Fa unes setmanes, passejava jo per la plaça de l’Almoina, a València, i, casualment passava per allí l’arquebisbe Cañizares acompanyat de tres persones d’aparença seglar i un rectorot alt i gros, com aquell don Simó que descriu Pep Botifarra al seu romanç.
Al grup intentaren apropar-se tres persones de trets d’indi peruà les quals varen ser immediatament frenades en sec per aquell mastodont amb sotana. Monsenyor prosseguí sense immutar-se mentre aquell feia de pantalla amb els braços oberts barrant-los el pas. Jo els vaig dir: “Os habéis equivocado, si fueseis ricos la escena seria al revés, de aquí no sacararéis nada”. Aquella mola negra em mirà i jo li vaig aguantar la mirada. Intentà donar un pas intimidatori endavant cap a mi, jo em plantí i la cosa quedà ací. Donà la volta i amb unes gambades arribà on era el grup del mitrat, moment en el qual es girà per a mirar-me i trobar-se la cara de fàstic que jo portava.
No fa tant, monsenyor Cañizares havia tornat per enèsima vegada a sortir als mitjans de comunicació per un nou rot pestilent al referir-se als emigrants dient que, dels qui volien vindre, “no todo era trigo limpio”.
Per a qualsevol persona normal és comprensible que d’entre els milions de persones al món que volen emigrar del seu país algunes no seran de conductes correctes però, qui és l’església catòlica per a dir alguna cosa així? Que de cas tots els qui formen el clero són trigo limpio? Ho és ell? Zaratustra fa ja alguns mil·lennis digué que més valia arriscar-se a salvar un culpable que condemnar un innocent però sembla que per a monsenyor Cañizares un roín és suficient per a condemnar milers d’innocents. No ha entés res.
Amb el gest del govern socialista d’acollir els emigrants de vaixell Aquarius i amb la decisió de retirar les criminals concertines de la frontera africana s’ha demostrat que no cal ser necessàriament catòlic per a ser sensible a les desgràcies humanes i per a solidaritzar-se amb elles, és més, com ja escrivia a un anterior article, és precisament entre els catòlics confessos on hi ha paradoxalment més reticències, fins i tot oposició, perquè es preste un poc d’ajuda als més desgraciats del món.
Està clar que el trigo limpio no està dintre de l’església catòlica perquè àdhuc s’han plantat front el Papa per a dir-li que no és cristià obrir les portes als homosexuals o als divorciats per les tímides aproximacions d’aquest al sentit comú. Què es pot esperar de gent així?
Ara, per tractar de contrarestar aquella imatge absolutament inquisitorial que donà el seu dia el cap de l’església valenciana, l’arquebisbat ha dit que col·laborarà amb l’acollida dels viatgers de l’Aquarius. No es pot rebutjar cap ajuda en aquests cas ni en altres pareguts però que tinga clar que encara que la mona es vestisca de seda no pense que no sabem que seguix sent mona, o és que de cas obrirà les habitacions buides que té als seminaris, al convents o a alguns albergues de la seua propietat per a acollir a costa seua aquestes persones? Si nó és així, a què van, a fer-se la foto per aprofundir més si cap en l’equívoc?
La societat civil ha de deixar de ser instrumentalitzada pel clero i crear el seu propi espai solidari perquè raó moral en té més que aquella que predica ser el referent de la compassió mentre per davant i per darrere roba, viola i manté unes actituds que ja res tenen a vore amb els valors socials del segle XXI. No pot una institució medieval representar ja res ara i ací perquè com cantava Raimon: Nosaltres no som d’eixe món.
Que la beateria continue amb els seus rituals i que el clero seguisca apartant-se de la realitat que així arribaran lluny, tan lluny que per fi podrem perdre’ls de vista. Cal rearmar moralment aquesta societat amb el valors que majoritàriament, malgrat ells, encara té i puga seguir donant exemples de germanor i solidaritat laica com aquesta amb l’Aquarius perquè és en el laïcisme on estan els vertaders valors morals i ètics, perquè naixen de la reflexió individual, de la conscienciació, de la observació i del coneixement i no d’una prèdica d’evangelis manipulats al llarg dels segles per a la conveniència dels qui des dels seus palaus, ací arquebisbals, enllà papals, mai no han donat res del seu vergonyós patrimoni per a satisfer la fam dels pobres, ni que fos per un dia, a uns emigrants peruans. Aquests i els altres, sí que són trigo limpio.
