En llenguatge corrent en diuen corol·lari
i es dedueix dels fets si tenim inventari;
de fets n’hi ha, i uns quants; podem davant notari
del “soe” enunciar el que és prioritari.
La sentència Correa que al “pepé” penalitza,
“Eme-Erre” assenyalat pels jutges de la guitza,
Sánchez té l’ocasió que, llest, capitalitza;
qui li diga que no, potser es carbonitza!
Cent vuitanta vots a la moció de censura,
Sánchez és president cercant la conjuntura,
en un moment propici enxampa la captura;
no es pot condicionar eixa candidatura!
Feia un any que “podemos” intentà la moció:
quan Iglesias al “soe” li cedeix l’actuació
i els cent vuitanta vots a llur disposició;
ni pensar-ho!, refusen. Els mancà implicació.
Sens sentència, però era similar situació,
puix tothom pregonava: el “pepé” és corrupció!
Sánchez mut, no està obert a cap negociació,
Fóra cas que li posen alguna condició!
Eleccions dos mil quinze són cent vuitanta-sis,
sis més que cent vuitanta, amb Sánchez indecís;
signa un pacte amb Rivera i, malgrat el vernís,
delata que amb “podemos” no vol cap compromís.
Anem al corol·lari després de veure el fets:
A nivell nacional, on s’escriu el llibret,
que “unidos-podemos” no siga al gabinet,
prioritat del “pesoe”. Sánchez fent-se l’estret:
-Doneu-me els vots i aneu-se’n, fumeu-vos un puret,
són molts, és cert, i gràcies… açò ja està complet!
Ja ens veurem altre dia i farem un barret.
