Un dia abans, el matí del dissabte 30 de gener, hi hagué una festassa al Micalet per celebrar el gran èxit de la Festa de la Infantesa i, al meu parer, demanar-los a totes “les forces vives” i reaccionàries de València (amb el senyoret ‘Francisco’ al capdavant), que l’any que ve critiquen encara molt més “La festa de la Infantesa”, amb la grolleria i misogínia que ho han fet, que s’esgarren les vestidures i es llencen tota la cendra al cap que vulguen perquè no aconseguiran que deixem de cantar, divertir-nos, ballar, pintar-nos, fer poemes, bellugar els malucs i disfressar-nos de magues per alegrar els infants del País Valencià i fer-los volar. No podran impedir que fem cavalcades de joguets a no ser que tornen a fer un colp d’estat militar i una guerra incivil per aniquilar el somriure d’infants i de persones majors i grans portant la mort a València, a Xàtiva i a tot arreu del País Valencià bombardejant amb avions franquistes, feixistes i nazis. Com feren.
Les xiquetes i xiquets encara estan espantats oint tots els desgavells que han llençat contra les dones i les tres magues, acusant-les de tot, amb grans dosis de masclisme, incultura i mala educació franquista. Si us plau, senyors de les « forces corruptes i mortes” (ara molts d’ells tancats a la presó i acusats de corrupció per pertinença a una trama criminal), el proper any que les crítiques siguen més dures, més fortes, més destrellatades, més incultes i ridícules encara. Perquè després ens tornarem a aplegar al Micalet, des de Sueca i Carcaixent, la Ribera, la Costera, la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina, l’Alcoià l’Horta i tot el País, a llegir i cantar cançons de l’Ovidi Montllor, a llegir poemes de Manola i Rosa Roig sobre les dones, vives i mortes, sobre les dones fortes, sobre les dones finestres i portes, sobre les dones vives, agredides i maltractades, sobre les dones lliures, sobre les bones dones lliures davant el patriarcat fastigós que tracta d’humiliar-les, vexar-les, marginar-les, de maltractar-les i oprimir-les…, i per acabar, escoltarem cantar a Mireia i Miquel Joan “Paraules d’amor” i amb una coral de dolçaines i timbal al darrere cantant “La Muixeranga” que ens tornarà a posar la carn de gallina. Hi haurà poetes com Encarna Sant Celoni i Verger, Isabel Garcia Canet, Manola Roig, Rosa Roig, Francesc Mompó i moltes altres que ens diran amb mots i harmonia alguns sentits, emocions i raons del multivers; i també tornarem a escoltar el discurs de Joanvi Vicedo vestit d’”El Caparrut”, explicant el sentit de la festa de les tres magues per si a algú no li ha quedat clar. I ens riurem d’aquesta gent amargada i plena d’odi i autoodi, que confon les coses i pensen que les 3 magues, republicanes i valencianes, volien suprimir els reis, perquè només en els seus caps està l’aniquilació dels altres, com feren ‘ells’ i els seus antecessors del 1936 al 1939 (i abans i després!).
Confessa Cristina que en la seua tasca com a investigadora ha anat rescatant documents sobre els instituts Obrers, l’internat escola Durruti, imatges de les colònies escolars, del II congrés internacional d’escriptors per a la defensa de la cultura… i de la cavalcada que es va fer en 1937, com a tancament de la Setmana de l’Infant, un acte recolzat per totes les organitzacions antifeixistes, amb la finalitat d’oferir un espai d’alegria, dins el drama de la guerra, a la infància evacuada. Per això, este any, prop del 80 aniversari d’esta cavalcada, hem volgut recordar una altra manera de festejar uns dies destinats a donar il·lusió dins l’obligació dels éssers humans de ser millors, de reconciliar-nos, de parar-nos a pensar en els altres … Per això hem iniciat a la ‘Setmana de la Infància’ una sèrie d’activitats per als nens i nenes que concloïa amb la ‘Festa de la infantesa’, una cavalcada laica i participativa. A iniciativa del Micalet, de Cristina, de Tonetxo Pardiñas i molta més gent darrere posant tota la màgia, l’art i el “savoir faire”.
