El senador Carles Mulet ha estat advertit i censurat per escrit pel president del Senat, Pío García Escudero, en acordar-ho la Junta de Portaveus i la Mesa del Senat a instàncies del grup socialista de la cambra, com no podia ser d’altra manera, perquè Mulet va trencar una foto de Susana Díaz al faristol. La carta l’amenaça que si torna a protagonitzar actuacions “que excedeixen allò tolerable” en una sessió plenària, s’aplicarà el reglament “amb el màxim rigor”. Endemés, al mateix escrit, Garcia Escudero manifesta que tant les paraules de Mulet com la seua actuació –va usar el torn que li corresponia per defensar les seus esmenes– han estat incorrectes, ja que ho ha fet amb una finalitat aliena a ell mateix. Per aquest motiu, el president del Senat conclou que la seua actuació malmet la imatge de la institució parlamentaria.
Tot bé, com sabem, perquè Susana Díaz acusà Compromís, Podemos i ERC, tots plegats, de “boicotejar” la moció presentada al Senat pel PSOE andalús, que rebia el suport dels senadors socialistes madrilenys, aragonesos i manxecs i en la qual es prioritza un Corredor Central que deixa en un pla secundari el més que reivindicat Corredor Mediterrani.
Com que l’oposició interna del PSPV els va obligar a redactar una proposta més consensuada mitjançant una esmena transaccional i es necessitava el suport de com a mínim tres grups més del Senat, van haver de buscar el favor del PP i el PNV, oposant-se així novament i fermament a ERC, Compromís i Podemos, així com al mateix PSPV, perquè consideraren que el nou text perjudicava d’igual manera la finalitat de la nostra reivindicació. Per tant, la proposta fou retirada amb l’enuig de Díaz, que els titlla tot seguit “d’esquerra inútil”.
El de Castelló de la Plana ha cregut convenient respondre a Susana Díaz en allò d’“esquerra inútil”. Ha entrat al joc en un terreny advers, sembrat en algun cas de mines en forma de rates d’albelló, un bon nombre d’elles amb el cul pelat, que somouen el seu ànim continuadament en les seues intervencions, violentant el seu torn de paraula increpant i insultant, com ell mateix denuncia en una carta en què demana l’empara del president de la cambra, particularment davant del senador per Andalusia, exconseller d’Economia de Díaz, José Ceballos.
La resposta de Mulet, qui va trencar la foto de Díaz, ha pagat els plats trencats de l’enuig de l’andalusa, ja que no pot evitar ser com és: agosarat, esperpèntic de vegades, altament irònic i cridaner per tal de fer-se visible i aprofitar els escassos minuts dels quals disposa per plantejar i respondre a allò que creu.
Cal dir que, a la carta d’emparament esmentada adés, a la qual el president Pío García Escudero li ha fet cas omís, hi figura el prec de l’aplicació del reglament estricte davant les provocacions i insults de què és objecte. El Diari de Sessions del Senat inclou a un paràgraf les paraules de Mulet després de rompre la fotografia, on deixa palès que quan va dir allò de “Sí, qué asco de señora” fou responent a una senadora que va emprar les mateixes paraules per referir-se a ell mateix.
Mulet es defensa públicament i es queixa, en una entrevista que li concedeix a Vilaweb el 10 de maig proppassat, dels insults de tota mena que rebé de les bancades: “pallasso”, “mamarratxo”, “zombi” i de coses més fortes li etzibaren. “Ells saben que, quan intervinc, si m’insulten, és possible que perda el fil, que diga coses que no vull dir. A ells, la presidència, no els crida l’atenció”.
També Mulet li diu a Vilaweb, referint-se a Susana Díaz: “Més enllà de la posició que puga tenir en l’estructura i el funcionament del partit, el que representa ella pensem que no és bo per als valencians ni per a Ximo Puig. No ataquem el PSOE per atacar-lo; ho fem per defensar la nostra visió. I parlem d’infraestructures vitals per a nosaltres. Si haguera parlat d’uns altres temes, la reacció no hauria estat tan contundent. Però parlem del futur de la nostra economia i el maltractament en inversions tant per part del PP com del PSOE”.
Dels atacs desproporcionats que ha rebut Mulet en la premsa cavernícola madrilenya, favorable a l’entesa PP-PSOE, em permet ressenyar-ne alguns, curiosament dos d’“El País”:
– El periodista i col·laborador habitual d’“El País” Juan Cruz va comparar Mulet amb l’inefable Inda, que va trencar una foto de Mulet a un programa de La Sexta en resposta a la foto esgarrada de Susana Diaz, en l’article “Periodismo de “je, je” y testosterona”, perquè “a Espanya s’escridassa per parlar i es vocifera per tindre raó”. A més, aconsella Mulet llegir-se “l’excel·lent” assaig del professor Nuccio Ordine “Utilidad de lo inútil”, per posar a remulla les paraules de Susana Díaz, perquè les entenga o les rebata, ja que l’expressió “esquerra inútil” no és una fotografia, sino una metàfora. “Pruebe a romper la frase “izquierda inútil” en trocitos”, el commina.
Juan Cruz, que és un periodista de vol llarg, està dient-li, en poques paraules, a Mulet, que és un soca. Hauria de mirar-s’ho ben bé. Cruz, i no refiar-se per les aparences, com acostuma a fer també l’inefable Inda, perquè Mulet, a més a més, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i en Humanitats per la Universitat Oberta de Barcelona i és més que probable que sàpiga què és un eufemisme d’home soca i una metàfora. Això sí, potser no tingués res a veure, va nàixer el 1975. Tot i que, de segur, és tan bona persona com el senyor Cruz.
– En un altre cas de desproporció ben intencionada, l’escriptora i col·laboradora Berna González, també d’“El País”, a un article al diari, titulat ¿Y si rompen una foto de Irene Montero?, ve a titllar Mulet de masclista: “No hay machismo que se pueda eludir y otro que se deba condenar. En esto no cabe el doble rasero”. Berna González retreu la paraula “machirulo” d’Irene Montero amb què etziba un diputat del PP en acostar-se envalentit a l’escó de Pablo Iglesias. Sóc ben segur que Mulet és, almenys, tan partidari de la igualtat de gènere com la senyora Berna González.
Com que la veda, amigues i amics, no ha fet només que començar a alçar-se, perquè Susana Díaz ha estat al País divendres últim i ha tornat a carregar en un míting al parc de capçalera contra l’esquerra inútil davant el mateix Ximo Puig, qui diu que la defensa amb totes les armes, perquè Susana Diaz és allò millor que li convé al PSOE, a Espanya i al nostre País, perquè s’ho creu i és federalista en orri, haurem de, tots plegats, estar a l’aguait, ja que molt em tem que entre uns i altres volen afeblir-nos la moral.
Per tal d’anar enfortint-la, vos deixe aquests versos d’Estellés del poema Assumiràs la veu del poble que dedique al senador Carles Mulet especialment, tot i que em sembla que ho té ben assumit. Això sí: compte, Mulet, perquè les espases dominants continuen en alt.
No tan parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble…Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.
Amen
