VALÈNCIA. La intensa vida de Maria Celidònia Palop, personatge creat per Vicent Josep Escartí i Soriano, és el fil conductor d’El mas dels ànimes, l’últim Premi Enric Valor de Novel·la que es va lliurar aquest dijous per tercer any consecutiu durant una gala a l’Auditori de Castalla (l’Alcoià). El premi, convocat per la Diputació d’Alacant, ha celebrat la seua XXIV edició posicionat com un dels més importants en valencià, ja que la dotació econòmica del guardó és de 40.000 euros i la publicació del títol a càrrec de l’editorial Bromera.
El mas dels ànimes és el títol de la novel·la guanyadora de l’Enric Valor 2018, ambientada en un poble imaginari de l’interior de la demarcació de València. Des de finals del segle XVIII fins als inicis de la Guerra dels Tres Anys, l’obra mostra la fascinant i complexa vida de la seua protagonista, esguitada d’episodis prodigiosos i impensables que defineixen la fortalesa d’una dona i on es conjuguen realitat i ficció.
El diputat de Cultura, Cèsar August Asencio, va presidir l’acte, organitzat també per l’Ajuntament de Castalla i la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant. “Aquest certamen s’ha convertit en un referent cultural de la Comunitat, és un dels més importants en llengua valenciana i ofereix als autors l’oportunitat de publicar els seus treballs”, va destacar Asencio.
La gala va comptar amb l’actuació de Dani Miquel al costat d’un cor infantil de xiquets de la localitat, així com amb el concert de l’Orquestra de l’Associació d’Amics de la Música de la Marina, dirigida per David Payá Gea.
El jurat, presidit per Asencio, ha estat format per Anna Esteve, Isabel Marcillas, Rafael Poveda, María Ángeles Francés i Gonçal López-Pampló.
D’altra banda, a aquesta edició han concorregut un total de 22 novel·les –tres més que l’any anterior–, nou procedents de la demarcació de València; tres, de la de Barcelona; tres, de la d’Alacant; tres, de la de Girona; una, de les Balears; una, de la demarcació de Castelló; una, de la de Tarragona, i una més, de procedència desconeguda.
Escartí (Algemesí, la Ribera Alta, 1964) és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna. Ha publicat nombrosos estudis literaris i ha impulsat l’edició d’antics textos en valencià, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaume I, la Crònica de Muntaner i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Entre les seues publicacions figura Estats Units From Renaissance to renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th), publicat el 2012, i en l’àmbit de la literatura de creació és autor de les novel·les Dies d’ira (Premi Ciutat d’Alzira, 1991); Els cabells d’Absalom (Premi Ciutat d’Elx, 1994); Espècies perdudes (Premi Andròmina, 1996); Nomdedéu (Premi Ciutat de Gandia, 2001), Naumàquia (2004) i L’abellerol mort (Premi Ciutat de Xàtiva, 2008).
Així mateix, col·labora en diferents mitjans de comunicació, com ara Levante-EMV o Saó; és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que actualment dirigeix, i des de 2015 també forma part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Escartí va ser fundador i director de la revista Scripta de la UV i en l’actualitat està al capdavant de la Revista Valenciana de Filologia de la Diputació de València.
