Si aquest és el canvi promès, ho sent, em quede amb el filòsof de Mariano Rajoy. Espanya necessita un canvi, però de gent nova i no d’aquella vella política que tant criticava Podem quan encara tenia principis i idees pròpies.
Pareixíem ressorgir de la monòtona esquerra espanyola del PSOE amb eixe partit tan nou i seriós que era Podem, amb uns ideals d’aquells mateixos que van lluitar per una Espanya igualitària i republicana, però no, tot ha sigut un preciós somnis amb aquell Podem que ha acabat acceptant el PSOE com a company en aquest llarg i pudorós viatge que és la política espanyola.
Tindre algun tipus d’afinitat amb el programa electoral del Partit ( Socialista Obrer ) Espanyol no és cap delicte, el programa en sí és meravellós, però sempre que tinga una continuïtat a mode de fets, cosa que aquest partit està dècades sense fer.
Els pactes sempre tenen aspectes positius com la diversitat d’idees, és clar, que sempre que hi haja unes bases en comú, cosa que a priori tenen el PSOE i Podem però que a la pràctica són com dos desconeguts.
Aquell home amb tretze matricules que és Pablo Iglesias s’ha deixat encisar per eixe ‘guaperas’ sense cervell que és Pedro Sanchez, com una xiqueta de l’ESO quan els xics grans de Batxiller li parlen en els patis. Espere de tot cor Pablo, que eixe xic pilota dels professors que és Albert Rivera, no et vulga ficar al claustre amb ells, ja que perdràs la teua essència de xic roín, aquella que tant ens agrada a molts i que t’ha fet aplegar al lloc on ara estàs, que no se t’oblide.
