Diari La Veu del País Valencià
Què ens diu l’enquesta municipal d’Alzira?
L’any anterior li recordàrem als membres d’aquest Ajuntament que en altres municipis ja havien començat amb els pressupostos participatius i enguany ací també han obert el procés de decisió sobre algunes propostes municipals. Nosaltres lògicament hem participat en l’enquesta, invitant a participar la gent a què arribem, i ara volem fer una xicoteta anàlisi dels resultats quantitatius finals.

En primer lloc destaca l’escassa participació: sols uns 4.000 alzirenys dels 37.000 adults que hi som, aproximadament un 11%. La baixa implicació ciutadana en els temes que ens afecten a tots és un problema general molt important, conseqüència directa de la dictadura franquista que patírem, on estava prohibit pensar i opinar, i de la democràcia defectuosa que va sorgir d’aquella, que no ha afavorit mai la participació ciutadana, tot el contrari, perquè l’estratègia dels grans partits és “tu vota i deixa’ns fer que nosaltres ja ho arreglarem tot”; i així ens ha anat, que hem arribat a uns nivells de corrupció comparables als que poden tindre a Sicília o Itàlia. Trencar eixe meninfotisme no resulta gens fàcil després dels 80 anys passats, de fet la majoria de gent s’ha acostumat a preocupar-se més de les festes i del futbol que dels problemes col·lectius, però resulta imprescindible per augmentar la qualitat democràtica d’aquesta societat i per resoldre els problemes que ens han dut a un endeutament astronòmic i una crisi ambiental que amenaça la salut i el futur de tothom.
En segon lloc, amb la proposta més votada: la consolidació de la Torre dels Coloms a la Murta (22% del total), l’enquesta mostra que el patrimoni històric resulta molt volgut i valorat per la ciutadania, almenys entre els ciutadans més participatius. Potser també la més votada perquè la torre està a punt de caure i és urgent consolidar-la perquè no s’enfonse definitivament.

I en tercer lloc, la següent proposta més votada és el Pla d’Arbratge, Mobilitat i ‘Peatonalització’ (16%), cosa que ens alegra perquè indica que els nostres conciutadans van adonant-se’n que a Alzira falten arbres i sobren cotxes, com diem fa anys. Concretament falten uns 8.000 arbres per arribar als estàndards de qualitat de les ciutats europees: 13 m2 per habitant de zones verdes, i no val incloure l’Hort de Redal ni la Muntanyeta perquè queden fora del nucli urbà. I, segons les xifres de l’IDAE, a Espanya el 50% dels desplaçaments intraurbans en autos són per anar a menys de 3 km i el 10% per anar a menys de 500 metres, unes distàncies que en la majoria de casos poden fer-se sense cap problema en bici o a peu pràcticament en el mateix temps, de forma que sobren desplaçaments en automòbils i açò repercutix negativament en la nostra salut i qualitat de vida.

Perquè la contaminació dels autos mata i danya la salut molt més inclús que els accidents que provoquen, que en són molts. Per això la CEE té oberts expedients sancionadors contra moltes ciutats espanyoles que superen els límits que marquen les lleis europees des de fa anys i amenaça amb aplicar multes milionàries, i per això aquestes ciutats estan prenent mesures dissuasòries contra el trànsit automobilístic i afavoridores del transport sostenible: peu, bici i transport públic. I el problema resulta encara més greu perquè els gasos que desprenen els autos són, a les nostres ciutats, la principal causa del calfament del clima, que ens amenaça a tots i sols podem revertir-lo reduint l’ús dels autos, estalviant energia, passant-nos a l’energia solar i plantant més arbres autòctons.

Per tant, fan falta més carrers bicipeatonals i molts més arbres també a Alzira, no hi ha cap excusa raonable per oposar-se a aquesta tendència general que ha arribat ja a ciutats com Madrid, Barcelona, València i moltes altres. Allò que diu algú respecte al fet que les botigues dels carrers que es fan per a vianants perdran clients és absolutament fals, en totes les ciutats on s’ha fet açò, i en són milers, ha ocorregut tot el contrari perquè la gent que passa caminant mira i compra més.

En resum, cal anar per aquest camí i amb més força, perquè defensar el clima i millorar l’aire que respirem és tan urgent com apuntalar la Torre de la Murta. I no hem de fer cas dels agorers perquè ací ocorre com va ocórrer en el cas del tabac quan es va prohibir fumar en llocs públics: al principi alguns pronosticaren poc menys que l’apocalipsi econòmic, el fi de la civilització, però al cap d’un o dos anys tots ho havien assumit i cap establiment va tancar per la mesura, que al cap i a la fi, era per millorar la salut pública. Com les d’ara.

Comparteix

Icona de pantalla completa