Així tenim el soroll de les discomòbils que ara, i algun altre dia al llarg de l’any, alcen en qualsevol encreuament, amb altaveus a 100 dB o més fins a les tantes de la nit, immisericordement, com si tots estiguérem de celebració, encara que treballem l’endemà, sense tenir en compte que en algunes cases veïnes hi ha bebès, ancians, malalts o simplement gent que necessita i vol descansar.
l petardeig a deshora, a qualsevol hora, els xicotets que sobresalten una mica i els grans que arriben a espantar persones i animals. Alguns pares en compren als seus fills i se’n van amb ells, d’altres els deixen anar o els envien lluny de les seues portes respectives…
La brutícia que deixen per tot arreu fallers i concelebrants després de qualsevol sarau inunda els carrers i els deixa esguitats de plàstics, llandes i d’altres residus, alguns fins i tot orgànics, especialment de nit en els racons foscos.
Els llums que hi ha al voltant de les falles són excessius, i a vegades estan encesos de dia, sovint connectades a la xarxa pública, sobretot en el cap i casal, on el malbaratament resulta d’antologia. Malgastar energia i diners en època de crisi amb les retallades que patim en serveis necessaris és dolent, i a més provoca una contaminació lumínica que perjudica la fauna i impedix veure el cel nocturn.
El descontrol de l’alcohol i el mal exemple que es dóna als joves per tot arreu és una combinació perillosa, sobretot per als menors, molts dels quals deambulen descontrolats pels carrers fins a altes hores de la nit.
El risc d’incendi que suposen les falles més grans, que en alguns llocs quasi toquen les parets dels edificis on s’encaixen i que a voltes han provocat danys en aquests habitatges veïns, encara que afortunadament no hi ha hagut víctimes.
Les mascletades diàries que bombardegen el cel amb les restes de la pólvora i els elements químics que donen color als castells de focs artificials atordixen pel soroll i embruten l’aire que respirem tots, fumadors i no fumadors…
I la plastificació generalitzada que han patit durant els últims anys les falles han fet que ara aquests monuments gegantins estiguen fets més de plàstics: poliestirè expandit, coles i pigments, que de fusta i cartró, de forma que quan es cremen generen tones de residus contaminants i tòxics. No cal més que veure el fum negre que corona les flames, en la crema, format per partícules de carbó de diferents diàmetres i desenes d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs), potencialment cancerígens molts d’ells.
En definitiva, les 800 o més falles actuals resulten absolutament insostenibles ecològicament, sanitàriament i convivencialment, amb les 10.000 tones de residus que generen, els fums que dupliquen els contaminants de l’aire durant aquests dies i les molèsties que provoquen als veïns. És obvi que necessiten una normativa més seriosa que l’actual.
Perquè les falles no són les saturnals romanes ni poden donar patent de cors per a fer durant aquests dies el que durant la resta de l’any està prohibit i castigat. I no valen eufemismes com allò dels premis a la falla més ecològica, que durant anys no ha resolt cap problema. Els fallers/es han de ser raonables, per civisme i per la seua pròpia salut, perquè ells són els qui primer i més respiren els fums tòxics, i per la salut dels demés, han de corregir la Festa. I les autoritats han d’atrevir-se a fer ja una normativa que regule acceptablement la Festa.
Per tot això, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció ens hem adreçat a les Conselleries de Medi Ambient i de Sanitat per a demanar-los que elaboren una normativa clara i concreta que obligue les falles a respectar la salut i el medi ambient dels valencians, tornant als materials naturals, com el tradicional paper-cartró o les modernes serradures i palla d’arròs, amb pintures i pigments ecològics, limitant les seues dimensions, limitant les mascletades i els materials emprats, limitant hores i llocs de petardeig a on no molesten, traient fora del nucli urbà les discomòbils o reduint suficientment la seua intensitat sonora, etc. Així mateix, demanem que donen a totes les comissions falleres el termini raonable de 2 anys per adaptar-se a la nova normativa.
