Com que hi ha polèmica sobre el límit de velocitat a les ciutats, el passat 24 de desembre, cap a les 10h del matí, un dia i una hora amb poc de trànsit, recorreguérem en cotxe Alzira, concretament els dos trajectes centrals, de sud a nord (entrada gasolinera Cooperativa, Avda. Carcaixent, Salvador Santamaria, Reis Catòlics, Dr. Ferran, Sueca i rodona de les Fulles) i de nord a sud (rodona Fulles, Nou d’Octubre, Joan Calot, Sts. Patrons, Colón i rodona Pont de Xàtiva). Sols vam haver de parar un poc en un semàfor a l’anar i en un altre al tornar. Així, mesurant les distàncies i els temps, calculàrem una velocitat mitjana de 24 km/h. I el temps de qualsevol desplaçament depén directament d’aquesta velocitat mitjana, no de les puntes màximes…
Òbviament és molt baixa, però molt lògica. Qualsevol pot repetir-ho a velocitat normal i li donarà un resultat molt paregut, perquè la ciutat està plena de semàfors, cediu el pas, stops, vianants i sobretot automòbils, 25.000 cotxes i motos que paren, giren, entren, ixen, aparquen, desaparquen, carreguen i descarreguen, frenant-se contínuament uns als altres. Per això resulta absolutament impossible que puguen dur velocitats altes, ni tan sols pròximes a la màxima permesa, que el dia de la mesura era de 50 km/h.
I per a fer un càlcul més representatiu de la velocitat mitjana real dels autos hauríem de considerar la mobilitat a totes les hores, inclús en diferents dies i temporades, i amitjanar-les, un procediment llarg i complicat. No obstant això, eI que tots sabem és que a les hores punta, de matí, al mig dia i de vesprada, quan la majoria de la població entra o ix de treballar, les entrades estan col·lapsades i la velocitat mitjana dels que entren dins de la ciutat serà molt baixa. De manera que, considerant açò, la velocitat mitjana intraurbana real deu estar fins i tot per baix dels 24 km/h, tal com han mesurat en altres ciutats majors.
Però eixes dades tampoc són del tot reals perquè no tenen en compte el temps d’anar a buscar el vehicle, traure-lo al carrer i després tornar a aparcar-lo o guardar-lo. La Facultat de Ciències de l’Esport de la Universitat de Castilla-La Mancha sí que ho ha tingut en compte i recentment ha mesurat les velocitat reals mitjanes a Madrid, Barcelona, Sevilla i València. Els resultats són aquests:
Per tant, dins de les ciutats i comptant tots els temps invertits, el vehicle més ràpid és la bicicleta, després el transport públic, el cotxe i per últim el peu. I la relació no canviarà molt de les capitals estudiades a les ciutats menors, com pot ser el cas Alzira.
Són resultats que venen a coincidir amb altres anteriors, com per exemple els de la mateixa Comissió Europea, que concloïa en 2002 que per a distàncies curtes a peu s’arriba abans i fins als 5 km la bici resulta més ràpida. És de sentit comú, encara que no agrade a alguns.
Així doncs, quines conclusions podem extraure de tals informes i dades?
1. Que limitar la velocitat màxima a 30 km/h dins la ciutat no suposarà pràcticament cap retràs en els desplaçaments, sols evitarà les puntes de velocitat màxima que no duren més que alguns segons i a penes influïxen en la velocitat mitjana però sí que augmenten significativament el perill, el soroll, la contaminació, etc. Aquesta limitació, acoblant bé la semaforització a eixa velocitat per facilitar la fluïdesa del trànsit, suposarà moltes millores per a vianants, ciclistes i ciutadans en general, especialment la pacificació del trànsit, amb una notable reducció dels accidents, de fet els més greus es reduïxen el 80%. Per tant, fan bé els ajuntaments que s’atrevixen a declarar ciutats-30 els seus municipis, obviant la reacció dels ciutadans més cotxeaddictes, tal com estan fent en l’Europa més avançada.
2. Òbviament es demostra també allò que, des dels grups ecologistes venim dient fa dècades: la bicicleta és el vehicle ideal en les ciutats, perquè no contamina, no provoca accidents greus, no ocupa a penes espai, és barata, fàcil de reparar, relaxa, manté saludablement, no fa soroll, no contamina, no consumix petroli, no provoca guerres pels jaciments, etc. etc. I damunt és el vehicle més ràpid per a desplaçar-se per la ciutat.
Finalment, i potser el més important, hem de recordar que el canvi climàtic està desbocat i de fer-li front sense més retards. I ací el sector que més gasos hivernacle emet és el del transport motoritzat, per tant hem de reduir-lo i fomentar les alternatives sostenibles: anar a peu, en bici i en transport públic!
