‘Yes, we fuck!’ o la sexualitat del cos postmodern

Yes, we fuck! (Antonio Centeno i Raúl de la Morena) és un documental sobre la sexualitat no normalitzada. El títol és una resposta òbvia a una pregunta que ningú s’atreveix a formular. En ell es pretén mostrar com es viu la sexualitat des dels cossos no normalitzats, patologitzats, exclosos; i serveix per colpejar -com diria el filòsof Beatriz Preciado– la ficció moderna del cos-subjecte amb la polla-martell: el sexe és un discurs, nosaltres, el nostre cos, una superfície plena de línies de fuga sobre el qual traçar la nostra (des)identitat, canviar les relacions afectivo-sexuals, els usos del nostre cos, ens permet trencar amb una concepció estàtica del subjecte que no és més que una construcció política. El treball, llavors, està enfocat des de l’heterodoxa sexual i la contra-sexualitat, és a dir, pretén trencar amb les relacions socials heteronormals per obrir la porta a una nova idea de la sexualitat, allunyada dels models heterosexuals i patriarcals que imperen.

Ara bé, el documental no pretén ser un relat ni un recull d’entrevistes. Està impregnat d’imatges explícites, és molt més corporeïtat que no paraula. El cos postmodern, és a dir, el cos que no té límits, que s’entrellaça amb la màquina, que no secciona el cos de cara a una finalitat, que és capaç de reinterpretar-se sexualment, s’apodera de la pantalla per dinamitar l’imaginari col·lectiu del cos no sexual-productiu-reproductiu, com s’ha tractat històricament de fer des dels diferents tipus de saber-poder que han imperat.

Per fer açò ens mostrarà una sèrie d’escenaris. Un grup que realitza un taller de post-pornografia i diversitat funcional. La parella que formen Míriam i Pama; ella va en cadira de rodes, malgrat això no és una barrera que li impedisca el desenvolupament de la seua vida sexual. Oriol i Linda: Ell té paràlisi cerebral però li agrada experimentar coses noves. Contacta amb Linda, que realitza serveis BDSM. És la primera volta de tots dos en les respectives experiències. Merxe, que és cega i ha estat tota la vida vinculada al moviment feminista acudeix al taller sobre l’’ejaculació dels conys’, on es trobarà amb Kani, un cas d’intersexualitat: un xic a qui diagnosticaren sexe femení. Finalment el grup de diversitat intel·lectual, on parlen de les seues pràctiques sexuals.

En definitiva, el monstre que havia sigut fins ara el cos patològic no normalitzat, se situa en el centre de la pantalla. La imatge del deforme, el marginat, l’exclòs del sistema productiu, és la dinamita que acaba amb la norma sexual, que constitueix un nou model d’humanitat post-moderna.

Amb açò, el film de Centeno, que ara està duent endavant un projecte de micromecenatge a Verkami per finançar-se, s’emmarca dins les lluites post-gènere, a l’estela de la teoria queer, el moviment transgènere i l’LGTB. Per poder-lo dur endavant es necessiten 12.000€, dels quals, a dia 15 de gener (a falta de 12 dies per acabar la campanya), n’hi ha recollits 7.200€. Segons la pàgina del projecte, on es poden fer aportacions de 5 a 450€, la intenció és que el documental estiga acabat el primer trimestre d’aquest 2015.

Poeta i membre del Col·lectiu Tòtem