El passat 4 de març, emplaçades per Dones amb Compromís, un grup de dones de diferents col·lectius* ens aplegàrem convidades per l’eurodiputat Jordi Sebastià al Parlament europeu a l’acte: ‘Perspectives europees 2015: la lluita per la igualtat de gènere i contra la violència de gènere’ (#Greens4Equality), organitzat conjuntament amb Iniciativa per Catalunya, representada per l’eurodiputat Ernest Urtasun i, Els Verds, representats per l’eurodiputada Monika Vana.
L’objectiu d’aquest acte és formar un grup de treball que realitze propostes per a conformar una directiva europea contra la violència de gènere, des de la vessant de la prevenció.
Durant l’acte, la presidenta de la Comissió de Drets de la Dona al Parlament Europeu, Iratxe García, va denunciar que la Comissió no està per la tasca de treballar en aquesta directiva de prevenció de la violència de gènere, malgrat que l’agència europea sobre gènere té estudis que corroboren el repunt d’aquesta violència. S’exposà la situació de les dones a molts dels països del nostre entorn i es constatà que hi ha una gran distància entre la societat i els col·lectius que treballen per la igualtat i contra la violència de gènere, probablement perquè la gent viu la intervenció legislativa en aquesta àrea, com una intromissió a la seua intimitat: els diuen com han de comportar-se, també a l’esfera privada, i no ho accepten. I igualment, sustenta eixe distanciament, la falta d’un context de valors que promoga la igualtat.
Tanmateix, capgirar els centres educatius també resulta imprescindible, encara són massa els casos en els quals les activitats que promouen la igualtat recauen sobre les professores, i que el treball es focalitza en dos grans èpoques de l’any: 8 de març i 25 de novembre, com dues illes a l’oceà dels coneixements “veritablement” importants. L’esforç titànic d’eixa part del professorat, d’anar contra corrent, es veu doncs, entrebancat pels altres exemples, els del professorat que menysprea les activitats de promoció de la igualtat, quan no directament les boicoteja. Cal per tant, que la igualtat efectiva entre als centres, que no s’amague en el concepte de transversalitat, sinó que hi haja un espai concret per a treballar-la, que hi haja una formació de la comunitat educativa i una col·laboració permanent amb les associacions i/o professionals que treballen eixos àmbits.
“Cal una formació permanent del professorat, obligatòria i gratuïta, en temes d’igualtat i contra la violència masclista, en les plantilles ha d’haver-hi llocs de treball per a personal especialitzat en igualtat d’oportunitats, prevenció de violència i resolució pacífica de conflictes i les escoles de pares i mares han de ser línies bàsiques en la transformació educativa per la igualtat. Cal que per a accedir als equips directius, es tinga formació sobre igualtat i sobre violència de gènere i cal que els equips directius siguen paritaris. Cal establir la col·laboració entre l’escola i les associacions que treballen des de diversos àmbits per la igualtat.”
D’altra forma, els avanços seran minúsculs. Perquè la legislació per ella mateixa no produeix canvis, ans al contrari, la norma sols fixa l’’status quo’ vigent, si a més tenim en compte els molts incompliments de la mateixa², podem concloure que cal fer passos endavant des de la societat cap a les institucions, perquè hi haja un canvi de paradigma.
*Immaculada Gimeno Mengual, en nom d’Intersindical Valenciana, àrea de la Dona, Daría Terrádez Salom, en nom de Pro Igual, Maria José Espuch Svoboda de la Plataforma feminista d’Alacant, Ana Belén Sánchez Serrano, Carmen González Fernández i Anna Oliver Borràs d’AJUDA, Cándida Barroso Chuliá per CCOO, Lluna Àrias Cortina de l’Espai Dona de l’ajuntament de Burjassot, les periodistes Maria Teresa Domínguez i Regina Laguna i l’activista Silvia González, a més és clar, de Dones amb Compromís representades per la seva coordinadora Bàrbara Peris i Reis Gallego Perales que intervingué com a portaveu del grup.
