A les Corts Valencianes s’està tramitant un projecte de llei que pretén facilitar al nostre país la pràctica del mecenatge, una figura que implica incentivar que les persones i entitats aporten béns o recursos a la conservació del patrimoni, a la investigació i a l’esport no professional. En altres latituds com, posem per cas, el British Heritage i l’Scotish Heritage, la pràctica del mecenatge, els espònsors, té un important paper. Als EUA tal figura és molt considerable al cas d’investigació i a Itàlia ho tenim en allò que afecta al patrimoni històric i cultural.
Al nostre cas, aquesta pràctica no juga un paper rellevant, en gran part perquè la legislació imperant, que és l’estatal, no ha donat passes endavant, ja que la contrapartida és la d’oferir beneficis fiscals a les persones o entitats benefactores. Amb Montoro hem topat! Tenim una norma, la llei 49 de 2002, i dins d’eixe marc hem de funcionar, dissortadament. Aleshores, una llei valenciana allò que pot fer és aplicar eixa norma a la part dels impostos que ens correspon, que es ben poca cosa, però pot ser una eina més d’estímul.
El ventall de béns o recursos existents que podrien millorar l’estat de conservació i ampliació del patrimoni o la investigació és prou ample. Així, estarien obres d’art, immobles, que, fins i tot en ocasions, poden acabar en ruïna, maquinària, instruments, eines de feina… Alguns casos notables i, òbviament exemplars, hem conegut, com fou la donació de Pere Maria Orts i de Martínez Guerraquebeitia o més recentment la rehabilitació del edifici del Col·legi de l’Art major de la Seda a València . Hi ha, també, altres casos de menys notoris i, per tant, modestos. El fet és que amb aquesta iniciativa legislativa, que esta anant endavant, es pot obrir la possibilitat que més gent d’aquest territori estime més el seu llegat i les aportacions o donacions augmenten.
Per altra banda, els empresaris, i el món del negocis, com és inherent al sistema, tampoc no practiquen el mecenatge. Llavors, en un sistema fiscal com el que suportem, injust i desigual, oferir la possibilitat de desgravar donant fons a mantenir el patrimoni i a desenvolupar activitats culturals, artístiques o esportives no professionals pot semblar-vos poca cosa, i la veritat és que tindreu raó. Així i tot, estem en una fase de reformes, de millores en minúscula, no per això, però, caldrà seguir aspirant a canvis estructurals, a una tributació justa, valenciana i que grave qui més té i guanya. Sense oblidar el nord, sense deixar de lluitar per una fiscalitat com he dit justa social i territorial. Els i les nostres representants han de demostrar que també sabem fer gestió dia a dia.
