El 1916, a iniciativa d’un rector fill del poble, Joan Baptiste Fenollosa Alcaina, que aleshores era el secretari de la Federació de Sindicats (Catòlics) Agrícoles amb una clara voluntat transformadora de la realitat agrícola local, per altra banda misèrrima, donat que era un poble d’uns dos mil habitants, bracers en la seua immensa majoria, pobres i explotats pel caciquisme absentista, oligàrquic i nobiliari imperant a un terme municipal petit (el terme de Rafelbunyol té unes quatre mil fanecades), s’obtingué d’un dels propietaris, el Marqués de Torralba , el compromís de venda de 176 fanecades, les quals es parcel·larien entre els arrendataris per a pagar-les en deu anys. Este va ser l’inici del Sindicat que, ja més tard, com a societat, adquirí un edifici emblemàtic al centre del poble propietat d’un altre marqués i que el tenia, com altres propietats, en estat d’abandonament, per a la seua seu i activitats.
Al 1891, es publica l’encíclica Rerum Novarum del Papa Lleó XIII, i al seu alè es crearien este tipus de sindicats catòlics, la ideologia fonamental dels quals era contrarestar l’auge del sindicalisme obrer de classe nascut després de la I Internacional Socialista i que a tot l’estat espanyol tenia una enorme influència socialitzant amb el desenvolupament de sindicats com la UGT o la CNT com així ho digué clarament i sense circumloquis un dels oradors que intervingué a l’acte d’inauguració del local presidit per l’aleshores alcalde de València, Marqués de Sotelo, el 1929.
El Sindicat a Rafelbunyol nasqué també al recer de la publicació de la llei de 28 de gener de 1906 sobre els Sindicats Agrícoles, i sota el seu empar es formalitzà una secció de crèdit, la Caixa Rural, la qual enfonsaren a principis dels anys 60 uns desvergonyits del poble portant a la ruïna els llauradors socis dipositants i que gràcies al franquisme imperant a penes tingueren càstig, la qual cosa causà una gran commoció local que encara hui de tant en tant aflora.
Les tropes republicanes que descansaven a una finca de Puçol propera a Rafelbunyol, Camp Aníbal, quan estaven al proper front de la Vall d’Uixó, era a Rafelbunyol on, a més de vindre a coure el pa per als soldats als seus forns, també venien per amenitzar la seua estança i els artistes de més de moda de l’època actuaven per a ells al Sindicat, tant és així que el conegueren pel Bataclan fent-hi referència al conegut cabaret parisenc d’aleshores.
Per tot allò Rafelbunyol tingué una gran relació amb els combatents republicans i els milicians i va estar uns dels últims pobles de l’Horta en caure en mans dels nacionals, cosa que pagà cara amb una repressió brutal especialment per part dels falangistes, però esclar, les seues víctimes no estan a cap façana per a la seua memòria com sí que ho estan les dels altres.
El Sindicat, ara centenari, durant el franquisme, fou principalment l’anomenat cine parroquial, per estar explotat pel rector de la parròquia en Joaquim Serrano Perales, que l’usà en benefici empresarial propi, a més a més d’altres actes lúdics de caràcter religiós i propagandístic del règim com tan bé ha relatat recentment l’escriptor local Vicent Penya al seu llibre Insòlita Memòria, la portada del qual és la façana de l’esmentat edifici i del qual este diari es féu ressò a la seua publicació.
Ja als anys 80, i després de caríssimes i inexplicables reformes que encara continuen per adobar aquelles, es construí al vell edifici del Sindicat l’actual Casa de Cultura que amb el nou ajuntament socialista està intentant donar-li el caràcter que li pertoca ja que durant els darrers trenta anys de govern local del PP allò ha estat aturat servint només el bar que hi ha a la planta baixa i per a alguns actes fallers el saló d’actes. L’anterior alcalde del PP, Jaume Garcia, malgrat ser mestre d’institut, demostrà tindre autèntica aversió a la cultura però no als empastres i corrupteles relatius a les construccions ,i així, amb tot el pes de la història, ha esdevingut ara l’antic Sindicat en una promesa de reconstrucció social per a Rafelbunyol en forma de llar de cultura.
Esperem que als propers cent anys el SINDICAT servisca per al que es fundà: per a donar noves oportunitats al poble de Rafelbunyol, que bona falta li fa.
¡Feliç Aniversari!
