El 1986 quan Fuster va accedir a la càtedra universitària, la cita va reviure pels voltants de la Facultat de Filologia, per Blasco Ibañez. Quan vaig llegir a l’”Ara” la referència a la vida dels valencianistes als anys seixanta i setanta, hi vaig anar corrent a comprar i llegir el llibre, “La tertúlia de Joan Fuster”, que es llig en una estona curta, però incisiva i punyent; és el que tenen els escrits de Xavier Serra, breus, curts, ben esmolats i ben documentats, d’una meditació que deixa pòsit, pel seu nerví de profunditat; em fa la impressió que aquest escrit de les tertúlies naix com un afegit a les costures narratives acumulades a “Biografies parcials” sobre el valencianisme dels nascuts abans de la guerra i després de les converses, sobretot, amb Doro Balaguer i Francesc Pérez Moragón, també conegut abans, quan fumava, com “l’home de la pipa”.
Els contaré de què va el llibre de Serra en articles posteriors per si volen llegir-los, tenen algun interés en saber més per què les relacions entre el País Valencià i Catalunya són tan ‘deficients’ a hores d’ara i per veure la possibilitat de redreçar-les, bandejar els tòpics i prejudicis i fonamentar els lligams sobre ciments més sòlids i ‘re-coneixences’ més consistents, basades en el coneixement mutu diari i no en ‘trobades’ i encontres excepcionals, esporàdics i episòdics. Al meu parer, mitjans de comunicació com La Veu del PV connectats amb altres mitjans en català, d’altres territoris catalanoparlants, poden ajudar molt a fer realitat aquests desitjos de coneixement mutu entre tots els Països Catalans, o altrament dits “Marènia”, seguint el consell de Joanjo de Sueca. Perquè no dubtem, que la seua proposta, qualle amb aquest nom, hereu del Bavacar, o amb d’altre, és una proposta que pot trobar el desllorigador per acostar i reunir el País Valencià, la Franja, Catalunya, les Illes, el Rosselló i l’Alguer, tots els països de parla catalana que han d’estar comunicats i han de poder defensar la nostra llengua i cultura junts, com una mata de jonc. Per fer valdre els nostres drets humans, socials, lingüístics, polítics i de ciutadania, com a ciutadania valenciana, balear, catalana i aragonesa, tractant que la gent castellanoparlant i d’altres països, llengües i cultures diferents a la catalana s’incorporen a lluitar per construir un “Països Marenians” a l’alçada dels temps, quan el procés de globalització ens urgeix trenar-se per a no desaparèixer engolits per les llengües, cultures i ‘nacions’-estats hegemònics i dominants en això que diuen “el lliure mercat mundial” que tots sabem que només és una estafa a escala mundial orquestrada pel capital per escurar-los les butxaques als de sempre i per marginar els països, llengües i cultures “minoritzades”, amb l’ajut de cavalls de Troia i de gent amb mentalitat colonitzada.
