D’igual manera, considerem d’especial rellevància la comunicació a l’entorn que ens envolta del paper crucial que les societats musicals tenen en el desenvolupament de l’ensenyament i la pràctica de la música a la Comunitat Valenciana. Possiblement, la celebració de Santa Cecilia és una immillorable oportunitat per a fer-ho, destacant la incansable i diversa activitat d’aquestes entitats, que proporciona els mitjans perquè aquest moviment sociocultural estiga en la base de la formació del criteri, la pluralitat i la tolerància, valors d’escassa presència en la nostra societat moderna.
Amb aquest propòsit, serà necessari parlar de passat, present i futur.
No obstant això, després d’un període de transició i aprofitant la recent fusió de les conselleries d’Educació i Cultura, sembla lògic que es produïsca la tornada de les nostres competències al lloc on sempre vam estar i d’on mai hauríem d’haver eixit. És la petició de l’estructura federal de la FSMCV i de la seua Assemblea General, que va ratificar l’acord del Consell Intercomarcal de la FSMCV d’enviar una petició institucional al President de la Generalitat Valenciana perquè el Consell estudiara la tornada d’aquestes competències a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a l’exercici 2014.
D’altra banda, el present també s’ha materialitzat en un nou decret que regularà el funcionament de les escoles de música de la Comunitat Valenciana, després de diversos anys de treball i negociació d’una Comissió Mixta formada per les conselleries de Governació i Justícia i d’Educació, Cultura i Esport i la pròpia FSMCV, aportant un nou model que garantisca la qualitat i sostenibilitat d’aquestes estructures educatives indispensables per al funcionament i equilibri de les societats musicals. També és ja una realitat, una altra Comissió Mixta de treball formada per la Conselleria dEducació, Cultura i Esport i la FSMCV, emmarcada en el desenvolupament del projecte federal “Música contra el fracàs escolar”, amb l’objectiu d’impulsar les accions de foment de la innovació educativa d’aquesta conselleria i procurar una relació més estreta entre la Xarxa d’Escoles de la FSMCV i els centres de primària, reforçant l’impartiment de l’assignatura de la música.
Així mateix, i després de molt temps d’espera perquè la Direcció general de Patrimoni ens rebera, s’ha decidit realitzar una reclamació directa a la Consellera dEducació Cultura i Esport, tot esperant la seua ràpida atenció, donat l’omissió de les mesures de protecció de la recent declaració de les manifestacions culturals de les societats musicals com Bé Immaterial de Rellevància Local.
El disseny d’aquest congrés ha hagut de ser totalment innovador i està basat en la participació universal de totes aquelles persones que vulguen fer aportacions al mateix, per a això solament han de registrar-se en la plataforma web del congrés i començar a deixar les seues opinions en els diferents espais de reflexió que, sota el lema “De la memòria a la innovació” s’han habilitat en aquest fòrum obert de coneixement. Així mateix, l’estructura federal de la FSMCV també ha estat cridada a presentar les seues conclusions, sorgides dels debats en les assemblees comarcals, esperant que les seues aportacions enriquisquen les conclusions, ja que provenen de tots els punts del nostre teixit associatiu. Totes les aportacions han estat contemplades i la Universitat de València, com a gestora del coneixement, ha estat l’encarregada de recopilar, estudiar i sintetitzar tota aquesta informació.
En resum, la FSMCV lidera un potent moviment associatiu que, malgrat la seua aparent apatia, en alguns aspectes, és francament prolífic i productiu quan s’analitza en profunditat i amb rigor. Probablement ens falta la consciència dels nostres propis senyals d’identitat, i no a nivell localista, que tenen en la societat musical, el campanar i la cooperativa de rigor, el substrat de la seua pròpia existència, sinó a nivell de col·lectiu, creant els fòrums, el discurs filosòfic i la simbologia necessària perquè es produïsca aquest estat de consciència, de reconèixer-nos a nosaltres mateixos com un fort grup immers en una societat civil que necessita la nostra intervenció.
Així, la consciència de la nostra capacitat d’influència residirà, sobretot, en els nivells de participació del col·lectiu que representem, com un dels valors a transmetre en totes les ocasions que tinguem per a fer-ho, així com un factor clau d’èxit en la consecució dels objectius que ens hem marcat. Així mateix, en aquest procés de reflexió hem de valorar, també, l’esforç de totes les persones que, de forma altruista i voluntària, han assumit i assumeixen grans dosis d’implicació amb el nostre moviment associatiu, amb la seua massa social, amb els seus músics i amb la finalitat perseguida per tots: APRENDRE I VIURE LA MÚSICA, com l’autèntica expressió de la veu d’un poble que treballa i gaudeix del llenguatge universal del pentagrama i la corxera. Tot açò sense oblidar el propòsit fonamental de les nostres escoles i societats musicals: educar per a viure en societat, gaudint de l’aprenentatge i la interpretació de la música, amb l’objectiu de fer realitat les expectatives socials i culturals d’aquells que, com jo mateix, creiem en un món millor.
D’igual manera, considerem d’especial rellevància la comunicació a l’entorn que ens envolta del paper crucial que les societats musicals tenen en el desenvolupament de l’ensenyament i la pràctica de la música a la Comunitat Valenciana. Possiblement, la celebració de Santa Cecilia és una immillorable oportunitat per a fer-ho, destacant la incansable i diversa activitat d’aquestes entitats, que proporciona els mitjans perquè aquest moviment sociocultural estiga en la base de la formació del criteri, la pluralitat i la tolerància, valors d’escassa presència en la nostra societat moderna.
