El problema, el més greu i principal, és que, segons plataformes forestals, un 84% dels incendis que patim els causem nosaltres mateixos. L’ésser humà aplega a un punt extrem en què decideix causar mal al seu entorn a propòsit. Sabent d’aquesta tendència piròmana que els darrers anys hi patim, són normals les constants crítiques als governs, tant a l’anterior com al d’ara, sense fer cap tipus de politització, sinó amb una visió crítica des del punt de vista ecologista.
A tot plegat, li podem afegir un problema més: hem de situar-nos en la sobreexplotació costanera que tenim, que centra totes les possibilitats de patir una davallada en l’atur al sector turístic. Oblidem que el País Valencià és més que platja, càlides temperatures i gent agradable. El País Valencià també és camp, és agricultura i són boscos. Tal volta, aquesta franja agrària no és tan vistosa o promoguda com la franja turística, però és d’allò més important i no ho potenciem.
Des de l’Administració, no treballen de la mateixa forma per ambdós camps ja esmenats. El sector forestal és vital per al País Valencià i no ens adonem de la gran quantitat de treball que es generaria si invertírem en aquest àmbit.
Hi ha una manca de prevenció respecte als incendis i les catàstrofes provocades per la mà de l’ésser humà guiada per uns interessos molts concrets, però és un error totalment corregible. Ens trobem en una situació social en la qual el nostre país compta amb un 21,8% d’atur i seria una bona solució per a la falta total de reforços per als cossos d’emergència que es preparara i es contractara gent aturada. No hem de deixar de potenciar el turisme de sol i platja que tanta reputació ens dona, però hem de deixar clar que el sol sempre estarà i que, a la vista està, no podrem dir el mateix dels boscos en un futur no molt llunyà.
Aquest problema del passat i del present ja ha estat assenyalat de forma crítica pel president de la Plataforma Forestal Valenciana, José Vicente Oliver, qui va classificar com a negatiu el balanç del primer any del nou Consell respecte a la prevenció d’incendis després de qualificar la gestió actual com a similar a l’anterior, ja que s’ha tornat a caure en els mateixos errors i en la semblant i escassa prevenció.
Tanmateix, el president de l’Associació de Municipis Forestals (Amufor), Óscar Martinez, ha incidit en la necessitat d’una renovació, una equiparació i prevenció forestal semblant a la que hi ha a altres països semblants o superiors en biodiversitat. Aquesta associació, i les altres 18 que formen la Plataforma Forestal Valenciana, situa l’epicentre del problema en la gran quantitat de biomassa que hi trobem i en el fet que aquesta no es va gestionar d’una forma adequada en el passat i continua sense gestionar-se en el present.
Ens trobem dintre del triangle del foc (oxigen, calor i combustible) i malauradament només podem actuar sobre aquest últim. El combustible el fabriquem nosaltres amb la manca de prevenció, som els que oxigenem el foc, i per una falta d’inversió en l’àmbit forestal estem a prop de no necessitar més inversions, pel simple fet que no hi haurà un bosc on invertir.
Les crítiques, des d’uns mesos fins ara, han sigut constants com a conseqüència de les retallades tan importants de les ajudes. En el cas de l’ajuda per a la tasca de desbrossament, la primera anava a ser de 200.000 euros i, finalment, ha sigut prou inferior: 143.000 euros. Un fet que cal destacar respecte de la desídia tan absoluta que patim són les declaracions de Carmen Orenga, secretaria d’Amics de la Serra d’Espadà, qui enfront de les crítiques al govern va recalcar que “La situació no és nova ni produïda per la crisi global que patim, perquè quan vivíem en una època de ‘vaques grasses’, els diners que es concedien per a la cura del medi ambient feien pena”.
Moltes associacions, com l’Associació de Propietaris Forestals, i des de la mateixa Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD i la Jodad, pensem que el treball de voluntariat ha de portar uns cursos de major qualitat. Una persona voluntària ha de conèixer tots els aspectes del bosc i d’aquesta manera prendre les millors decisions. Amb temes tan importants com són els incendis, no s’ha de tenir una preparació bàsica, sinó una especialització individual que comporte un progrés col·lectiu. S’han d’impulsar cursets de major qualitat i que comporten una major preparació als cossos de voluntariat, als qui agraïm la seua participació i la seua implicació per tenir uns boscos de major qualitat.
Dit açò, des del Dret a Decidir entenem que no s’ha de substituir els treballadors i treballadores forestals pel voluntariat, que en tot cas han de ser una figura que ajude a créixer el nombre d’unitats i de persones en situacions de crisi forestal, i rebutgem qualsevol tipus d’abusos o de retallades en personal de major qualificació simplement pel fet d’estalviar diners. L’estalvi es produeix en persones, l’estalvi es produeix en salaris, però no s’hi produeix mai un estalvi en les ferides que aquests incendis deixen al País Valencià, i molt menys en les ferides que deixen en la memòria de la gent. Des de l’Administració corresponent no s’ha d’escatimar ni un cèntim en el fet que el País Valencià gaudisca d’un ecosistema estable i amb les millors atencions possibles, perquè pensem que anem endarrerits, però també que tenim la capacitat de reaccionar ara, i tot passa per unes polítiques actives a favor del medi en general i del bosc en particular i per conscienciar la ciutadania d’allò que és important per totes nosaltres, juntament amb una sostenibilitat econòmica de qualitat al servei de la majoria.
