Un mitjà de comunicació absolutament polititzat, encara que es repartisquen quotes de presència de polítics allí, no crec que siga una bona eina per a poder fer informació objectiva i per tant fiable. Tal vegada ningú no pense en fer-la i quan es note massa la mà que mou el nou bressol, en dir que el PP també ho feia, tot solucionat. És eixa la via? Imagine que tothom voldrà eixir tallant la cinta o dient una frase suposadament grandiloqüent (encara que la majoria de les vegades s’hagueren fet un favor a ells mateix callant-se) o aparentant ser el que no se és, què li anem a fer! Ells i elles són així… de pesats! Però en tot cas, això seria un mal menor.
Hauríem d’intentar superar això i exigir professionalitat més que servilisme si de debò volem una RTVV de qualitat. Com que el públic a qui es va a dirigir la programació és i serà sempre un públic heterogeni i no una massa ortegana uniforme, sense renunciar a la tasca didàctica que tot mitjà de comunicació té perquè la informació comporta intrínsecament formació (de criteris, idees, de perspectives conceptuals, etc.), cal que s’atenga a objectius constructius, racionals i de ponderació i cal també ser intel·ligent a l’hora de planifica-los. La informació, la formació, la divulgació i l’entreteniment han d’estar dintre una escala de valors universals i no convertir aquella en una trona des d’on es predique una única forma de vore la societat o d’analitzar els fets: la societat valenciana és plural i la seua radiotelevisió també ho ha de ser.
Ja sé que va a ser impossible evitar que els polítics cerquen el seu minut de glòria i que intenten aparèixer per allí sempre que puguen amb l’excusa més absurda però cal que els criteris professionals s’imposen o intenten imposar-se sobre aquells si és que volem eixir d’una vegada per a totes d’aquesta sínia.
La reflexió metodològica, el dubte, l’empatia, el vore als altres com un altre jo ajuda molt a relativitzar les pròpies idees i obre la finestra a comprendre els demés; no es pot caure víctima del solipsisme, és a dir, aquella radicalització d’idees tan subjectiva que impedix reconèixer-ne d’altes . Segons Descartes, el que testimonia que les altres persones no són robots i que també són individus pensants com nosaltres és que podem conversar amb ells, és a dir, que mitjançant el diàleg podem establir relacions intel·ligents i així arribar a acords. Qui no vullga dialogar serà el seu problema i s’automarginarà.
La RTVV doncs, ha de ser, sobretot, un mitjà de diàleg entre valencians i valencianes si és que volem siga útil per a tots, si la convertim en el que era Canal 9 o en el que és ara RTVE, un pamflet, no servirà per a ningú.
Això no vol dir posar la RTVV també al servei del valencianisme blaver, del secessionisme lingüístic, del centralisme asfixiant, de l’antivalencianisme en definitiva, això vol dir, senzillament, que cal ser prudents i intel·ligents encara que açò ens ocupe més temps dels que ens agradaria dedicar per a recuperar el temps perdut.
