La soledat del Comissionat, una persona no experta en temes sanitaris, davant la potent màquina estructural de la UTE (directius, advocats, màrqueting publicitari, càrrecs departamentals, entre altres) multiplica l’efecte que el canvi ni està ni se l’espera, almenys fins al 2018. Un economista que haurà de rebuscar i posar al dia entre els sistemes informàtics que no coneix ( SIAS, ABUCASIS, PAC…) els comptes de l’atenció privada que genera aquesta màquina sanitària de fer diners.
Però, en realitat, què està passant en aquest Departament sanitari? Els directius de Ribera Salut, malgrat tot l’autobombo que estan donant-se per elevar a la màxima categoria el sistema concessionarial, donen per fet que en 2018 la concessió revertirà al sistema públic, això pareix clar. De fet les concessions que ha fet l’empresa en el conveni laboral recentment signat,- tres anys negociant i ara en dos mesos s’han posat d’acord- indiquen que tiren la tovallola i que la Generalitat al 2018 haurà de carregar amb unes 2.000 persones amb unes immillorables condicions per als treballadors, inclús per damunt dels de la Conselleria. No sabem si s’ha fet el mateix en la resta de Departaments amb concessió en què participa també Ribera Salut. Evidentment, un regal enverinat.
Però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa per part de l’Administració. Fins ara no hem vist cap indici que ens duga a pensar en una reversió ordenada i, sobretot, consensuada amb el sector social per part de la Conselleria, sense cap gest on es manifeste clarament. Tot han estat declaracions de bones intencions que no asseguren ni concreten el pla a seguir. Ni borsa de treball que assegure igualtat d’accés, mèrit i capacitat, ni concursos de llocs de treball públic, ni control social del sistema, ni transparència en les llistes d’espera… És a dir, igual que abans.
Realment el canvi no ha aplegat a la Ribera. Cal recordar que estem 16 anys sense oferta pública sanitària de treball al Departament, ja que la Conselleria, al seu moment, va delegar en la UTE tota la gestió de personal, que de forma discrecional -per no dir arbitrària- contracta, amortitzant les vacants que a poc a poc es generen. Hui estem igual i als actuals responsables de la Conselleria no pareix importar-los la qüestió.
Mentrestant, l’empresa manté les dos portes d’accés al sistema: una per als veïns de la Ribera i l’altra per als ciutadans de fora del Departament. És la seua política empresarial. Igualment es redueixen els contractes tant d’estiu com per baixes laborals o dies lliures, es tanquen els centres de salut de vesprada, es mantenen reduccions en els centres de guàrdia, o es lleven serveis -Pediatria, per exemple- en algunes zones bàsiques. Llavors, quin canvi hi ha hagut a La Ribera? .
Senyora Consellera, és eixe el seu pla de ruta?
La Ribera, després de 16 anys d’UTE, no es mereix mantindre, ni un minut més, la connivència de la seua Conselleria amb la concessió. No és això el que esperàvem dels partits signants ara fa dos anys del compromís per la reversió i PER la Sanitat Pública. Estem tan decebuts amb la seua gestió com agraïda està Ribera Salud per la facilitat que els dóna en dur la política sanitària de la comarca. Ningú s’esperava açò, i hem de dir que els ciutadans tenim memòria.
Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera
