Però, tot açò ho hem superat ja? Són coses del passat? ¿Hi ha actualment igualtat plena entre homes i dones?
Fa només una vintena d’anys a Sueca era costum celebrar el Dia de les Pilotades. Eixa jornada estava permés colpejar les xiques amb una pilota de badana nugada d’un cordill durant la festa de Sant Antoni del Porquet. Ni l’ajuntament, ni les escoles, ni els pares i mares, ni tan sols les afectades es pronunciaven en contra perquè “era el costum”. Ho teníem ben arrelat a les entranyes i ho veiem tan normal que ningú es posava les mans al cap davant d’una festivitat que fomentava la violència de gènere. A moltes amigues meues que tornaven plorant a casa les mares els deien: “I tu per què ixes hui?”. Tanmateix, un grup de rebels, al més pur estil “Théorigne de Méricourt” durant la Revolució Francesa, decidiren fer un cop de puny a la festa i armar-se amb corretges de cuir i colònia per defendre’s en cas de ser-hi atacades. Per sorpresa, en compte de mamprendre els xics, que eren els qui agredien premeditadament, la policia local anà, en una ocasió, a un centre educatiu concertat del poble a regirar les motxilles de les xiques per vore quines eren “les malabèsties” que portaven cinturons i colònia “per fer mal als xicons”.
En llegir açò direu: “home, jo crec que hem avançant una miqueta, no? La dona exerceix qualsevol tipus de professió, les Pilotades es van abolir, la Secció Femenina ja no existeix…” N’estic d’acord. Moltes coses les hem superades. Tanmateix, engegues la televisió i fas zàping i et trobes amb Mujeres, hombres y viceversa, Gandía Shore, Gran Hermano, Granjero busca esposa, ¿Quién quiere casarse con mi hijo?… I així una lletania de programes misògins (amb un gran índex d’audiència) que mostren que quan les dones ixen de l’esfera privada es mostren capricioses, egoistes, egòlatres, envejoses, infidels, incultes i perverses. En aquest cas el retrocés és de cinc-cents anys ja que Jaume Roig les descrivia així al L’espill o llibre de les dones.
I ara direu: “Què te a vore tot açò amb les falles?”
Les falles ens han mostrat que són exemple de molts aspectes vitals per al bon funcionament social, sobretot, pel que correspon al treball en equip. Per uns dies aquest col·lectiu nombrós i important mostra com és possible conjugar cultura, turisme, economia, gastronomia i festa durant una setmana (encara que sabem que durant tot l’any hi dediquen moltes hores). Gràcies al món faller bars, restaurants, agències de viatges, hotels, artistes, botigues d’indumentària tradicional i empreses de focs artificials, entre d’altres, es beneficien del treball desinteressat del col·lectiu. Però, què hi ha del factor educatiu de les falles? Poden les falles traspassar els “ismes” masclistes i educar per a la igualtat de gènere?
Alguna persona podria pensar que demane que hi haja la possibilitat de triar un “faller major” perquè tant homes com dones tingueren accés a aquest honor festiu. Així i tot, encara que seria una possibilitat el fet que hi haguera una faller i una fallera major la meua proposta va orientada a respondre les següents qüestions: Per què no hi ha paritat a les Juntes Locals Falleres? Quantes“presidentes” d’una falla hi ha a la ciutat de València? I, sense anar-me’n del tema perquè la igualtat no ha de ser solament de gènere sinó també social, ¿tenen opció les falleres amb menys recursos econòmics a ser-ne nomenades “majors”?
Educar en igualtat no correspon solament a les famílies i a les escoles. La televisió, el veïnat, les associacions, els polítics, els llibres, la publicitat, les xarxes socials i tot el que ens envolta també educa i construeix una manera col·lectiva de pensar. És per tot això que si volem arribar algun dia a la ciutadania plena, a la igualtat total entre homes i dones sense cap mena de discriminació per motius de raça, gènere, religió, orientació sexual o poder adquisitiu, tothom hem de col·laborar perquè aquesta qüestió és “coeducativa” atés que no podem delegar solament en una part de la societat.
Les falles tenen molt de “saber fer” i de “saber ser” i crec que la seua capacitat de mobilització pot ajudar a construir un món millor tot sent exemple d’educació en valors i d’igualtat. Deia Clara Campoamor que “la llibertat s’aprén exercint-la” i és per aquest motiu que considere, seguint l’estel d’aquesta diputada, que “la igualtat de gènere s’aprén ensenyant-la”.
