El passat 2 de juny, Escola Valenciana en junta celebrada a la ciutat d’Alzira, va escollir nou president en la persona de Natxo Badenes per a un període de quatre anys, al qual hauríem de desitjar-li, pel bé de tots, bona cosa de sort. Cal donar-li les gràcies a Vicent Moreno i Baixauli, president cessant, per la seua intensa tasca al llarg d’aquestos darrers vuit anys, per haver representat l’Escola coordinant i duent a terme les seues comandes, pel profit dels valencians, defensant la seua cultura, la seua llengua, així com el treball per l’anhelada vertebració d’aquest divers, prim i allargassat País, tots plegats, principis paradigmàtics a cura de l’entitat cívica.
Badenes, el primer president no docent d’EV, en la qual milita des de fa 30 anys procedent dels col·lectius de pares i mares de Castelló de la Plana, ha concedit una entrevista, una mena de declaració d’intencions, a Violeta Tena publicada al digital “El Temps” el passat dia 7, conversa que podeu llegir sencera enllà, si vos ve de gust. N’extrac algunes de les seues reflexions per comentar-les, ja que hi ha propòsits manifestats, els quals, considere que són molt importants.
Reste d’esplaiar-me sobre què pensa de les trobades, ben conegudes per tothom. No obstant això, cal dir d’elles a manera de resum, que el president reflexiona sobre si s’haurien de repensar a fi de fer-les més atractives per a la gent jove, perquè col·laboren i les organitzen. Badenes creu així mateix que, després de 30 anys d’activitat d’Escola Valenciana, s’haurien de revisar no solament les trobades, sinó tots els seus programes i activitats, veient-hi què és allò que funciona, però, posant l’esment a destriar allò que calgués de millorar. Res que objectar. Prova error, prova error, endavant EV! De la resta de l’entrevista en destaque solament tres aspectes, perquè si no, hauria d’escriure un llibre.
Primerament, en EV, deixa ben palés Badenes, “Aspirem a rebaixar la dependència dels diners públics, establida en el 80% de les seues necessitats, ja que en l’actualitat només el 20% dels recursos provenen d’amics i empreses amigues”. Aclareix i recalca el president que, les subvencions no només són de conselleria d’Educació, sinó també de diputacions, i ajuntaments i de convocatòries obertes a qualsevol entitat que acomplisca les bases de foment del valencià. Com que sóc partidari del que diu Badenes, potser hom també, així com de l’esperit crític “fusterià”, manifeste: a menys dependència, més independència, conseqüentment, més llibertat d’acció. O d’omissió, qui sap això.
En segon lloc, donat que és un fet que l’administració actual promou la llengua de manera profusa, promoció que feia EV, recalca Badenes que, s’ha de continuar treballant intensament en tot allò que significa la potenciació de l’ús i ensenyament del valencià, traslladant a l’administració les propostes pròpies, la qual haurà d’obrar en conseqüència. Exemplifica que EV haurà de persistir insistint en la proposta que abans que s’acabe la legislatura, s’aprove la Llei de la Funció Pública, on es reconega la capacitació en valencià per a ser funcionari i evita esperar-se al 2019, quan hi ha previstes eleccions, perquè aquestes no es barregen amb la llengua i la utilitzen com a arma electoral. Manifesta endemés clar i ras que el nostre territori és l’únic de l’Estat amb llengües cooficials on no es demana el coneixement de la llengua pròpia. També ens agradaria d’una altra banda, reflexiona Badenes, que s’aprovés una nova Llei d’Igualtat Lingüística, inexistent fins ara, per tal de potenciar l’ús del valencià. Aquesta llei, per exemple, podria facilitar que hi hagués cinema en la nostra llengua i ajudaria així mateix el sector audiovisual i el doblatge. Per la qual cosa, ambdues lleis, la de la Funció Pública i la d’Igualtat Lingüística, ja haurien d’estar aprovades.
En tercer lloc, va respondre a l’afirmació de l’entrevistadora que alguns col·lectius consideren que EV “ha estat massa tova a l’hora de valorar l’aprovada Llei de Plurilingüisme i s’ha perdut l’esperit reivindicatiu”, exposa Badenes, el seu parer, el qual no difereix massa del meu. Conclou que hi ha circumstàncies negatives que ho alimenten, d’una banda les diferents sensibilitats dins del govern d'”El Botànic” que han vingut a aprovar una Llei de Plurilingüisme, condicionada per una estatal de rang superior, com és la LOMQUE, reformada després d’haver sigut tombat per la justícia el primer decret de plurilingüisme d’aquest govern (febrer de 2017). Llei que contempla que a totes les escoles hi haja un mínim del 25% en valencià, el 25% en castellà i un 10% en anglès, deixant el 40% restant a mans dels consells escolars.
“En EV, ha hi hagut molt de debat en aquest aspecte”, segueix, “hi ha companys d’algunes comarques no els agrada massa i altres que sí. No és la llei òptima que nosaltres hauríem triat. A mi personalment no és la llei que més m’agrada”. Tot i això, sembla ser que amb aquesta composició de govern, aquesta era l’única possible. Recalca Badenes que la llei “és una llei molt perillosa, perquè si hi ha un canvi de govern i aquest nou govern no potencia la llengua, ens podríem quedar amb un ensenyament en valencià precari. Només amb que els centres feren el 25% en valencià, ja estarien complint la llei. Per tant, amb un canvi de govern, el perill de regressió és gran”. “El remei hauria d’ésser que no s’establiren mínims sinó màxims”, conclou. Uns màxims al meu parer, poca broma, que contemplen la immersió lingüística.
Amigues i amics, es fa ben evident en l’exposició del president que, no tota l’administració s’ho creu això de la promoció del valencià, per eixe motiu, potser es faça necessari des de tots els àmbits, inclosos els que s’han cregut les promeses del Consell, les quals, es pot concloure, han sigut perquè es desmunten les justes reivindicacions dels qui romaníem darrere de la pancarta defenent-la, fins fa només un any, després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de fa 34 anys, tornem a ésser reivindicatius, cadascú a la seua manera, però unànimes, car ja n’hi ha prou que els de ponent i els d’ací ens facen la cara roja, imposant-nos la seua.
Comptat i debatut, per què per a poder anar endavant amb aquesta paupèrrima llei som pendents d’allò que diga el Ministeri d’Educació, puix pot dur-la, si ho considera, al Tribunal Constitucional, perquè li retallen les ales? Per què som pendents, a expenses que a aquest ministeri, se li ablaneix el cor, derogant la LOMQE, una llei restrictiva, a la fi que la Llei del Plurilingüisme, pogués deixar d’ésser de mínims, per tant força perillosa per a la normalització del valencià? Paradoxalment, els enemics irredempts del valencià, denuncien la llei nostra davant el Tribunal Constitucional, la qual contempla propòsits i preceptes semblants que volen per a Catalunya.
Per què, una vegada més, som a les mans de qui ens governen ací, els mateixos de l’altiplà, doncs els d’enllà, els del puny i la rosa, Fernàndez Vara, Susana Díaz, el Page i el Lamban, els Lambans de Madrid i d’Astúries, i tants i tants dels de l’esquerra, com des de la dreta, són amics de retallar, en benefici de l’hegemonia, les lleis per al desenvolupament de les llengües cooficials, quan la seua va pels més de cinc-cents milions d’usuaris? A tots els per què, exposats, n’afixo un altre, per què els valencians i la seua llengua, hem d’esser sotmesos constantment a les estratègies i tàctiques, de, policia bo, policia dolent, segons governe qui, tan enllà com ací?. Potser dret no hi haja. Però, sembla els diverteix força de pensar i actuar com que sí el hi ha. El seu.
Què hauríem de fer amb eixos vímets els perifèrics radicals, ponderant que radical és pertanyent a l’arrel i endemés té a cura, combatre el mal al seu origen, a més a més que, històricament, políticament, el radicalisme propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat segons diuen entesos? Donar suport i col·laborar en la incansable i necessària tasca d’Escola Valenciana. El nostre positivisme al costat del d’ella.
Què no hauríem de fer? Ben clar i ras ho denuncia l’Estellés de Burjassot al poema “Silenci” del seu poemari “Llibre de meravelles”, editat per 3i4:
“Ens demanen silenci, quan ens queden encara tantes coses per dir “a dormir, a callar”, car als dies futurs, una amarga memòria de sang pels escalons, de vidres en la boca, una música sola que ningú no escoltava …, i creuant, un per un, tots els túnels dels segles amb una bruta fam de claredat. Només. Ens demanen silenci. Els prohòmens mediten. Creuaven piament les mans sobre el melic, ofegaven un rot, aclucaven els ulls. El món està ben fet. A callar tot el món. A dormir tot el món. El món està ben fet… Amén.”
