Tinc quatre enviaments postals sobre la taula. Els mire i els remire. Dos enviaments per a cada Jordi. Un per a cada Jordi és de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i un per a cada Jordi és meu i personal. Quatre certificats. Quatre retornats. Retornats perquè “no pasa controles de seguridad”. No passa controls de seguretat, no passa controls de seguretat… em repetisc per a mi una i altra vegada. Menteixen! No volen que els arribe l’escalf de la gent del carrer. No volen que senten que la gent els estima, que els admira i que vol que tornen a casa, i vol que tornen ja. Perquè l’enviament postal és un full fotocopiat a color amb unes frases de conhort darrere, d’ànim, de companyonia. Un full enrotllat en un tub de cartró perquè no es doblegue, o amb una cartulina (ja no quedava més tub) i no pesa gens. Un full de color enrotllat certificat dins d’un sobre oficial de Correos i “no pasa controles de seguridad”. Els voldrien aïllats, en una cel·la fosca i freda, sense menjar ni dormir o, millor encara, desapareguts per a no tornar mai més. I la seua gent: la família, les amistats, les companyes i els companys de lluita poregosos i penedits, professant culte a les seues institucions, a les seues lleis, a les seues formes d’actuar i de resoldre les coses. En canvi, els arriba l’estima de tot el seu poble i de molts altres pobles i de molta altra gent. Per terra, mar i aire troben la claror, l’escalfor, l’aliment per al cos i l’esperit i són presents, i tant que ho són. Són presents a cada acte d’autoafirmació, de rebel·lia pacífica, a cada reunió multitudinària per continuar en el camí que ells volien fer.
No és un tema de seguretat, és un tema de boicot de les comunicacions a persones privades injustament de llibertat.
És una venjança per la dissidència política, és una vulneració de la llibertat d’expressió, és un atac a la democràcia.
És una manifestació de la incapacitat d’un estat per resoldre els conflictes polítics amb actuacions polítiques.
Consol Barberà i Guillem – @ConsolBig
