1. Les dades
Segons dades del Pla Zonal V4 [1], en 2016 entraren a la planta de Guadassuar 135.885 tones de residus sòlids urbans (RSU) procedents de les dues Riberes i la Valldigna, de les quals 82.126 anaren a l’abocador i 18.390 es transformaren en material bioestabilitzat. Per altra banda, la planta d’envasos de Vaersa a Alzira va recollir 10.002 tones, de les quals es recuperaren 6.441 [2].
Per tant, del total de 145.887 tones de RSU recollides es recuperaren solament 24.831, un minúscul 17%…
Això suposant que el material bioestabilitzat realment es recupera, cosa dubtosa perquè correspon a matèria orgànica procedent del contenidor gris, que va mesclada amb dissolvents, pintures, metalls pesats, etc., de manera que, encara que es composte, queda contaminada. De fet, el seu ús està prohibit en agricultura ecològica i no es recomana en la convencional; per això, legalment no es pot denominar compost i s’anomena amb el neologisme de material bioestabilitzat. Cal aclarir, doncs, on van a parar les 18.390 tones de bioestabilitzat?
Una altra incògnita són les milers de tones “desaparegudes” en Guadassuar, ja que si entren 135.885, van a l’abocador 82.126 i es bioestabilitzen 18.390; falten altres 35.369 tones. Podem suposar que, com els RSU recollits duen humitat, al voltant d’un 15% s’evapora en planta (és la proporció normal), però això sols suma unes 20.383 tones… On estan les 14.986 tones restants?
El consorci i la concessionària haurien d’aclarir bé els comptes, amb dades actualitzades de RSU, fraccions, procedència, tractament i destinació final, sense oblidar cap tona. A més el consorci hauria de fer un exercici de transparència, publicant-les totes a la seua web [3], on ara no apareixen més que notes legals i econòmiques i unes dades aïllades de 2009, perquè tothom puga conèixer directament què passa amb els RSU que generem.
2. Conseqüències
Cada nit s’enduen els milions de kg de deixalles que fem ben lluny de nosaltres i, com no els veiem a l’endemà, sembla que no hi ha cap problema. Un miratge perquè els problemes, encara que els amaguem, no desapareixen, tot el contrari, van fent-se cada volta més grans i més complicats de resoldre, fins que esclaten, i aquest dels RSU esclatarà prompte perquè ja no hi ha on amagar-los.
Els 322.000 habitants d’estes terres produïm 146.000.000 kg de RSU cada any, una vertadera muntanya, i de tots ells sols recuperem el dubtós 17%. Massa fem i massa desaprofitat, molt lluny dels estàndards europeus perquè Àustria, per exemple, arriba al 63% de recuperació.
Amb l’agreujant que el rebuig, que és la major part, es duu a abocadors d’Alacant, perquè no en tenim cap a La Ribera i no hi ha d’altre que puga fer-se càrrec dels RSU riberencs [4], de manera que es genera un altre problema afegit perquè, a més de contaminar les terres, també es contamina l’atmosfera amb les tones de combustible que cremen els camions que transporten a tants km tant de fem…
Per tant la gestió dels RSU seguix sent un vertader desastre, sense pal·liatius. I una conseqüència, la menys important però la que més noten els ciutadans, és que cada volta resulta més car gestionar i amagar els RSU.
Els anteriors gestors eren massa aficionats a cobrar i malbaratar diners i en plena crisi econòmica implantaren la “taxa del reciclatge”, un nom absolutament desafortunat, en un moment encara pitjor, de forma que molta gent es va rebotar i deixà de separar els RSU a casa. Aquells pèssims pedagogs polítics haurien d’haver explicat que la taxa en realitat no era pel reciclatge sinó per les deixalles creixents que produïm, eixos RSU que ja no sabem on dur i que originen un greu problema logístic, ecològic i econòmic.
