La vergonya del dia de l’orgull, per a mi, no és que la gent isca al carrer sense samarreta o que es besen en públic, com diu molta gent. Per a mi, la vergonya és que en ple 2016 encara continuem eixint al carrer per coses que haurien de ser de sentit comú. Aquest any, hem eixit al carrer per reivindicar que no s’ha de matar les dones, ho hem fet per cridar als quatre vents que les dones són iguals que els homes i, aquest cop, ho fem per reivindicar que el col·lectiu LGTBI té els mateixos drets que els heterosexuals.
És vergonyós, anem de societat “progre”, gallardegem de ser respectables i, aquest any, ja s’han superat els atacs a persones per la seua condició sexual. Pensem que veiem normal que dues dones o dos homes es besen en públic i no és veritat. Ens girem, comentem, fins i tot hi ha gent que critica, encara, quan veu dues dones de la mà. No s’adonen que aquesta discriminació tan bàsica com un comentari quan dos homes es besen pot acabar en agressions per part de la gent més radical. Sé que és difícil lluitar contra qui empra com a arguments que són antinaturals, que són una malaltia, que ofenen Déu o que tan sols és luxúria.
Ser gai és perfectament natural, perquè natural és allò no forçat i moltes persones des de petites tenen aqueixa atracció per persones del seu mateix sexe.
Ser gai no ofèn Déu, ofèn els cecs seguidors de Déu, que d’allò que va dir Jesús de “Todos sois hijos de Dios” han derivat al fet que, per a ser fill de Déu, has de ser catòlic, heterosexual, amb fills catòlics i anar el diumenge a missa. Una llàstima que aquest tipus d’idea siga tan extensa entre els creients i que no s’adonen que l’església ha d’evolucionar amb la societat i que ja fa molts segles que pateix d’endarreriment mental.
Ser gai no és estar malalt, malalt és tenir febre, malalt és pensar que si jo estime un home és perquè he caigut en una malaltia que consideren incurable. Malalt és anar per l’esquena a un grup d’homosexuals i trencar-los parts dels seus cossos per estimar-se entre ells. Malalt és discriminar, malalt és fer violència i malalt és odiar qui tan sols cau en el delicte d’estimar-se.
Lamente increpar una gran part de la societat que encara té la ment al segle XI però, estimats amics, la societat evoluciona i vosaltres no i, això, sí que ho lamente.