Dins de les activitats de la ‘Setmana de la Infància’ hem realitzat tallers per a escoles: de papiroflèxia amb Francesc Duart i de reciclatge amb Juanito Maracas; un concert de cançons infantils, recordant les composicions de grans artistes, músics i poetes republicans, com Luis Cernuda. També van oferir els seus poemes set poetes, amb la idea que el proper any puguem presentar un nou repertori, introduint noves tonades en els dies assenyalats i festius de final i principi d’any. Una exposició ‘L’amor als infants’ que he comissariat juntament amb Francesc Piera… i que hem hagut de prorrogar per l’afluència de públic. La programació encara es pot consultar a la pàgina web de la Societat Coral el Micalet.
L’eix de les activitats han estat la llibertat, igualtat i fraternitat. Primer per recordar uns principis universals assumits per la societat, però de vegades oblidats en la quotidianitat. Segon, són l’esperit de la República ‘espanyola’, que també commemorem este any a València, com a capital de l’estat, que ho va ser des de novembre del 1936 fins a octubre del 1937. Tercer, són unes belles paraules que, per desgràcia, cal recordar el seu significat a la infància. Paraules que es desenvolupen amb l’exemple de tots, governs, educadors i família i que tenim l’obligació de practicar.
Per tant, la ‘Setmana de la Infància’ i la ‘Festa de la infantesa’ ha estat un projecte col·lectiu, ja que sense l’ajuda desinteressada no s’haguera pogut fer […] no puc deixar de nomenar Rafa Maestre, David Vidal, Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos que han estat dins de l’ànima de la cavalcada. Això sí, aspirem al fet que el treball es valore i, ja que hem estat emprenedors, es patrocine la festa de l’any que ve, per ètica i per dignitat. Si este any haguérem tingut mitjans econòmics haguérem pogut realitzar algunes de les joguines gegants que es van realitzar entre 1936 i 1937. Carrosses amb motius de pel·lícules animades, que tenien moviment. Esperem que ens ajuden a aconseguir este somni de llibertat per a la ciutat.
Cada persona, afirma Cristina Escrivà, és lliure de processar la seua religió, però en la intimitat, sense imposar als altres ni exterioritzar públicament els seus ritus. Nosaltres hem iniciat unes activitats al voltant del solstici d’hivern, on hi cabem tots i totes, ja que no fem referència a cap creença, ni a cap bandera. Per això és la introducció dels valors amb rostre de dona. La presència de les dones en les festes com a protagonistes és una cosa necessària per a educar en igualtat. Si volem aconseguir eradicar la xacra del masclisme, també cal fer un discurs pedagògic […]. Cal introduir gestos en femení i cal fer visible la tasca de les dones. Tot això ho vaig pensar desenvolupar a través d’un relat, en format de conte. Les paraules més importants en la vida són de gènere femení… després per parlar en imatges de llibertat, igualtat i fraternitat («sororitat ») només pot ser a través de dones. A la cavalcada de la ‘Festa de la infantesa’ del passat dia 3 de gener de 2016, els personatges de les magues van ser interpretats per tres amigues vinculades al món de l’educació i la cultura que van transmetre des del balcó de l’ajuntament de València els seus millors desitjos.
Esta idea que apareix en el conte ‘Les 3 Magues de gener’ focalitza l’atenció al fet que sense la pràctica d’estos valors, en el seu conjunt, la vida es deshumanitza. Si posem per sobre d’ells l’egoisme, la irresponsabilitat dels nostres actes de cara la societat, la injustícia, el no tractar a tots i totes com iguals, per exemple en l’equiparació d’esforç i treball… no anem bé.
