Si tancàrem els ulls i escoltàrem la paraula “bloc” és possible que ens vingueren a la ment imatges de solidesa, d’alguna cosa compacta, dura, estable, tancada en ella mateixa…

A més a més, habitualment fem servir la paraula “bloc” en expressions com ara “En un bloc”, “Anar en bloc”, “Ser un bloc”, per referir-nos d’una manera o d’una altra a “unitat”. Sembla que eixa unitat feta en un bloc és dura, compacta, indestructible…

Tot plegat són valors positius. Però no és menys cert que, segons com, també podria tindre les seues connotacions negatives: endogàmia, tancament, autarquia, inflexibilitat… En podrien ser alguns exemple.

Com tot en la vida, la paraula “bloc” evoca imatges de tota mena. I com a formació política, el BLOC també és evocador d’imatges. Davant dels reptes polítics que tenim al davant, és el moment de preguntar-nos quines són les imatges que volem transmetre a la nostra militància i també a la societat. Imatges que hauran de ser coherents amb el que som. És el moment, doncs, de preguntar-nos què volem ser.

I una de les coses que aspirem a ser és un partit obert tant internament com externa. Internament sensible amb el sentir de les seues bases, i externament útil per a solucionar les necessitats i les inquietuds econòmiques, socials de les persones.

No podrem ser, si no som ni estem oberts internament, si no escoltem les bases. La vertadera unitat és aquella basada en la diversitat, en la pluralitat, en persones amb criteris propis que són capaços de deliberar, d’escoltar i d’enriquir-se mútuament amb les opinions dels altres. Eixa unitat basada en les forces sinèrgiques que creen la diversitat i la tolerància és la que necessita tot grup social per seguir creixent, per seguir viu.

L’altra unitat, la basada en el pensament únic i en el silenciament de la crítica ens porta, com a éssers humans i com a societat, a la insostenibilitat de nosaltres mateixos.

I la política no és aliena a aquestes dinàmiques, i el BLOC tampoc. Moltes persones —i moltes formacions polítiques— contemplen la diversitat com un perill. Nosaltres l’experimentem com una oportunitat de crear sinergies que ens facen millors.

Per a ser capaços de crear eixes sinergies, cal voluntat. En el nostre cas,
voluntat política. Una voluntat política fonamentada en la tolerància i en el respecte, en el desig d’arribar junts a un lloc millor, i en lideratges que afavorisquen i potencien el fet de créixer junts.

I volem un BLOC obert també a la societat, als seus sectors productius, als seus agents i protagonistes socials, culturals… Un BLOC porós, capaç de rebre feedback, tant positiu com negatiu; i fer servir tota eixa informació per a transformar-se internament i seguir avançant de la mà de la gent.

Volem un BLOC capaç de seguir sent el que és i alhora capaç de transformar-se, en el fons i en la forma, gràcies a eixa apertura interna i externa. Un BLOC que reconeix l’altre en tot el seu valor i que vol trobar camins per a seguir caminant junts, des del respecte a la individualitat pròpia i aliena.

Un BLOC que, per damunt de les divergències internes i externes lògiques, reconeix “l’altre” com un company, com una companya a la qual estimar i de la qual aprendre.

Volem un BLOC capaç de seguir creixent amb noves sensibilitats, de crear espais més amplis. Un BLOC obert a Compromís, obert als nostres companys i a les nostres companyes de viatge, que és aquest projecte conjunt, esperançador i il·lusionant, anomenat Compromís.

Un BLOC fort i obert per a un Compromís millor. Per a una coalició de persones anomenada Compromís.

Comparteix

Icona de pantalla completa