VALÈNCIA. Les eleccions generals celebrades aquest diumenge, 10 de novembre, no han servit per a donar una àmplia victòria al PSOE. El missatge de Pedro Sánchez demanant a l’electorat confiar majoritàriament en el seu partit per a desbloquejar la situació política no ha calat entre l’electorat, que ha confirmat la pluralitat política de l’Estat i la dificultat per a arribar a grans acords sense els partits nacionalistes i independentistes.
La victòria per al PSOE va tindre un gust agredolç. Si bé els socialistes es van confirmar com la primera opció política de l’electorat espanyol, el projecte de Sánchez ha notat el desgast de la investidura fallida del juliol i el setembre en vots i escons. El PSOE ha perdut tres escons respecte a les eleccions de l’abril i més de 700.000 vots. Un retrocés que obliga Sánchez a haver de seguir comptant amb els partits nacionalistes i independentistes per a bastir una majoria de progrés.
L’escenari per al PSOE segueix sent difícil per a aconseguir la investidura. Segurament, més que a l’abril, ja que ha perdut l’anomenada via ‘centrista’ de Ciutadans després de la batacada del partit d’Albert Rivera, que ha passat de 57 a 10 escons.
Així doncs, si Sánchez vol construir un govern de progrés, ha de seure a negociar amb Unides Podem i Més País però també amb partits nacionalistes com el PNB, Compromís o BNG, o les formacions territorials Terol existeix i el Partit Regionalista Càntabre. Aquesta suma arriba als 166 diputats, de manera que necessitaria el vot dels partits independentistes catalans i bascos per a arribar a superar la barrera dels 176 escons que suposa la majoria absoluta. Els 13 diputats d’Esquerra, els 8 de Junts per Catalunya i els 2 de la CUP, i els 5 d’EH Bildu donarien una folgada majoria.
Si el PSOE descarta aquesta via, en la bancada de la dreta tan sols podrà comptar amb el PP per a tractar d’aconseguir la investidura de Sánchez. Ciutadans és prescindible amb els seus 10 escons i el Partit Popular de Pablo Casado passa a ser l’única opció per al PSOE si no obté un acord de progrés. Entre els diputats del PSOE i del PP hi ha representats 207 escons.
Ascens de l’extrema dreta
Una de les notícies importants de la jornada electoral és la crescuda de l’extrema dreta. Vox ha guanyat 28 escons en sis mesos i ha passat a ser la tercera força més votada. L’ascens del partit d’ultradreta liderat per Santiago Abascal té una incidència directa en les negociacions per a tractar d’evitar unes terceres eleccions. I té a veure amb el posicionament del PP, que ara ha de mirar Vox com el seu gran rival.
La pressió de Vox sobre el Partit Popular dificultarà l’exploració d’un ‘acord d’Estat’ entre Sánchez i Casado. De fet, el líder popular ja va dir aquest diumenge a la nit que els models de societat que proposen tots dos dirigents “són incompatibles”.
“Con Casado, no. Con Iglesias, sí”
Amb una primera lectura dels resultats es veu que l’aritmètica parlamentària és, almenys, igual de complicada que el 28 d’abril. Els simpatitzants socialistes que aquest diumenge van anar a la seu del PSOE van dir a Sánchez clarament quina via explorar per a aconseguir un govern. Davant la temptació de buscar una ‘gran coalició’ amb el PP, la militància va cridar al carrer de Ferraz “amb Casado, no. Amb Iglesias, sí”. El fet, però, és que amb Iglesias únicament no eixirà la suma i si Sánchez vol un “govern de progrés”, com va dir a la militància reunida a Ferraz, caldrà incloure en l’acord els independentistes catalans.
L’escenari d’incloure els partits catalans no és tampoc gens fàcil d’imaginar, atés el terratrémol polític que va causar la sentència del Suprem sobre els fets de l’1 d’octubre, que va suposar la condemna de fins a 13 anys de presó per als líders independentistes.
Així i tot, o s’aconsegueix un acord de progrés o unes terceres eleccions semblen que poden ser definitives perquè la dreta recupere més posicions i estiga en disposició de formar govern.
