La infelicitat

Jim Thompson, aquest escriptor cruament desencantat, nihilista, fred diseccionador de la realitat humana, de la menys agradable de mirar, aplica amb naturalitat la seva màxima literària: “Hi ha trenta-dues maneres d’explicar una història, i les he fetes servir totes, però només hi ha una trama: les coses no són el que semblen”.

En aquest cas, hi ha un poble. Petit. De 1.280 habitants (exactament 1.280, sí, com en aquell altre títol memorable: una picada d’ullet per als lectors, un joc de miralls, un avís). Hi ha un foraster, advocat. I una morta. Abans de caure per l’escala, ella, la detestable Luane Devore, escampadora de rumors des de la cambra de malalta imaginària, demana ajut al foraster. I ell, a desgana, s’acosta a provar de tranquil·litzar-la.

A partir d’aquí, veus diferents: el marit de la Luane Devore, més jove, que la cuida i la manté i que s’ha enamorat d’una altra dona; el metge del poble, que fa passar per criada la seva muller, perquè té la pell negra; el fill del metge, que martiritza els pares per fer-los pagar el secret; el jutge incompetent, que tem no ser reelegit per culpa dels rumors incestuosos que escampava la morta; el borratxo sense història; el somiador arruïnat; etcètera: candidats tots a campions de la misèria. I a assassins.

Perquè, d’entrada, amb l’ordit així explicat, podria semblar que la novel·la és un d’aquells artefactes pensats en clau de presenta-personatges-deixa-anar-pistes-i-troba-finalment-el-culpable. Però no. Perquè importa un rave, al capdavall, qui va matar la maleïda Luane Devore, odiosa, recargolada xafardera. I perquè, sobretot, no és d’això que parla aquest desencantat descriptor de l’ànima humana que fou Jim Thompson. A L’assassinat, el que menys importa, realment, i malgrat el títol, és el crim: esdevé tan sols l’excusa per fer-nos la dissecció d’una societat malalta, hipòcrita i cruel. I per descriure’ns els individus que la conformen: personatges egoistes i moguts per impulsos irracionals que, indefectiblement, els porten a la infelicitat.

I fa pensar, aquesta novel·la, fins a quin punt ens la ben llaurem, de vegades, la infelicitat. Aconseguir la dels altres, per pura maldat o meliquisme, no té història. El mèrit és guanyar-se la pròpia. El mèrit esgarrifós.

L’assasinat (Edicions 62)
Autor: Jim Thompson
Traductora: Marta Mirabent
Títol original: TheKill-Off (1957)