Va a ser un any de records de guerres, de la primera guerra mundial, aquella que es feu i horroritzà la humanitat amb tanta mort i destrucció, la que havia de servir de mostra perquè mai més es repetira una barbaritat així però que malgrat això no escarmentàrem i no més vint-i-cinc anys després n’esclatà un altra, més gran i violenta que estrenà, entre altres coses monstruoses, el llançament de bombes atòmiques sobre població civil. Una guerra que es diga el que es diga, encara no ha acabat perquè el capitalisme que la promogué viu de mantindre-la activa i manté els mateixos objectius i arguments que quan la inicià: el totalitarisme econòmic.
També serà un any que per a l’antiga Corona d’Aragó serà el del record de la pèrdua de la seua personalitat física, jurídica i política, devorada pel nouimperialisme importat de França: el centralisme borbònic del Rei Sol, imposat ací a sang i foc i que tan seu considerà el territori al sud dels Pirineus que no dubtà en envair-lo apenes un segle després d’arrabassar-li la sobirania.
Anem a recordar Almansa, Utrech, Nova Planta, com a noms propis del fracás dels valencians, catalans i balears a la nostra guerra mundial particular. Aquell regne que admirà Europa, que tingué a la seua cultura, al seu comerç, al seu exèrcit, als seus polítics, als seus pensadors, a la seua arquitectura, a les seues institucions la suficient força transformadora que feu del català i tot el català un far cap on mirà el món; que tingué el papat de Roma i un Lluís Vives que deixà una empenta que encara huí perdura i mostrà tot el poder modernitzador d’una legislació foral avançada a l’època, hereua d’aquella primera que Jaume I li donà…. aquell regne gloriós, con deia, el recordarem com desaparegué tres-cents anys enrere 2014.
2014 serà un any on tot açò pot ser es tornarà a possar en valor i podrem reflexionar sobre si un dia va ser possible, perquè no pot tornar a ser-ho ara i qui ho impedix. I si és així, notarem més el jou d’haver estat vençuts per Castella, el que ens imposà i ens imposa per dret de conquesta tota la seua cultura de fanatisme i voracitat espoliadora. A 1714 fou Nova Planta, a 1978 la Constitució, quina és la diferència per a nosaltres? És la prova més evident i quotidiana del significat de perdre una guerra que al 25 d’bril farà 300 anys.
2014 serà un any on Catalunya serà importantíssima pel futur d’Espanya i Europa, perquè, més enllà del que es puga opinar sobre el seu futur amb independència o sense, es plantejarà necessàriament una qüestió intel·lectualment ineludible i moralment irrenunciable com què és el dret a decidir, perque exàctament en això és on rau tota la filosofia descriptiva del concepte llibertat. Qué és la llibertat si no el dret a decidir? I conseqüentment, com un país pot declarar la llibertat dels seus ciutadans si els impedix decidir sense caure en contradicció? A decidir el que siga, perque eixe dret està ahí, és consubstancial a l’èsser humà i res té a vore amb majories i minories, és un dret individual sobre el qual no pot haver-hi condicionaments previs. El dret d’opinió i manifestació és un dret personal i intransferible que es manifesta individual o col·lectivament i no es pot impedir el seu exercici a una societat plural i lliure. El Poder no pot impedir “preventivament” opinar perquè seria la negació total de l’estat de dret.
Els catalans hauran de decidir i el govern central no ho podrà evitar perquè moralment no pot fer-ho i si les lleis ho impedixen hi ha que canviar-les perquè són contraries als drets humans. Els segles no consoliden ni validen l’imperialisme si el poble dominat no vol continuar- sent-ho. No poden haver-hi lleis que neguen la llibertat d’expressió quan aquesta es vol manifestar de forma pacífica i no contra ningú. Si ací no es podia votar qui havia de governar fa no més quaranta anys i aprovant unes lleis adequades s’ha pogut fer, perquè no poden fer-se ara unes lleis que vagen més enllà de les actuals i permeten que els pobles puguen decidir com volen ser governats i per quí? Ara com aleshores, és qüestió de voluntat política i té que haver-la si de debò es vol demostrar que el Decret de Nova Planta és aigua passada.
