Diari La Veu del País Valencià
‘La tertúlia de Joan Fuster’, de Xavier Serra
Li ho vaig llegir al director adjunt de l’Ara, Ignasi Aragay, el dissabte 28 de setembre del 2012, un article titulat “Les amistats gens perilloses de Joan Fuster”, sobre un llibre de 57 pàgines, publicat el 2012 per l’historiador de la filosofia, Xavier Serra “La tertúlia de Joan Fuster”, ed. Afers, Catarroja, on recrea la vida de la tertúlia que va encapçalar Joan Fuster a la València de la postguerra i de la ‘Transició’ amb els seus amics: Vicent Ventura, Josep Iborra, Doro Balaguer, Josep Palàcios, Francesc Pérez Moragón, mossén Espasa, Eliseu Climent, Ricard Pérez Casado, Josep Lluís Blasco, Emèrit Bono, Ernest Garcia i uns quants més. Després d’algunes itineràncies, pels voltants de la seu de la Universitat de València, el carrer Comèdies, els volts de la plaça del Patriarca, Casa Pedro, etc., la penya es va establir fins als inicis dels 80 entre la llibreria Dàvila, fundada per un anarquista alcoià que havia sigut venedor ambulant d’enciclopèdies, i el Bracafé, que després es va dir “San Patricio”, fins ara, que hi ha a la plaça de l’Ajuntament, -abans plaça del País Valencià- i més abans encara la plaça del dictador autoproclamat “Caudillo por Dios y por España”. Des de les finestres de San Patricio, Fuster i els seus amics tertulians podrien veure l’estàtua del dictador Franco i el seu cavall, com una humiliació i vexació, una estàtua que quan passàvem a les manifestacions es cridava “el burro i l’haca, fora de la Plaça” i que es va retirar a mitjan dels anys vuitanta, sota la batllia de Ricard Pérez Casado, perquè els fans de la dictadura franquista volien que s’eternitzaren els seus símbols en ‘democràcia’, que romanguera la permanència dels símbols de la dictadura en el postfranquisme, quelcom impensable en estats com Alemanya o Itàlia on la democràcia, amb més consistència, esborrà qualsevol signe nazi o feixista dels espai públics. Però, és evident, que “Spain is different”].

El 1986 quan Fuster va accedir a la càtedra universitària, la cita va reviure pels voltants de la Facultat de Filologia, per Blasco Ibañez. Quan vaig llegir a l’”Ara” la referència a la vida dels valencianistes als anys seixanta i setanta, hi vaig anar corrent a comprar i llegir el llibre, “La tertúlia de Joan Fuster”, que es llig en una estona curta, però incisiva i punyent; és el que tenen els escrits de Xavier Serra, breus, curts, ben esmolats i ben documentats, d’una meditació que deixa pòsit, pel seu nerví de profunditat; em fa la impressió que aquest escrit de les tertúlies naix com un afegit a les costures narratives acumulades a “Biografies parcials” sobre el valencianisme dels nascuts abans de la guerra i després de les converses, sobretot, amb Doro Balaguer i Francesc Pérez Moragón, també conegut abans, quan fumava, com “l’home de la pipa”.

Els contaré de què va el llibre de Serra en articles posteriors per si volen llegir-los, tenen algun interés en saber més per què les relacions entre el País Valencià i Catalunya són tan ‘deficients’ a hores d’ara i per veure la possibilitat de redreçar-les, bandejar els tòpics i prejudicis i fonamentar els lligams sobre ciments més sòlids i ‘re-coneixences’ més consistents, basades en el coneixement mutu diari i no en ‘trobades’ i encontres excepcionals, esporàdics i episòdics. Al meu parer, mitjans de comunicació com La Veu del PV connectats amb altres mitjans en català, d’altres territoris catalanoparlants, poden ajudar molt a fer realitat aquests desitjos de coneixement mutu entre tots els Països Catalans, o altrament dits “Marènia”, seguint el consell de Joanjo de Sueca. Perquè no dubtem, que la seua proposta, qualle amb aquest nom, hereu del Bavacar, o amb d’altre, és una proposta que pot trobar el desllorigador per acostar i reunir el País Valencià, la Franja, Catalunya, les Illes, el Rosselló i l’Alguer, tots els països de parla catalana que han d’estar comunicats i han de poder defensar la nostra llengua i cultura junts, com una mata de jonc. Per fer valdre els nostres drets humans, socials, lingüístics, polítics i de ciutadania, com a ciutadania valenciana, balear, catalana i aragonesa, tractant que la gent castellanoparlant i d’altres països, llengües i cultures diferents a la catalana s’incorporen a lluitar per construir un “Països Marenians” a l’alçada dels temps, quan el procés de globalització ens urgeix trenar-se per a no desaparèixer engolits per les llengües, cultures i ‘nacions’-estats hegemònics i dominants en això que diuen “el lliure mercat mundial” que tots sabem que només és una estafa a escala mundial orquestrada pel capital per escurar-los les butxaques als de sempre i per marginar els països, llengües i cultures “minoritzades”, amb l’ajut de cavalls de Troia i de gent amb mentalitat colonitzada.

Membre de la Plataforma ple Dret a Decidir

Comparteix

Icona de pantalla completa