Avui he entès el que és la democràcia, no és una definició més o menys encertada, no. La democràcia és un sentiment, un sentiment que sols ets capaç de sentir quan ja no existeix. La democràcia és la tranquil·litat, l’absència de por a opinar, de fer coses en llibertat, de treballar, de manifestar-te, d’amar, de ser diferent. No pots i probablement no has de definir la Democràcia, l’has de viure, en el dia a dia, en tots els teus actes, amb el respecte als altres, escoltant, estant disposat a canviar.
La Democràcia impregna tota activitat humana, és l’alè que ens permet viure en llibertat amb els altres, amb els que pensen com nosaltres, però sobretot amb els que pensem diferent de nosaltres. Avui hem perdut la Democràcia, i de sobte un sentiment s’ha apoderat de mi; ja no estava tranquil, tenia prevenció per a opinar, mirava al meu voltant amb desconfiança, amb por, el sentiment ara sí que el podia definir, era por, pura por al poder desfermat d’un Estat cec. Què és Democràcia? Ara ho sé, és el sentiment que neix de viure sense por.
Avui a Espanya, al Regne d’Espanya, l’arbitrarietat, la manca de separació de poders, el feixisme dels partits de dreta, la feblesa moral de l’esquerra espanyola representada pel PSOE, la indiferència de la gent enfront d’un poble que vol decidir el seu futur en pau, el cinisme dels intel·lectuals del règim, la implementació del pensament únic en es mitjans de comunicació, tots plegats llancen una ombra de sospita envers aquells que no pensem igual. Avui som els independentistes. A qui li tocarà demà? Perquè quan desapareix la Democràcia, i a Espanya el PP, el PSOE i Ciutadans l’han dinamitada, ja ningú està segur. Ara toca que cadascú de nosaltres en el seu proïsme decideixi on vol estar.
Bonaventura Casanova
