Diari La Veu del País Valencià
Jugar no és tindre joguets, ni estimar és regalar
Una oferta de regals alternatius i debades

Nadal ha esdevingut en la festa del consum. És el moment de l’any en que ens plantegem i ens permetem regalar, massa vegades de forma compulsiva, si ens ho permet la butxaca. O amb cert sentit de culpa si no podem comprar i oferir als més menuts tot allò que ix a la tele i als catàlegs i elles i ells apunten amb el dit o escriuen a la carta als Reis.

No cal ni dir que els millors joguets no són els que es juguen sols, ni els que els tanquen en casa davant d’una pantalla o pantallets i exerciten els dits polzes; o els que reprodueixen els rols sexistes i fan als hòmens xics valents, tècnics i guerrers i a les dones xiques dolces, figurins o mestresses. Ja és ben sabut i repetit pels mitjans de comunicació que ens atabalen amb joguets d’aquests.

És clar que el “joguet” és un article de consum, a banda d’un element que hauria de facilitar el joc de xiquetes i xiquets i ajudar-los a créixer i aprendre a moure’s, a relacionar-se i a viure. Perquè jugant és com els nadons van fent-se majors, assajant moviments com, després, els infants assagen la vida adulta, a poc a poc, amb els seus jocs, divertint-se, com solen fer els menuts si els deixem.

Els joguets que es venen a les botigues físiques i internètiques poden facilitar aquest creixement personal, com poden també dificultar-lo. De la mateixa manera que el fet d’atabalar-los de caixes i paquets amb joguets i més joguets els complicarà que puguen assaborir cadascun d’ells i, fins i tot, jugar. Aquella agitació que els adults podem explicar com a “tanta il·lusió” hauriem d’explicar-la, millor, en termes de confusió i hiperexcitació. I que aprenguen que la quantitat és preferible a la qualitat i que no cal tindre molt que poder fruir del que es té.

A més, recordem que jugar no és allò que es fa amb els joguets -de vegades, només mirar o desempaquetar- sinó que jugar és una activitat infantil necessària que es pot fer amb joguets comprats, amb joguets trencats i reciclats, amb utensilis del món adult o només amb el cos, el moviment i/o amb les amigues i amics o els adults del voltant.

Però allò que els agrada als xiquets i a les xiquetes és poder compartir la vida amb els pares, mares, germans i altres parents i amics, aprenent la vida, amb activitats quotidianes i extraordinàries que els faran riure i viure i teixir la seua història personal i comuna.

Per això, fugint un poc dels catàlegs dels grans magatzems, us regale un àlbum d’activitats, quasi totes debades, que podeu regalar als vostres fills i filles, néts, nebodes, per comprometre-vos amb ells al llarg de tot l’any a fer coses junts. I quan passe l’any i hàgeu gastar tots els cromets veureu com és un dels millors regals que us han fet i els han fet.

I, per cert, que el Nadal consumista no xafigue allò més important que encara podem trobar entre papers acolorits, sorolls i reclams publicitaris, les relacions familiars tranquil·les, amb temps, on els més menuts podran aprendre que la família és important i, fins i tot, divertida.

Bon Nadal i Bon Joc per a tot ll’any que ve!

Psicòleg

Comparteix

Icona de pantalla completa