L’anàlisi que pretenc es circumscriu a l’àmbit local, per ser l’espai que pot assenyalar les diferències entre models i resultats, i indicar el camí per construir una memòria democràtica d’acord amb el règim polític i social que propugnem. Durant l’anomenada “Transició” es van eliminar els elements més significatius dels aparells propagandístics imposats pel franquisme. Van ser les primeres corporacions locals democràtiques, la majoria d’esquerres, les que van assumir l’eliminació o substitució d’aquesta simbologia nascuda com a feixista i reconvertida com a nacional-catòlica. Quart de Poblet servix d’exemple del que dic: la plaça “del Caudillo” va passar a denominar-se del “País Valencià” i l’avinguda “José Antonio” com “l’Antic Regne de València”; es va retirar la “Cruz de Caídos” de l’església parroquial i es va abandonar l’existent a la carretera perimetral de l’Aeroport. El ministeri de Defensa, l’exèrcit espanyol al cap i a la fi, va mantindre l’escut franquista de l’Hospital militar.
L’empenta de la ciutadania en favor d’una Memòria democràtica es va manifestar a Quart, i en molts altres àmbits locals, mitjançant estudis publicats pel propi ajuntament, que tractant la història contemporània o fins i tot analitzant de manera específica la qüestió, evidenciaven l’existència d’un discurs diferent al que va imposar el franquisme. Malgrat les crítiques, la llei de 2007 del govern Zapatero va posicionar en el marc orgànic de l’Estat les iniciatives ciutadanes i institucionals que fins llavors es venien plantejant i desenvolupant. L’agrupació local del PSPV de Quart de Poblet va organitzar un homenatge en 2008 als veïns afusellats pel franquisme a Paterna; l’ajuntament va editar un CD amb fotografies d’època commemorant la proclamació de la II República; es van seguir editant estudis històrics locals i finalment es va aconseguir la retirada de l’escut franquista de l’hospital militar sent ministra de Defensa Carme Chacón. Finalitzant el mandat de l’anterior corporació municipal es van localitzar i retirar les plaques franquistes del “Ministerio de la Vivienda”.
Ha sigut la corporació i el govern local triat en les eleccions municipals de 2015 qui ha impulsat en major mesura un model de gestió de la memòria que considere digne de menció.
Unanimitat imprescindible per desallotjar de la societat la disputa partidista d’una qüestió, la Memòria Històrica, que ha d’adquirir la categoria de qüestió d’estat, en un Estat social i de dret, necessitat de paradigmes de pensament democràtics. L’acceptació pel grup que amb majoria absoluta conforma l’equip de govern local de les aportacions de l’oposició han completat substancialment els objectius de la moció original. El reconeixement a la participació ciutadana, la creació d’una Comissió Municipal i la voluntat de crear un arxiu local de la Memòria són ara elements fonamentals de la moció.
La referida Comissió Municipal, presidida per l’alcaldia, amb representació de tots els grups polítics i amb l’assistència de 6 assessors tècnics, ha desenvolupat accions significatives, elaborant un informe sobre els noms susceptibles de substitució per la seua significació franquista, proposant els nous noms que a més foren propis de dona o relatius al gènere, reservant dos per recuperar la toponímia històrica local, dedicant a la web municipal un espai propi per a la Memòria, divulgant el seu sentit i necessitat en dos actes públics protagonitzats per la part tècnica de la Comissió Municipal, organitzant un procés de participació ciutadana per a l’elecció de 8 noms dels 24 finalment proposats per la Comissió, o acordant l’assignació dels noms elegits als carrers a canviar de nom.
A més, i per unanimitat en el Ple del 20 de juliol de 2016, atenent la proposta realitzada en el marc de la Comissió, es va condemnar el cop d’estat del 18 de juliol de 1936.
El model de gestió de la Memòria Històrica a Quart de Poblet ha utilitzat el consens partidista, la voluntat institucional, l’assessorament tècnic, la transparència, la divulgació i pedagogia política, la participació i implicació ciutadana. Tot és susceptible de millora, però sense dubte el que s’ha fet, i la futura llei valenciana de Memòria Històrica, és el camí.
Historiador
