El valencià vertader és aquell que s’indigna pel que afecta al seu País, les retallades en la seua llengua i les imposicions castellanistes que només volen augmentar el seu poder enfront d’allò que consideren inferior.
El valencià vertader és qui vol el millor per a la seua terra, aquell que es considera nacionalista, perquè digueu-me, qui va a estimar més la seua terra que una persona que l’estima tant i que tan sols se sent valencià?
Però que totes les persones foren així seria massa utòpic, com deia Pau Alabajos, “nosaltres som els utòpics”. Front aquestes meravelloses persones es troben aquelles que són tan valencians que al 9 d’Octubre ondegen amb orgull i passió la seua bandera valenciana, és a dir, la “rojigualda” valenciana i, sovint, com a conseqüència de ser tan valencians, fiquen un pollastre al mig, símbol feixista, amb l’objectiu d’eliminar tot el fet català, valencià, basc o gallec, exclusivament per no ser castellà. Per últim, però no menys important, són tan, tan valencians, que odien tot allò que porta quatre barres, oblidant-se que tant nosaltres com els illencs i catalans compatim quelcom més que eixes quatre barres d’una bandera.
La manipulació d’algunes formacions per a repel·lir i titllar aquells que pensen diferent de la bandada, generant odi i repugnància enfront d’altres pensaments, ha portat a un odi general. Fins i tot, ens odiem entre nosaltres, entre aquells valencians que, com els nostres germans del nord, hauríem de remar tots en la mateixa direcció.
Així és, amics, la caputxeta tenia al llop, la Blancaneu a la bruixa i els valencians ens tenim a nosaltres mateixos, aquella pesada càrrega que fa que la barca de l’autodeterminació continue amarrada a aquell port que és l’Estat espanyol.