I com xupla tants milions d’€, el negoci dels RSU es presta a pràctiques fosques i dubtoses, per no dir corruptes o mafioses. Així, en 2017 hi hagueren fins a 53 incendis en plantes de reciclatge, alguns molt contaminants i quasi tots provocats [5]... I el projecte SDDR (Sistema de dipòsit, devolució i retorn), que volia implantar el pagament de l’envàs en la compra per recuperar els diners en retornar-lo [6], com que feia perillar certs interessos empresarials. ha generat tan fortes pressions en contra que l’han ajornat sine die i han destituït al qui ho va proposar, el secretari de Medi Ambient…
Mentrestant, la Generalitat, la Conselleria i els Ajuntaments, què fan? Doncs la Generalitat, mirar cap a un altre costat, com sempre han fet en estos temes. La Conselleria, fer marxa enrere abans de començar amb aquell petit canvi, perquè no s’atrevix a enfrontar-se al problema, ni als empresaris enquistats darrere, ni a una ciutadania mal acostumada; de fet només té 5 inspectors per vigilar les quasi 500 plantes de tractament de RSU existents a la CV, de manera que no donen abast i no fan ni la meitat de les inspeccions legals obligatòries, quelcom realment greu.
Els Ajuntaments del Consorci Ribera-Valldigna, com la llei els obliga, projecten ara un abocador comarcal en algun terme municipal allunyat i de poca població; com Tous, per exemple, en la partida de La Parra [7], una zona amb aigües subterrànies que està més a prop de Carlet que de Tous, però que deixaria els milions a Tous. O siga que, abans d’aplicar com deurien les solucions (amb dècades de retràs), simplement busquen un altre lloc on continuar amagant els residus durant uns quants anys més. Mal dur-los a Alacant i mal tirar-los per ací, així no es resol el problema.
I la gent en general no s’entera, durant dècades han adormit la ciutadania amb el pa i circ, l’han acostumat a usar i tirar, i ara es desentén majoritàriament dels seus drets i deures, de problemes greus com aquest. No hi ha més que vore com, cada volta que es reunix per ací un grup nombrós, ho deixen tot perdut de deixalles, com un femer. I les autoritats municipals simplement envien agranadors, no s’atrevixen a exigir netedat ni a criticar lo porcs que són els embrutadors, amb la qual cosa la mala educació seguix reproduint-se.
Però resulta imprescindible que la població col·labore, si no mai es resoldrà el problema dels RSU (passegeu per les afores dels pobles, on no agranen, i voreu com està tot brut de plàstics i altres deixalles). I ja no queden llocs on amagar-los.
3. Solucions
1a (i principal): Reduir la generació de residus evitant tant d’embolcall, duent cistella o cabàs, rebutjant les bosses de plàstic, comprant coses duradores, aliments a granel, etc.
2a: Reparar els electrodomèstics i d’altres útils, fugir de les coses d’usar i tirar, que haurien d’estar prohibides, passar de les modes, allargar al màxim la vida dels objectes, a França ja està prohibit dissenyar aparells perquè s’avarien prompte (obsolescència programada [8]), etc.
3a: Reutilitzar tot el que es puga, com abans es feia amb els envasos de vidre, que es retornaven per netejar-los i tornar-los a omplir, un procés molt més senzill, barat, net i ecològic que l’actual reciclatge del vidre, que implica fondre’l i refer l’envàs cada volta.
4a: Reciclar, amb recollida selectiva prèvia per facilitar i millorar la qualitat del reciclatge. Els RSU contenen aproximadament les següents fraccions en massa [9]:
|
matèria
|
orgànica
|
paper+cart.
|
plàstics
|
vidre
|
metalls
|
altres
|
|
%
|
44
|
21
|
11
|
7
|
4
|
13
|
Solament recollint la matèria orgànica separada de les altres fraccions (contenidor marró) per transformar-la en compost net i bo ja podem aprofitar el 44% dels RSU, que en volta de ser un problema ambiental es convertix en un adob ideal per als camps. A partir del 2020, la CEE obligarà tots els països membres a separar la matèria orgànica per reciclar-la bé; per això han començat a experimentar-ho a xicoteta escala a municipis com Alzira [10].
I si també es recull separadament paper+cartró (contenidor blau) i vidre (verd), deixant el contenidor groc per a la resta, aleshores podríem reciclar bé fins al 72% dels RSU, una xifra molt per damunt de l’actual.
