Els automòbils ofeguen les ciutats

La setmana passada visitàrem Barcelona, una ciutat realment interessant i bonica. Allí veiérem el barri gòtic, el port, la Collserola, el Tibidabo, el Modernisme, diversos museus, Montjuïc, el Botànic, el parc Güell, la Barceloneta i molta, moltíssima contaminació atmosfèrica, sobretot el dimecres 28, dia dels innocents, innocents com els que respirem la contaminació sense adonar-nos. Eixe dia la brutera va ser tan notòria que fins i tot es podia fotografiar des de la Collserola i el Tibidabo.

I això que Barcelona, com València i les ciutats costaneres, gaudixen de l’efecte netejador de les brises marines, que durant el dia bufen suaument cap a terra i per la nit cap al mar. No obstant això, quan circulen pels carrers un milió d’autos amb motor de combustió, reforçats per milers de calderes de calefacció i d’altres emissors, les brises no donen abast a netejar l’aire. Per això les ciutats interiors, com Madrid o Saragossa, tenen encara més contaminació, que s’agreuja notablement amb els episodis d’inversió tèrmica que solen donar-se durant l’hivern. La situació aquests dies ha sigut tan greu que la Defensora del Poble demanarà d’ofici les mesures contra la contaminació atmosfèrica d’A Corunya, Avilés, Barcelona, Bilbao, Ciudad Real, Granada, León, Madrid, Múrcia, Santander, Toledo, València i Saragossa, les ciutats més afectades.

La contaminació atmosfèrica danya la salut tant com fumar, o més, i viure a una gran ciutat és com estar tancat en una habitació amb fumadors compulsius. A Espanya, unes 27.000 persones moren prematurament cada any per aquesta causa i el 95% de la població respirem aire més contaminat del que recomana l’OMS, principalment pel trànsit motoritzat. I les ciutats que superen els màxims legals hauran de pagar multes milionàries a la Comissió Europea, és a dir, que els ciutadans ens ofeguem i a més haurem de pagar multes per ofegar-nos…

Els nous ajuntaments comencen a prendre mesures, com la de Madrid, que va prohibir un dia la circulació dels cotxes amb matrícula impar o Barcelona que demanà evitar l’ús del cotxe, i també han augmentat el nombre de carrils bici i busos, però donada la gravetat de la situació són mesures tímides, insuficients. Cal reeducar la població perquè no viatge tant i quan viatge ho faça en transport públic o bici, combinats, però en les nostres ciutats ni tan sols amb més carrils bici i busos es deixarà massivament el cotxe, dècades de publicitat pesen massa i la majoria de ciutadans seguiran hiperutilitzant-lo, de manera que anar en bici per Barcelona, Madrid, València o d’altres ciutats seguirà resultant perillós i intimidant, perquè tant de cotxe espanta i dissuadix de la bici. Primer cal tirar fora dels centres urbans els autos i després fora de tota la ciutat, ni tan sols els cotxes elèctrics són la solució perquè contaminen on es produïx l’electricitat i seguiran furtant l’espai urbà i acoquinant els ciclistes. Ciutats com Oslo, Hélsinki, Hamburg o Pontevedra es plantegen ja prescindir dels autos, per raons de salut i també pel calfament del clima, que va accelerat i bat récords de temperatures any rere any.

Si tots els partits es ficaren d’acord,, estes mesures s’aplicarien ràpidament però els carques aprofiten qualsevol mesura poc popular, com aquesta de prohibir un sol dia els cotxes impars, per a l’assetjament i enderrocament dels nous governs municipals i aquests no s’atrevixen a anar molt lluny, encara que ens juguem la salut i siga necessari fer-ho. Hauria d’haver una llei estatal que obligara a anar cap a la ciutat sense cotxes, però amb aquest govern ho tenim difícil, la seua preocupació són els negocis no la salut ni l’ambient; recordem que davant l’engany dels fabricants d’automòbils respecte a les emissions de contaminants, el govern va proposar a la Unió Europea augmentar els nivells màxims… Haurem de ser els ciutadans més conscienciats els qui espentem fort i urgim les solucions.

En el fons, açò és paregut al tema del tabac, que es va prohibir als espais públics per raons de salut i en principi va paréixer molt escandalós (gràcies als grans mitjans de comunicació, entre d’altres), però al final tothom ho va assumir i hui sembla perfectament natural. Anàlogament, llevar els autos de les ciutats sembla ara utòpic i escandalós, però haurem de fer-ho si no volem ofegar-nos ni bullir-nos, i quan ho fem, després tots ho vorem com una cosa natural, potser ens estranyem de no haver-ho fet abans.