari La Veu que després de totes les tasques d’assistència tècnica que realitza l’ONG, així com treballs de formació amb la policia, “quedava recollir els testimonis dels subjectes de les identificacions”, és a dir, “les experiències contades per aquelles persones a qui els ha passat”.
Els resultats consoliden una evidència ja demostrada en un informe realitzat l’any 2013 des de l’IDH-UV en col·laboració amb el Centre for Criminology de la Universitat d’Oxford. Andrés Gascón, un dels investigadors, conta que aquest treball incloïa “dades estadísticament rellevants extrapolables al conjunt de l’Estat on es constatava la utilització de perfils ètnics per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. Això, malgrat ser “una pràctica racista prohibida per pactes internacionals de protecció dels drets humans”. El que fa el nou treball és posar rostre i paraules a les persones que han patit aquestes pràctiques racistes mitjançant una sèrie d’entrevistes.
“No totes les persones són iguals”
De València, també hi ha el testimoni de l’inspector de policia David Garfella: “Mai se m’ha instruït en què totes les persones són iguals, sinó que hi ha determinades classes de persones que cometen determinats fets delictius i que hem d’anar amb compte amb aquestes persones, centrar-nos molt en determinades persones, siga per la seua cultura, ètnia, raça, origen”. I no sols això, sinó que reconeix que “de vegades es produeixen identificacions on no ocorreran ni ocorren delictes perquè la població majoritària se senta segura, perquè es veja que es para, es controla i es demana la documentació a determinades persones que ells mateixos han estereotipat i d’aquesta manera pareix que la policia està treballant”.
En aquest sentit, des de RIS defensen el treball de formació i pedagogia amb els agents de policia, i també de diàleg d’aquests amb els col·lectius socials i amb la gent del barri. “Quan se’ls forma, es redueix l’ús d’aquesta pràctica discriminatòria”, afirma Vicente. Explica que s’ha intentat treballar amb el Cos Nacional de Policia, “però s’han mostrat poc receptius”. En el costat oposat reconeix la tasca pionera de la Policia Local de Fuenlabrada, que també apareix destacada en l’informe. L’any 2008 es van introduir els formularis d’identificació per a documentar possibles biaixos en les forces policies locals. Des d’aleshores, la taxa d’encert va passar del 6% al 17% i d’ací, al 30% del 2012. Fins a enguany, la Plataforma per la Gestió Policial de la Diversitat (PGPD) ha donat suport a l’adopció d’aquests formularis en set policies locals més: la Corunya, Castelló, Pedrezuela, Girona, Móstoles i Albacete.
L’informe recomana que els formularis d’identificació incloguen tant les dades ètniques com la nacionalitat. També, que es prohibisca explícitament per llei l’ús de perfils ètnics i que s’incloguen criteris clars i estrictes de sospita raonable. La millor manera de supervisar i afrontar l’ús de perfils ètnics seria basar-se en dades empíriques objectives, obtingudes gràcies a la documentació dels controls policials, afegeix el treball. Però, com se sol dir: “El primer pas és reconéixer-ho”. És a dir, que el primer pas essencial per a abordar la perfilació ètnica és el reconeixement explícit que s’utilitza. “La negació constant d’aquest fet –per part de les autoritats polítiques, la policia i part de la ciutadania– no només perpetua les pràctiques policials injustes i ineficaces, sinó que constitueix a més una negació ofensiva i feridora de les experiències de persones com les que han compartit les seues vivències en aquest informe”, es pot llegir en la darrera pàgina del document.
El cas que va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans
Al gener del 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va admetre a tràmit una demanda contra l’estat espanyol per una identificació policial per “perfil ètnic”, és a dir, basada exclusivament en el color de la pell de la persona. Els fets van ocórrer al maig del 2013, quan un veí de Santa Coloma de Gramenet va ser aturat per un agent de la policia espanyola i, segons va explicar en el seu moment SOS Racisme Catalunya, aquest agent va admetre a l’implicat que l’aturava per ser negre.
La víctima va decidir tirar endavant el litigi amb el suport de SOS Racisme Catalunya i Open Society Justice Initiative. La demanda argumentava que aturar una persona per prejudicis basats en el color de pell vulnera el dret a no ser discriminat i el dret a la vida privada, ambdós recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans. Al novembre del 2016 el Constitucional no va admetre a tràmit el cas perquè el considerava “no rellevant”. SOS Racisme Catalunya indicava, en canvi, que aquesta pràctica policial “discriminatòria” afecta “milers de persones” a Espanya.
De fet, tal com recull l’informe ‘Bajo sospecha’, l’any 2001 el Constitucional ja va sentenciar sobre un cas similar que era raonable parar una persona per la seua aparença racial, ja que aquesta era una manera raonable de determinar qui era susceptible de ser un immigrant indocumentat. Es tractava de la ciutadana Rosalind Williams, nascuda a Nova Orleans. La litigant va recórrer aleshores al Comité de Drets Humans de Nacions Unides, que va dictaminar, segons SOS Racisme Catalunya, que aquesta pràctica és “discriminatòria i il·legal” i va instar l’estat espanyol a erradicar-la.