Amb aquest propòsit, serà necessari parlar de passat, present i futur.
No obstant això, després d’un període de transició i aprofitant la recent fusió de les conselleries d’Educació i Cultura, sembla lògic que es produïsca la tornada de les nostres competències al lloc on sempre vam estar i d’on mai hauríem d’haver eixit. És la petició de l’estructura federal de la FSMCV i de la seua Assemblea General, que va ratificar l’acord del Consell Intercomarcal de la FSMCV d’enviar una petició institucional al President de la Generalitat Valenciana perquè el Consell estudiara la tornada d’aquestes competències a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a l’exercici 2014.
Acte d’entrada de bandes en l’Assemblea de la FSMCV 2013 a Algemesí
El present ho aporta, fonamentalment, un estudi de l’Àrea d’Economia de la Cultura de la Universitat de València, que posiciona al nostre moviment associatiu com el primer agent cultural de la Comunitat Valenciana, desenvolupant el nostre rol com a dinamitzadors socioculturals en la pràctica totalitat dels municipis del nostre territori, amb 544 societats musicals per a 542 localitats, on es desenvolupen un cúmul d’activitats que naixen del cor del poble i per al poble, sense cap intenció elitista, promovent el creixement de les persones i el de les organitzacions que donen suport a aquest fet singular de la nostra cultura.
D’altra banda, el present també s’ha materialitzat en un nou decret que regularà el funcionament de les escoles de música de la Comunitat Valenciana, després de diversos anys de treball i negociació d’una Comissió Mixta formada per les conselleries de Governació i Justícia i d’Educació, Cultura i Esport i la pròpia FSMCV, aportant un nou model que garantisca la qualitat i sostenibilitat d’aquestes estructures educatives indispensables per al funcionament i equilibri de les societats musicals. També és ja una realitat, una altra Comissió Mixta de treball formada per la Conselleria dEducació, Cultura i Esport i la FSMCV, emmarcada en el desenvolupament del projecte federal “Música contra el fracàs escolar”, amb l’objectiu d’impulsar les accions de foment de la innovació educativa d’aquesta conselleria i procurar una relació més estreta entre la Xarxa d’Escoles de la FSMCV i els centres de primària, reforçant l’impartiment de l’assignatura de la música.
Així mateix, i després de molt temps d’espera perquè la Direcció general de Patrimoni ens rebera, s’ha decidit realitzar una reclamació directa a la Consellera dEducació Cultura i Esport, tot esperant la seua ràpida atenció, donat l’omissió de les mesures de protecció de la recent declaració de les manifestacions culturals de les societats musicals com Bé Immaterial de Rellevància Local.
El disseny d’aquest congrés ha hagut de ser totalment innovador i està basat en la participació universal de totes aquelles persones que vulguen fer aportacions al mateix, per a això solament han de registrar-se en la plataforma web del congrés i començar a deixar les seues opinions en els diferents espais de reflexió que, sota el lema “De la memòria a la innovació” s’han habilitat en aquest fòrum obert de coneixement. Així mateix, l’estructura federal de la FSMCV també ha estat cridada a presentar les seues conclusions, sorgides dels debats en les assemblees comarcals, esperant que les seues aportacions enriquisquen les conclusions, ja que provenen de tots els punts del nostre teixit associatiu. Totes les aportacions han estat contemplades i la Universitat de València, com a gestora del coneixement, ha estat l’encarregada de recopilar, estudiar i sintetitzar tota aquesta informació.
Inici del III Congres General de Societats Musicals
En resum, la FSMCV lidera un potent moviment associatiu que, malgrat la seua aparent apatia, en alguns aspectes, és francament prolífic i productiu quan s’analitza en profunditat i amb rigor. Probablement ens falta la consciència dels nostres propis senyals d’identitat, i no a nivell localista, que tenen en la societat musical, el campanar i la cooperativa de rigor, el substrat de la seua pròpia existència, sinó a nivell de col·lectiu, creant els fòrums, el discurs filosòfic i la simbologia necessària perquè es produïsca aquest estat de consciència, de reconèixer-nos a nosaltres mateixos com un fort grup immers en una societat civil que necessita la nostra intervenció.
Així, la consciència de la nostra capacitat d’influència residirà, sobretot, en els nivells de participació del col·lectiu que representem, com un dels valors a transmetre en totes les ocasions que tinguem per a fer-ho, així com un factor clau d’èxit en la consecució dels objectius que ens hem marcat. Així mateix, en aquest procés de reflexió hem de valorar, també, l’esforç de totes les persones que, de forma altruista i voluntària, han assumit i assumeixen grans dosis d’implicació amb el nostre moviment associatiu, amb la seua massa social, amb els seus músics i amb la finalitat perseguida per tots: APRENDRE I VIURE LA MÚSICA, com l’autèntica expressió de la veu d’un poble que treballa i gaudeix del llenguatge universal del pentagrama i la corxera. Tot açò sense oblidar el propòsit fonamental de les nostres escoles i societats musicals: educar per a viure en societat, gaudint de l’aprenentatge i la interpretació de la música, amb l’objectiu de fer realitat les expectatives socials i culturals d’aquells que, com jo mateix, creiem en un món millor.