En totes les inefables novel·les de l’oest americà que es publicaven en la postguerra espanyola, apareixia un tipus que el lector abominava. Era l’avantatgista: el cowboy que dispara el seu Colt 45 a l’esquena d’un contrincant que no podia defensar-se; el facinerós covard que abusa del poder afavorit per una situació de privilegi.
I per què recorde ara aquella literatura ingènua que devorava en els meus anys adolescents? Per associació d’idees. Hui, 11 de desembre del 2017, les forces de l’article 155 han envaït el Museu Diocesà de Lleida i han confiscat 44 peces artístiques. Ordres judicials, diuen. Fa molts anys, la Generalitat de Catalunya (perdó per la cita) adquirí un conjunt d’obres a una comunitat de monges d’un poble d’Osca. El contracte de compravenda fou impecable. Inclús el Vaticà, històricament posicionat contra Catalunya, donà el vistiplau. Però l’operació mercantil fou desautoritzada per un jutge que la declarà il·legal (!).
Els conservadors del museu Diocesà de Lleida restauraren els objectes i els donaren nou valor.
Sembla ser que aquests objectes no foren els únics que les mongetes vengueren. Alguns anaren a Madrid. I com és que l’Aragó reclama a Catalunya i no a Madrid?
En resum, el que dic és que el malfactor, emboscat en les ombres tètriques del saloon desenfunda el revòlver i, quan es retalla la silueta del sheriff que camina cap a la porta, prem el gallet i pensa: “¡Toma, maldito, cuatro onzas de plomo!”.
