No deixen votar, però són un estat democràtic.
No deixen lluir una bandera que expressa la llibertat i els desitjos d’un poble, però són permissius.
No deixen adoptar els rescats per a les persones amb falta de mitjans, però són solidaris.
No deixen estudiar català fora del nostre territori, però són demòcrates.
No fan polítiques socials, però governen per al poble.
No deixen el corredor mediterrani, però volen la prosperitat econòmica.
Sabotegen les línies d’AVE entre Catalunya i València, però ens respecten.
Ens furten, ens espolien, però volen la prosperitat per als valencians.
Ens diuen com hem d’anomenar el nostre país i què hem de parlar, però perquè ens estimen.
Ni són democràtics, ni permissius, ni solidaris, ni ens respecten, ni ens estimen ni volen que prosperem. Aleshores, per què continuem fent cas?
Han espoliat el País Valencià, ningú ho ha fet millor que ells. Han deixat un nombre devastador d’aturats amb les seues polítiques. No han donat ajudes, ens han retallat les beques, inclús han retallat la vida de moltes persones.
Ací, per desgràcia, una gran part del País Valencià continua adormida, continuarem “ofrenant noves glòries a Espanya”, però eixa bèstia despertarà prompte, o almenys, això és el que em transmet eixe esperit, que molts titllaran de jove, d’aquell que votarà per segon cop.
Ens passem els informatius, siguen de la cadena que siguen, veient les atrocitats que se s’estan cometent a Veneçuela, als Estats Units amb Trump, o amb la crescuda a Europa de l’extrema dreta. Nosaltres, davant aquestes notícies, nosaltres pengem la bandera de la vertadera democràcia. Sí senyors! Som tot un exemple a seguir del que és passar d’una dictadura a la més bella democràcia. Ací és el país de la llibertat, i no com en llatinoamericà.
Ací qualsevol persona pot imposar el castellà a una persona catalanoparlant sense cap tipus de discriminació, qualsevol pot portar una bandera franquista pel carrer, perquè, a pesar que siga anticonstitucional, nosaltres som permissius i deixem que les porte la gent. Som tan permissius, que deixem que hi haja agressions als col·lectius homosexuals, perquè, on quedarà la llibertat de poder pegar una pallissa a algú per la seua condició sexual? Seríem uns opressors! I no només som permissius en símbols, no penseu que es queda en açò merament. També som permissius i amables amb els immigrants, perquè qui seríem si no exercírem la nostra llibertat a poder tractar-los com un drap brut?
A més a més, podem gaudir de tenir una constitució flexible, ens podem votar des dels primers punts, aquells que tothom té drets, que ha de tenir un manteniment bàsic, fins aquells darrers, però no menys important, que diuen quelcom del dret a decidir. Ací som el país de la llibertat. Lingüísticament? També exemple a seguir! Tenim la llibertat que s’estudie més català fora de l’actual Estat Espanyol que dintre mateix.
Per tot això, com eixe gran país que avui en dia és Espanya, convidem els catalans perquè tinguen la llibertat de portar a la final de la Copa del rei (sí, eixe rei que voluntàriament ens han imposat), amb la bandera que vulguen, ja siga la nazi, espanyola, amb un bou, amb una àguila o qualsevol bandera que expresse la llibertat dels pobles.
