Diari La Veu del País Valencià
Vicent Baydal obté un premi a l’excel·lència científica per a investigar les actes inèdites de les Corts forals

VALÈNCIA. El professor del Departament de Dret Privat de la Universitat Jaume I de Castelló Vicent Baydal Sala ha obtingut una de les huit subvencions a l’excel·lència científica de júniors investigadors atorgades dins del programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació de la Generalitat a universitats i centres d’investigació. Els candidats havien de comptar amb l’aval d’una persona guanyadora d’uns dels Premis Jaume I.

El treball de recerca que durà a terme durant els pròxims dos anys i tres mesos aborda la transcripció, estudi i edició d’una documentació inèdita fins al moment: les actes de les reunions de les Corts forals valencianes de l’època baixmedieval, on s’anotaven les activitats i les negociacions dels assistents a cada assemblea parlamentària.

La subvenció de la Generalitat Valenciana, dotada amb 155.000 euros, permetrà la contractació d’un equip de tres persones expertes en la transcripció paleogràfica i l’anàlisi de la mateixa documentació. Diari La Veu va parlar amb Baydal el passat abril en una entrevista que es pot consultar en aquest enllaç.

Vicent Baydal, doctor en Història Medieval

Vicent Baydal Sala (València, 1979) és llicenciat en Història per la Universitat de València i doctor en Història Medieval per la Universitat Pompeu Fabra i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, amb una tesi sobre Els fonaments del pactisme valencià.

Va completar la seua formació postdoctoral amb una beca Marie Curie – Beatriu de Pinós de dos anys a la Universitat d’Oxford per a investigar comparativament els orígens del parlamentarisme en diversos territoris europeus i, actualment, és professor d’Història del Dret a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Membre del Grup d’Investigació ‘Forval. Història i Dret Forals Valencians’ amb els professors Vicent García Edo, Carles Rabassa, Joaquim Aparici i Ferran Squillace, i de la Comissió Internacional per a la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, les seues principals línies d’investigació tracten sobre el procés de formació i desenvolupament de la fiscalitat pública al Regne de València entre els segles XIII i XV i sobre les relacions polítiques articulades en aquell mateix període en el conjunt de la Corona d’Aragó.

És també especialista en l’estudi de l’evolució històrica de les identitats col·lectives des de l’edat mitjana fins a l’actualitat i, a hores d’ara, treballa en l’anàlisi de les sessions parlamentàries valencianes del segle XIV. Així mateix, compagina la seua tasca acadèmica i universitària amb la divulgació de la història valenciana mitjançant llibres, articles i escrits en les xarxes socials dirigits al gran públic.

Comparteix

Icona de pantalla completa