Les imatges de les magues han estat creades per Román Sánchez, maquetador de la majoria de les meues publicacions, que ha plasmat molt bé estes idees. La solidaritat no pot ser circumstancial, com la caritat. La solidaritat és una forma d’actuar que fa que es desenvolupen els valors abans esmentats en funció dels altres. La solidaritat desenvolupa l’esperit de germanor, d’ajuda mútua. Perquè la nostra infància puga tenir un futur sostenible, així regalem coses que vagen vinculades a fomentar la cultura de la pau, la no-violència, la solidaritat…, tot això fomentant i alimentant el diàleg, la paraula, l’amistat. Això pareix com senzill, però no ho és, s’ha de treballar en el dia a dia tots els dies, perquè el comportament humà és fràgil. Què ens pots reflexionar?
La funció d’educar no és la de millorar? Estarem d’acord que cal educar perquè els educands siguen feliços, no? Ningú pot ser feliç si hi ha patiment al nostre voltant. Si aconseguim que les prioritat no siguen aconseguir diners que mai tindrem temps cronològic de gastar… on deixem el respecte per la vida, de les persones, del planeta , la cultura com a conjunt de coneixements adquirits mitjançant l’estudi, les lectura o els viatges… que ens fan gaudir més de la vida. La recompensa per a tots plegats, incloses les tres magues, són l’harmonia amb nosaltres i l’entorn…una harmonia que vindrà de comportaments que els xiquets i xiquetes, cada vegada més, incorporaran de més petits amb l’altruisme.
Un missatge perquè les noves generacions tinguen una finestra oberta a nous gestos, que els ajuden a ser millors per a ells i per als altres. Esta Festa va veure la llum, per primera vegada, l’any 1937 a la Ciutat de València…, un esdeveniment que en aquells anys deuria fer molta il·lusió i més tenint en compte que estaven en temps tristos, temps de guerra i on es van distribuir joguets als xiquets i xiquetes refugiats i a d’altres , però també es van a dur a terme representacions culturals encaminades a entendre, més que mai, l’ètica i el compromís cap als valors que són la igualtat, la fraternitat i la llibertat… tot per fer un món solidari, harmònic, ple de maneres de fer camí cap a la pau. Amb esta festa hem volgut ressaltar el fet que recuperar memòria del passat és sempre positiu. Memòria, ‘no com a conflicte’ ideològic, sinó com a coneixement crític per millorar el nostre futur.
I tanmateix, malgrat el bons desitjos de Cristina Escrivà, la vida, sobretot la vida en societat és, sempre, “conflicte”. Perquè hi ha interessos contraposats i antagònics, i el conflicte ‘ideològic’ és irremeiable i saludable si es fa per canals democràtics i respectant la diversitat; en una societat democràtica, el ‘conflicte ideològic’ està garantit, només cal aprendre a respectar els altres, tot i que pensen de manera distinta a la teua, mentre ‘els altres’ no vulguen aniquilar-te. El problema és si hem de ser ‘respectuosos’ amb els que ens insulten, com plantejava filosòficament Voltaire, des de la tolerància… I, des d’ací, animem els insultadors perquè ens insulten més encara, de manera més desaforada, no només a les dones de la cavalcada, des de la misogínia, sinó també als hòmens, des de l’homofòbia… Com diuen, diuen, diuen, davant els insults, els posem l’altra galta perquè ens bufetegen de nou, i ens donen tant de plaer que ens diguen « putes i putos, grosses i grossos… », que arribem a l’orgasme només de pensar en els insults tan creatius dels que no tenen res a dir més que ‘masclistades rabioses’. Després ho celebrarem fent més festa i rient-nos de les grolleries i de la incultura que es fomenta des dels poders fàctics i coents ‘valencianos’ que no volen que es parle, s’escriga ni es pense en el català de València perquè no volen que es parle, ni que s’escriga ni que es pense, a no ser que repetim els seus dictats masclistes, misògins, antivalencians i imbècils.
Al remat, es va dir que es farà un verkami per arreplegar diners per a la festa de la infantesa i les 3 magues de l’any que ve; perquè sense la col·laboració de tots no pot ser, no es pot fer.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir
