Davant la situació de precarització i d’empobriment social, les dones carreguen sobre les seues esquenes, sovint, la doble i triple jornada, la cura dels malalts, dels infants, dels treballs no remunerats, mal pagats, repetitius, durs, etc. però, per voler tenir els mateixos drets que els hòmens, les dones són acusades pels masclistes de no sometre’s prou als capricis patriarcals dels seus patrons i ‘senyors’ o dels jerarques eclesiàstics que tenen a les dones com si fóren mongetes obedients, netejadores, cuineres i criades per a tot. Les dones, segons aquests masclistes, no han de poder accedir mai a la igualtat amb els hòmens ni a la societat ni al si de l’Església. En contra del missatge de Jesús, del feminisme ‘radical’ de Sor Isabel de Villena a “Vita Christi”, de Teresa Forcades, de ,tot el feminisme i dels drets humans, exerceixen una discriminació radical, misògina i masclista en els càrrecs socials i eclesiàstics contraria del tot als evangelis. No obstant, les feministes i totes les dones pel fet d’existir, segons Reig Pla, són unes descarades i ‘degenerades’ (aquest és el sentit de ‘de-construides’ i no cap referència a Deleuze o Derrida) per voler tenir els mateixos drets que els hòmens, dins i fora de l’Església.
Aquest senyor, terriblement misògin, ara bisbe, fa més de trenta cinc anys fou rector del Seminari de València. Una vegada, mentre passejàvem, pels jardins versallescos del Seminari de Montcada, prop de font-tennis, on hi havia una estàtua de la Verge, va impartir algunes instruccions ‘(de)-formatives’ amb la finalitat d’advertir els futurs ‘sacerdots’ contra els perills de les dones. L’advertiment obsessiu de l’actual bisbe d’Alcalá de Henares, anava en la línia de Jaume Roig a “L’Espill” i d’un periodista d’Inter-economia que acusà a la consellera de sanitat, Marina Geli, perquè havia organitzat uns cursos d’educació sexual, dient-li que era “una guarra, una zorra y una puerca”; afirmava Reig que ‘totes les dones eren unes putes’, i com Eva només pensaven en temptar els hòmens per fornicar, sobretot, amb aquells que volien mantenir-se en la castedat i el celibat… Davant d’aquest destarifo desgavellat li preguntí: “Ta mare també és una puta?”; va respondre, textualment: “Tret de ma mare i la Verge Maria, la resta de dones ho són”, la qual cosa venia a dir que les mares dels seminaristes que l’envoltaven, -entre els quals hi estava Enric Benavent, actual bisbe de Tortosa, Miquel Alexandre d’Alzira i no recorde si també, Marius Gadea d’Alcoi, actual capellà a Agrés o Jordi Miró també d’Alcoi i la meua pròpia mare, eren, totes, unes putes… Vaig fer algunes protestes, amb ironia, dient que no sabia que la meua mare, a més de dedicar-se als treballs agrícoles i atendre casa amb set filles i fills, es dedicava a afers d’ofici sexual amb altres hòmens a més de suportar al seu insuportable marit… No obstant, em va assegurar, com un tele-predicador, que, les meues amigues, socialistes i ‘catalanistes’ tenien el cul gros de tant de follar, perquè, obsessivament, deia, era en l’únic en què pensaven les dones… Enmig de la tensió del moment, -rient per sota del nas, per treure-li ferro a l’assumpte-, em va eixir fer una broma una mica foteta: note que vos també teniu el cul gros, per què serà?. Sota unes mans fines i rostre de nina de porcellana xinesa, s’oculta un bròfec, groller, matusser i vulgar.
També deia, Reig, en els seus advertiments, davant els riscos de les dones, que calia posar una taula de ferro al despatx parroquial perquè elles eren capaces de travessar les taules de fusta amb les mans per agafar el paquet genital dels sacerdots… com Eva temptant amb la poma a l’Adam sota l’arbre del bé i del mal al Paradís del Gènesi. Li vaig dir que tot això només eren mites i projeccions malaltisses seues, com Feuerbach deia a “L’essència del cristianisme” que es feia amb els déus des de l’antiguitat, com deia Aristòfanes que cada poble descrivia els déus amb els seus propis trets. Va insistir amb els seus relats perversos, des d’una mentalitat misògina i anticristiana, que, al meu parer, l’incapacita per tenir cap càrrec de responsabilitat al si d’una Església d’acord amb els drets humans i una societat decent i democràtica. Aquest personatge, posa en qüestió, al meu entendre, la tasca ‘curativa’ i compassiva de l’actual bisbe de Roma i les seues declaracions a favor de la importància de les dones i de no jutjar als gais. Per què Reig Pla, fa estes declaracions, en una línia radicalment antagònica a la del papa Francesc? Perquè, en el seu infinit narcisisme, vol ‘fer-se notar’ entre els sectors d’extrema dreta espanyola, perplexos i disgustats davant un papa que es acusat de ‘marxista’ pel Tea Party i de donar suport a les dones i als homosexuals… Reig Pla, -molt més ‘matxo’-, pensa que Francesc s’està desviant de la ‘recta’ doctrina de l’Església basada en el menyspreu a les dones i en el supremacisme del patriarcat, el masclisme i i l’heterosexualitat, d’acord amb el que ell considera el ‘dret natural’ revelat pel seu Déu salvatge. És una manera de demostrar el seu disgust perquè no l’ha fet cardenal, quan pensa que té molt més dret d’ocupar la seu de Roma que un ‘perdedor’ sud-americà, vingut del cul del món, que fa estranyes declaracions socials ‘anti-capitalistes’, que parla en favor de les dones, els immigrants, els més pobres i afirma que ell no és “ningú” per a jutjar els gais. El papa de Roma no serà ‘ningú’, però, Reig Pla, en la seua il·limitada vanitat i grotesc narcisisme, incapaç d’estimar a ningú, sí que ho és…
Aquest senyor, em va despatxar del Seminari el 1979 per portar a Don Manuel Sanchis Guarner, a fer una conferència a la Facultat de Teologia de València, sobre el valencianisme i la II República perquè des de “Las Províncias” li exigiren que netejarà eixe cau de “rojos i catalanistes” en què, -deien-, s’havia convertit el Seminari. Llavors alguns dels meus referents eren Teresa de Calcuta, Gandhi, Joseph Cardijn, Casaldàliga, Helder Càmara, Leonardo Boff, Ernesto Cardenal, Hans Küng, Karl Rahner, Metz, Xirinacs, Dorothe Sölle, Gustavo Gutiérrez i inclús Ratzinger abans d’esdevenir un inquisidor… Uns anys abans per proposar-li al senyor Reig que volia treballar, recollint fem per la nit, i compatibilitzar els meus estudis, m’amenaçà en fer-me fora del Seminari perquè això de treballar era ‘de socialistes’. Afortunadament, em va excloure i li agraisc que em fera fora d’un lloc misògin, classista i antivalencià. Perquè, com observem, prefereix sermonejar contra les dones i donar-li suport a Gallardón en la seua cínica croada contra l’avortament tot i que contra les mesures antisocials del Govern porten a la gent a la pobresa i als sofriments ignominiosos. Però amb aquests discursos propi de gossos guardians del patriarcat en perill d’extinció, com apuntava Naomi Woff, a “El sostre de vidre de la dona” intenten negar-los qualsevol reconeixement, qualsevol dret i èxit social; ataquen la reputació de les dones perquè disminuesca el seu valor a les empreses on treballen. I, en l’àmbit polític intern del clergat, perquè el papa Francesc no se li passe mai pel cap nomenar cardenal a cap dona.
Aquest senyor Reig, quan ell estudiava sisè de batxillerat, als setze anys, va ‘simular’ que s’havia enamorat d’una xica del seu poble i va tenir una ‘crisi de fe’, però, la va resoldre, -de sobte-, dient que una dona ‘no era prou motiu’ per deixar el Seminari perquè era ‘molt important’ que ell fóra retor, havia sigut escollit per Déu per a tasques ‘molt elevades’, havia de pensar més en la Verge Maria; per tant, va decidir “amputar” la seua sexualitat, aparentment, i convertir la seua vida en un ‘via crucis’ acompanyat per tots aquells que anul·len i oculten la seua sexualitat en l’armari fosc, perquè no els puguen ‘de-construir’. Per això, li cal fuetejar-se i fuetejar les dones i els homosexuals perquè li susciten temptacions de carn insatisfeta i desitjaria que no existiren per a no ésser temptat entre el seu ‘ideal de puresa’ i la seua impossible, obsedida i obscena castedat.
Al meu parer, aquest bisbe, encarna les tendències eclesiàstiques més lligades a la barbàrie, a l’amputació de la sexualitat, al patriarcat, a l’homofòbia, a la castració humana, etc. com deia Hume, en “Diàlegs sobre la religió natural” i fa servir la ’cato-romanitat’ i el seu càrrec per a desclassar-se i enriquir-se, aliant-se amb l’alta aristocràcia i l’extrema dreta i fer-se un ‘palauet de luxe’ a Cocentaina, el seu poble de naixença, com aquell bisbe alemany que l’actual papa de Roma ha fet dimitir per un excés de luxe i ostentació; Reig, traint els seus orígens de classe i de família pobra valenciana i la seua llengua, va combatre la llengua i la cultura del País Valencià, tant al Seminari com quan estava de bisbe a Castelló-Sogorb, jugant-se i especulant amb els diners de la diòcesi a la borsa amb les preferents, i perseguint els que feien servir el valencià a la litúrgia o al catecisme; aquest senyor en els seus atacs patriarcals i anti-homosexuals, acusant-los de tenir ‘deficiències’ i de tenir remeis “terapèutics” (com Sebastián), desfigura del tot el missatge ‘d’alliberament’ de l’evangeli, el respecte als drets humans i als drets de les dones, els homosexuals i als que no accepten la seua noció, -obscurantista i fonamentalista-, de cristiandat i de nacionalcatolicisme.
Per què es mou ara Reig Pla tan callat com estava des del nomenament de Francesc? Per eixir en la foto. Perquè està colèric i humiliat que no l’hagen fet cardenal, perque alguns mitjans apunten a la possibilitat que s’anomene a alguna dona cardenal o que les disputes internes del PP bandegen la possibilitat de suprimir el projecte de llei contra el dret a decidir la pròpia maternitat; ell, -per la ‘creu’ que duu a sobre-, creu que es mereix, molt més que cap altre, ésser papa de Roma, i, per aconseguir-ho, li cal ‘destacar-se’ menyspreant els discursos ‘feministes’, ‘blanets’ i les ‘mariconades’ del papa Francesc que no gosa posar a les dones i els homosexuals al lloc que els correspon; creu, fermament, que l’Església necessita un pastor més fort, que parle ben clar i alt, sense por, als ‘de-constructors’ de l’esquerra o del feminisme, sense titubejos ni sense assuavir ni un gram la ‘doctrina’ de sempre.. Un pastor espanyolíssim, “catho, matxo i fatxo”, com ell mateix, de catecisme, falange, mantellina i peineta.
