No entenc què és el que he escrit que no es correspon amb la realitat però em retracte de tot l’article, si he ofés algú retire tot el que he escrit i demane excuses; em vaig confondre i Vicent Alabort potser no va viure al carrer Argent quan ell i jo érem uns infants, potser m’he confós del tot i no ens coneixíem de res, potser era una altra persona la que jo vaig veure al parc de l’Ortisa de Benigànim i vaig parlar sobre la reducció del temps d’indemmització. Segurament, si era Vicent, em vaig confondre i ho vaig malinterpretar del tot.
Evidentment, a l’article dic que li agradava anar a la muntanya, a fer espàrrecs, esclatasangs i bolets com a hobby perquè li agradava, perquè volia, perquè li abellia, però potser em vaig equivocar i era una altra persona, perquè jo, després d’haver-me’n anat d’aquest poble als quinze anys, no m’enrecorde de tota la gent d’un poble de més de 6.000 habitants, confonc les cares i els noms, se’m van esborrant, se’m difuminen… Per tant és possible que m’haja confós del tot, demane disculpes a la seua família i sent moltíssim haver-me equivocat en alguna cosa, em reconec molt fal·lible i mai he pensat que tinc cap tipus d’infal·libilitat. Demane excuses perquè en cap moment he volgut ofendre ningú i em sembla que si es sap llegir atentament la meua intenció és denunciar el que cobren les persones aturades i l’article està escrit amb respecte, afecte i estima cap a l’amic Vicent, que potser era una altra persona distinta a la que jo vaig conèixer, saludar i parlar. El que tinc clar és que jo no he fet res perquè caiguera al pou i morira. No em sent culpable ni responsable de la seua, cosa que lamente molt i done el meu condol a la seua família i amics.
És possible que m’haja equivocat perquè després dels quinze anys que tenia jo quan me’n vaig anar a viure fora d’aquest poble, he passat a Benigànim molt poc de temps i realment no relacione tots els noms i les cares. Demane excuses i evidentment no tornaria a escriure aquell desgraciat article ni sota tortures, tot i que pense que és fonamental la llibertat d’expressió per escriure sobre qualsevol cosa, posem per cas, un accident mortal desgraciat, és sagrada i em sembla que no he dit res ofensiu sobre Vicent. En un article d’opinió pots elaborar hipòtesis, conjuntures o tesis, des de l’emocionalitat, sense que hages de demostrar fefaentment tot el que hom diu, perquè és tracta d’un article d’opinió, però si a algú de la seua família, incomprensiblement, li resulta ofensiu, doncs retire tot el que he dit i no tornaré a dir res més d’aquest lamentable afer.