Per la seua banda, els omnipresents plàstics obligatòriament haurien de ser biodegradables i minimitzats perquè hi ha de molts tipus diferents i resulten difícils de recollir i reciclar. Estan pertot i són un greu problema perquè molts acaben als mars, creant illes de plàstic [11] i ofegant la fauna marina. Com explica Greenpeace tarden dècades o segles a descompondre’s:
Per aplicar l’estratègia de les 4R resulta absolutament imprescindible la col·laboració de la gent. I pot aconseguir-se si s’expliquen bé les coses i es carreguen les taxes sobre les deixalles supèrflues i es descarreguen de la separació i el reciclatge ben fets. A Suïssa no és obligatori reduir, reparar, reutilitzar i separar a casa, però qui no ho fa paga més d’un € per cada bosseta de fem que tira (i que altres han d’obrir per separar les deixalles i reciclar-les) [12]…
És necessari anar cap al residu zero i resulta possible amb les 4R, una estratègia que estan aplicant els països més avançats, sols quan s’aplique ací podrem parlar d’un nou i mínim abocador a La Ribera. No hem de continuar fent com amb la neteja dels carrers, que els agranen tots els matins i a la vesprada ja estan bruts, de manera que ens costen molts milions d’€ cada any. Cal reeducar la població perquè no embrute els carrers i minimitze i separe les deixalles a casa.
Resulta imprescindible fer bones campanyes per les 4R, cal ensenyar que no és més net el que més neteja, sinó qui menys embruta. I no embrutar sempre resulta més barat. Urgix canviar la mentalitat i assumir que la ciutat i el medi ambient són la nostra casa, la casa gran, i hem de cuidar-la, no embrutar-la.
Entre tots hem de corregir els incívics que tiren coses a terra i els que no separen els residus a casa, perquè tots guanyarem molt amb un entorn més net i saludable. I a més estalviarem milions en neteja, milions que podrem dedicar a altres coses més necessàries. Inclús les deixalles, ben separades, poden generar riquesa perquè són aprofitables, és el que ara es diu “economia circular” [13] i està de moda també als països més avançats.
Queden encara d’altres residus: industrials, de la construcció, agrícoles, de jardins, sanitaris, etc. També els hem d’aplicar les 4R. No podem seguir actuant com si la Terra fóra il·limitada i tinguera recursos interminables i una infinita capacitat d’absorbir contaminants, ens hem passat tant que WWF en el seu informe Planeta Viu [14] calcula que necessitem 3,5 Terres, una cosa completament fora de lloc, insostenible, perquè només hi ha una Terra: aquesta…
PD: Dies després d’escriure açò, Xina ha deixat d’acceptar les importacions de deixalles de plàstic i era allí on anava bona part de les nostres deixalles de plàstic per a ser reciclades [15]. Poc després han començat a parlar a Espanya de prohibir alguns plàstics d’un sol ús, per al 2020. El problema dels RSU cada volta resulta més greu i urgent…
1 Procedents de la Direcció General de Qualitat Ambiental perquè el Consorci no les publica en la web ni ens les ha passat, malgrat que li les demanàrem en gener d’enguany.
2 Estes últimes dades no corresponen exclusivament a La Ribera però ens aproximen a com està ací el problema dels envasos.
3 www.riberaivalldigna.com
4 El de Dos Aigües està tan ple que ara han demanat ampliar, per enèsima volta, la seua capacitat en altres 800.000 m3, encara que això augmentarà l’impacte ambiental i sols allargarà la seua vida útil en 2 anys. I en abril la normativa europea limitarà el màxim de RSU que van a l’abocador a un 10% del total recollit…
5 www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2017-11-25/misterio-arden-plantas-reciclaje-espana_1482913/
6 Fa més de 10 anys que està funcionant relativament bé a països com Alemanya, on recullen més del 90% dels envasos no reutilitzables.
7 www.levante-emv.com/ribera/2017/12/20/pp-carlet-rebela-oferta-tous/1657022.html
8 www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-comprar-tirar-comprar/1382261/
9 https://es.wikipedia.org/wiki/Residuos_s%C3%B3lidos_urbanos_en_Espa%C3%B1a
10 En total 950 voluntaris de les avingudes principals.
11 https://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_basura
12 https://racnet.opentiendas.com/noticias/en-suiza-reciclar-es-gratis-pero-tirar-basura-cuesta-dinero
13 www.pcuv.es/es/news-room/noticias-destacadas/2017/economia-circular
14 www.wwf.es/nuestro_trabajo_/informe_planeta_vivo/
15 www.elboletin.com/noticia/161095/nacional/china-ya-no-quiere-nuestra-basura-y-equo-alerta-del-riesgo-de-colapso-del-sistema-de-reciclaje.html
