Diari La Veu del País Valencià
La lluita per la música: comunicació
La lluita per la música té moltes trinxeres on es lliuren batalles incruentes però en les quals es posen en joc els recursos o el finançament, i amb ell, el projecte social, l’educació i la cultura musical d’un col·lectiu. En els últims anys, la crisi econòmica i les brutals retallades en les dotacions han posat a prova la capacitat de les societats musicals per a tenir més rellevància mediàtica, institucional i guanyar a l’opinió pública.

Ningú estava preparat per a aquesta situació que no exigia tocar bé, ensenyar bé, ser un referent cultural en el municipi, gestionar bé…i calia proveir-se ràpidament. Com defensar el treball del col·lectiu? Com posar en valor el treball que es fa en la majoria dels municipis de la Comunitat Valenciana? Quins arguments calia utilitzar per a subvertir la destralada pressupostària?

L’any 2010, el finançament de la Federació de Societats Musical (FSMCV) va passar de 5,2 milions a 2,6 amb una retallada del 50,2%, el que deixava a aquestes associacions sense ànim de lucre i les seues escoles de música en una dramàtica situació. Totes les reunions amb diferents interlocutors eren debades però va haver-hi un element que sí que va fer efecte: la comunicació interna (músics, socis, alumnes) i externa (mitjans, partits polítics, institucions, associacions…). Encara que, tal vegada, aquesta última millor.

L’impuls que es va donar a la informació i sensibilització sobre el que estava passant va ser fonamental perquè hi haguera un suport al col·lectiu des de tots els àmbits. Per a açò, calia dir què són i què fan les societats musicals (fins a la data i encara ara, bandes). Un paràgraf que ara sentim en boca dels nostres representants polítics sense sorpresa, que els mitjans de comunicació han publicat i emés desenes de vegades i que la societat coneix, tenia algunes claus que podien i havien d’ajudar en qualsevol situació.

Ara es diu: “La FSMCV és una associació que agrupa 544 societats musicals i les seues escoles de música (el 50% d’Espanya) amb 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. Les societats musicals, presents en el 90% dels municipis d’Alacant, Castelló i València de més de 200 habitants, conformen un projecte social i educatiu únic en el món, han estat declarades Bé de Rellevància Local (BRL) pel Consell i són el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana”. Amb el temps aquest text ha experimentat alguns canvis però que no afecten al nuclear: cal dir qui som i quantificar la importància del projecte.

Per això, cal col·laborar aportant informació que s’ha revelat primordial. Imaginen per un moment que cal explicar què és aquest col·lectiu sense dades. Amb aquestes, el missatge és molt més potent. La lluita no acaba en una associació, comença amb aquesta, o el que és el mateix, 544 és bastant més que 1. Aquest exemple també serveix per a la situació que travessen les societats musicals amb centres de música (educació oficial) amb brutals retallades durant cinc anys consecutius que ja denuncia la Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris (Fecemac-CV). La informació i la comunicació eficaç són armes amb les quals tots han de participar perquè són eines per a donar-se a conéixer. El futur depén d’açò.

La FSMCV va signar un acord amb el conseller Serafín Castellano que va incrementar el finançament fins als 4,2 milions deixant la retallada en un 19,7% en 2010 per a incrementar-se fins als 6,4 milions (+52,7%) l’any 2011 i mantenir-se fins al 2014 encara que amb una modificació pressupostària pendent en 2012. Les notícies que va generar la Federació van tenir una audiència estimada de 137 milions de persones en 2010, amb un gran increment sobre 2009 (+1.287%). En 2011 va ser de 110,4 milions de persones.

Aquesta presència continuada en els mitjans no se cenyeix a informar de retallades o d’impagaments, parla dels projectes del col·lectiu que desenvolupen una proposta de valor (escoles de música, música contra el fracàs escolar, certàmens, internacionalització, Jove Banda Simfònica de la FSMCV, Centre d’Estudis, Circuit Concerts, drets de propietat intel·lectual, declaració BRL i BIC…) que ha emprés un viatge que no ha de tenir tornada perquè suposa el que les societats musicals guanyen molt pes específic a nivell local, nacional i internacional. Ha notat aquest canvi?

L’estudi d’impacte econòmic que va realitzar la Universitat de València va ser molt important perquè afirmava: és una de les principals “indústries” per producció (60 milions), ocupacions (2.575), i patrimoni, els instruments estan valorats en 27 milions i les partitures en 13 milions. Sense la informació proporcionada per nombroses societats musicals, aquest document, les seues conclusions i les seues repercussions no hagueren estat possibles. El mateix diem per al III Congrés que modelarà l’escenari de futur al qual es desitja aspirar. L’aïllament no és bo per a la societat musical ni per al col·lectiu. Hem, doncs, de col·laborar en la comunicació cap a dins i cap a fora?

La solidaritat és inherent a la música. El músic posa al servei del conjunt el seu esforç individual i el seu treball. L’èxit és de la seua banda, de la seua societat musical, del col·lectiu, de la música i, per descomptat…d’ell. La sensibilitat ens portarà a participar i ser més solidaris? Comuniquem, la lluita per la música contínua.

Cap i Cua Comunicació i dsseny gràfic

Comparteix

Icona de pantalla completa