– Això no és res, el meu Antonio m’ha regalat una rentadora de les més modernes! No sé com ha estalviat tants diners… M’estima molt.
– Això són coses sense importància… El meu Javi, eixe sí que és atent! Pel dia de la mare m’ha regalat un robot d’aquests automàtics, els deixes per casa i et netegen sense que te n’adones.
I els dies van passar, i els mesos, i els anys. I amb aquest pas del temps, la societat acompanyada de la seua estimada amiga, la involució.
Els dies consumistes fomentats per les grans empreses com Sant Valentí, el dia del pare o el dia de la mare ja són uns referents als calendaris de tothom. Però… cal incloure, a més del consumisme propi d’aquests dies, el masclisme?
Entre en casa de qualsevol dona, i exceptuant algunes poques, no cal generalitzar, hi trobem com a regal tendència, utensilis de neteja. La dona, amb un goig interior que no li cap al pit, no deixa de somriure, és feliç en aquell moment en què s’ha alçat i ha vist una mini pila de regals abastint tots els seus desitjos com a mare. El del menut, el del germà major, i inclús el del seu marit, que encara no ser el seu fill ha volgut tenir el reconeixement que es mereix la seua dona i ha estalviat durant uns mesos per a comprar-li la rentadora més moderna.
Sota aquesta felicitat, que tal volta a algunes els agrade, no vaig a entrar en gustos personals, s’hi troba el foment del masclisme més pur, el d’aquell que empra la dona com un utensili de cuina més. El més trist, és que no és nou, fa molts segles que, massa per al meu gust, aguantem el masclisme allà on anem. Aquest dia és, com diuen alguns, “la guinda del pastel”, on no hi ha por a quedar com uns masclistes, i on inclús algunes dones gallardegen orgulloses, i mesuren l’amor dels seus fills i marit en el regal que els han fet.
Aquest orgull per ser un referent a nivell de neteja en la casa, és la visió més pèssima que es pot tenir d’una dona. Encara no he vist, i pense que no veuré, a cap fill regalant al dia del pare una rentadora, un motxo i altres articles “destinats a la dona” per un gran sector de la societat. Aquesta darrera afirmació és el tumor de la societat masclista, el fet que, una gran part de la societat, i no parle només d’homes, veu com a normal, i inclús necessari, que la seua dona faça els papers domèstics, veu necessari com elles han de carregar amb el pes de fer totes les tasques, i veuen normal que l’home siga qui no estiga a casa i en aplegar estiga tot net. Amb aquesta afirmació, ens hauríem de preguntar, quin avanç hem fet respecte a aquest pensament des de fa molts anys? Cap.
Aquests fets no són masclismes aïllats, patim aquests atacs allà on anem, a bars, a tendes, a discoteques… I el pitjor i més trist, és que no només són víctimes d’aquest pensament retrògrad els homes, sinó que hi ha un sector jove, de sexe femení, que també veu normal regalar-li a les seues respectives mares, aparells de cuina.
