La veu d'un poble

21 juny 2013 01:00h
Trobada Bocairent
 Diuen que si s’escolta la veu del poble coneixes la seua vida. Això és el que passa quan participes en alguna de les Trobades d’Escoles en Valencià, que organitza cada anys Escola Valenciana. I ja es va per la XXVIII Trobada. Semblava mentida quan en Benifaió, l’any 1986, algú tingué la feliç idea de manifestar el seu sentiment envers el valencià. Poble de la Ribera Alta del Xúquer, com no podia ser d’una altra manera. Mentre, des de la Universitat de València i des de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència s’encetaven els primers treballs d’investigació al voltant de la introducció del valencià com a llengua vehicular a l’ensenyament, un grup de mestres actuava en una altra línia, en la praxi, trobant-se per a compartir el seu amor per la llengua pròpia i per la seua terra. Eren els primers mestres, els primers pares i mares i els primers alumnes que donaven així un exemple cívic de participació democràtica, que pretenien dignificar els valors universals de respecte mutu. Naixien les Trobades. Caldria fer un monument a eixos pioners. Mai és tard.
 
I així, any rere anys, les diferents comarques del País Valencià anaven sumant-se a la idea. Era una època difícil, de confusió, d’enfrontaments. No tot el món pensava iguals sobre estos temes. Ens trobàvem en plena Batalla de València. Però, tots els inconvenients s’anaven superant.
 
Més tard va sorgir el Premi Sambori que, ara per ara, s’ha convertit en el principal concurs literari de xiquets i jóvens que hi ha al llarg de tota la geografia dels territoris que tenen el mateix domini lingüístic, que compartixen la mateixa llengua. Algú dirà que sóc exagerat, però els milers de participants, des de l’etapa infantil fins a l’etapa universitària, demostren que es tracta d’un dels més importants concursos del món. Els nombres demostren que això és, i la qualitat dels treballs, en augment progressiu són un bon test per a ajudar-nos a diagnosticar la situació del coneixement del valencià escrit. Si no existira Escola Valenciana i si no hi haguera Premi Sambori caldria inventar-los, però com afortunadament els hi ha no es té més remei que fomentar-los. Endavant.
 
 
Escola Valenciana també organitza congressos científics. El multilingüisme, els programes d’immersió, la situació diglòssica que es dóna en algunes zones, la introducció del valencià com a llenguatge a l’ensenyament, els programes educatius, etc., són alguns dels temes estudiats. Però no se centren únicament en el marc escolar. Més que ensenyar el i en valencià, el lema és viure en valencià a tot arreu. Eixa és la qüestió.
 
Betxí, Alboraia, Pedreguer, la ciutat de València, Alberic, la Universitat ... i, finalment, el dissabte, 15 de juny del 2013, Faura, poble de les Valls (la Vall de Segó, comarca del Camp de Morvedre), han estat alguns dels pobles o ciutats que enguany han acollit les Trobades sota el lema de “La veu del poble”. L’èxit de la participació ha estat extraordinari. La multitud de tallers, de persones participants, d’entitats col·laboradores... han fer que eixe exemple de participació col·lectiva siga l’enveja de molts altres indrets. Ara no ocorren les suspicàcies del principi, afortunadament. Ara, els representants dels municipis del país desitgen que en la seua localitat se celebren les Trobades.
 
 
Enguany, amb coincidència amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tingué la iniciativa de declarar 2013 com a any Estellés, el poeta de Burjassot, als 20 anys de la seua mort, ha estat la figura més recordada. Va fent-se justícia, a poc a poc. El poble parla i cal escoltar la seua veu, fent el que l’autor deia en el més conegut dels seus poemes, assumir la veu del poble.
 
Això és recórrer degudament un llarg camí, camí que va transitant-se pas a pas. Tots ens manifestem. Tots tenim la paraula, però la gent més jove, eixa generació que ha estudiat el i en valencià a les nostres escoles tenen la clau, sí, la clau que obri tots els panys, la llengua, que li servix per a dignificar el poble i per a dignificar-se u mateix. Tenen present i futur. Pas a pas, però amb seguretat i dignitat, la mateixa dignitat que dóna a la nostra terra Escola Valenciana.
 
       
next