L’aigua embassada en la conca hidrogràfica del Xúquer, a 15-1-2018, està al 25’5% de la seua capacitat, molt per baix del 39’4% de la mitjana dels últims deu anys. Les pluges anuals mitjanes en la Ribera són de l’ordre d’uns 570 L/m2 i en 2017 sols hem rebut 350 L/m2. En els 17 anys transcorreguts durant el present segle XXI, 16 d’ells han sigut els més càlids de la sèrie històrica. Les temperatures mitjanes anuals de l’Observatori Meteorològic de Llevant, el més antic de la CV, mostra clarament una tendència cap amunt accelerada:
I les previsions meteorològiques pronostiquen que aquest 2018 seguirà marcant rècords de calor i sequera. Per una altra banda, fa dècades que sabem que la CV i tota la vesant mediterrània de la Península és una de les zones de major risc d’erosió i desertificació d’Europa, la qual cosa òbviament s’agreuja amb aquestes sequeres i ones de calor…
Així doncs, si no estem en una situació d’emergència climàtica, açò se li pareix molt. I davant de tal conjuntura què estan fent els respectius governs i els ciutadans de peu?
Doncs el govern central del PP està pràcticament paralitzat pels innumerables casos de corrupció que l’afecten directament i que en un país normal d’Europa fa anys que l’haurien fet dimitir. Per supost la seua prioritat no és el medi ambient ni la falta de pluja ni els incendis forestals ni res que se li parega. Però no sols està paralitzat aquest govern de “presumptes” delinqüents, el mateix sembla que passa amb quasi tota l'”oposició”: el PSOE està llastrat també per la corrupció que arrossega en Andalusia, CiU-PdeCat (o com es diga ara) tres quarts del mateix a Catalunya (hi ha qui pensa que s’han fet independentistes per tapar la seua corrupció i que el PP els ha ajudat molt perquè necessitava un altre conflicte gros) i el PNV està destapant-se ara amb nova corrupció.
I davant de tot aquest espectacle atordidor, despistador, vergonyós, els ciutadans seguixen fent el de sempre, queixant-se de la calor i la sequera però sense relacionar-la amb les activitats quotidianes. Es reguen els camps en hivern, es rega la gespa dels parcs en gener, s’atasquen les entrades a les ciutats per tant de cotxe circulant, s’ofeguen en les capitals per la contaminació… I ningú diu que ho estem fent fatal, que calfament i contaminació són simples efectes dels nostres actes desencertats des de fa dècades. I a poc a poc, cada any es va malbaratant més el nostre clima…
I els ecologistes ens cansem de predicar en aquest “desert” social, que va camí de convertir-se, en un vertader desert d’arena, perquè les mesures que hem de prendre ja són conegudes per tots però xoquen contra les pitjors costums i els interessos creats i quasi ningú les aplica.
Insistim: negar o ignorar el problema no sols no el farà retrocedir, sinó que l’agreuja cada any més. L’estratègia dels Trump i Rajoys ens duu al pitjor dels escenaris, equival al suïcidi col·lectiu.
