Anant a la molla, Plàcida i la molada del PPCV, abans de cap d’any, fugiran si mentrimentres no cauen de tos per la pudor dels excrements de la seu del carrer de Quart, amb la falsa excusa d’estalviar 2.700 euros mensuals; una minúcia. En eixe domicili, l’edifici fou dissenyat, remodelat i supervisat pel lloctinent de Correa de la Gürtel, Álvaro Pérez “El Bigotes” d’Orange Market, aquell que es passejava impunement, endemés de per la seu del PPCV, per les conselleries, pel Palau de la Generalitat o pel veges tu a saber; el mateix que l’exhonorable Camps, qui, aleshores al poder, impúdicament, li deia “amiguito del alma”, tot i que en la intimitat.
Cal dir, respecte d’aquests fets, que Plàcida i la molada han admès recentment la participació en la trama amb la condició que allò ho va pagar el PPCV. No obstant això, no poden aportar justificants d’una època tan “llunyana” com la de 2006 perquè cap dels responsables d’aleshores té ara relació amb el partit. Segueixen així l’estratègia de la senyora Cospedal, “emmantellada i diferida dama toledana”, quan manifesta recentment que, els fets de la Gürtel que s’estan jutjant a Madrid, són de “hace muchisimos años”, és a dir, un diferit total, i de memòria històrica de qualsevulla classe, res de res.
Curiosament, també Javier Fernàndez, el president de la gestora del PSOE, es manifesta en aquests termes per tal de justificar una més que palesa posició d’abstenció perquè governe Rajoy. Ha d’ésser, potser, pensant ens els ERES d’Andalusia. Ja s’apanyaran els patriotes i teledirigits partidaris del plutocràtic Isidoro qui, a les votacions europees de 2014, conspirava, així com per a la modificació exprés de la constitució el 2011.
La seu del carrer de Quart es relaciona amb fets, presumptament, execrables, com és el “Cas Taula”. Així mateix, a Vicente Cucarella, un dels propietaris de l’edifici, l’expresident de la Diputació de Valencia, Alfonso “Boca Molla” Rus, li adjudicà un contracte de 32 milions d’euros perquè instal·lés gespa artificial en diversos municipis provincials. L’afer està essent investigat per l’UCO de la Guardia Civil, denunciat per Benavent “el yonqui del dinero”. Mentrimentres, l’exconsellera Lola Johnson Sastre segueix sent imputada per la megalòmana Fórmula 1; el metafísic medieval Camps, eixint-se’n de moment “de rositas” al Consell Jurídic Consultiu, llençant perorats i querelles contra tothom que el desestime. Alhora, “l’exsaltadora de balconades a les festes”, ex del PPCV, però íntima amiga de Rajoy, rau fent penitència al Senat i eixint-se’n també “de rositas” amb bon sou i sense disparar-li i havent de suportar-la, l’estimable senador pel País, Mulet, també al grup mixt. Veges tu al pobre quina li ha caigut a plom al costat.
No m’estendré més en peccates minutes perquè na Plàcida i la molada, empestades fins a les celles, en lloc d’emigrar a illes de guano, acostumats i habilitats a moure’s de tribunal a tribunal, portaran davant la justícia el decret benèvol del plurilingüisme, de la benèvola Conselleria d’Educació, perquè creuen que és sectari amb la màxima que tot allò que a fet el PPCV està mal fet. Pobretes.
Per se, Plàcida Bonig no ho recorda, com no recorda on són les factures de la remodelació de la seu de Quart o que el decret de trilingüisme del PPCV encara vigent, partint de la sectària i interessada premissa que castellà i valencià són, actualment, al mateix nivell, va introduir l’anglès, traïdorament, sostraient-li hores d’ensenyament al valencià quan, al País Valencià, no l’entén un terç de la població, la mitat no el parla i tan sols un terç l’escriu.
A l’esborrany presentat per la conselleria d’Educació, el Consell Escolar, per exemple, els demana, per incompliment del PPCV de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, llei cloquejada ara per na Plàcida i la molada, el compliment de l’article 18 del títol segon, capítol primer: “La incorporació del valencià a l’ensenyament és obligatòria en tots el nivells educatius”. A este aspecte es dedica el títol segon de la Llei, capítol primer, el qual disposa l’obligatorietat de la incorporació a l’ensenyament en tots el nivells educatius, tret dels territoris castellanoparlants en què la incorporació esmentada es farà de manera progressiva, en atenció a la particular situació sociolingüística”.
Han passat 33 anys, na Plàcida, per a la incorporació progressiva, i el 70% de l’alumnat es matricula en castellà i el 30% en valencià, i dins del 30%, a les escoles concertades, un escarransit 7%, a més a més de les decebedores estadístiques abans esmentades al paràgraf anterior. Na Plàcida i la molada són més papistes que el Papa perquè, val a dir, les escoles concertades han alenat de debò, ja que hi havia la temença d’una implantació generalitzada de la immersió en valencià que, com és ben evident, a la fi, no es produirà. Una bona alenada perquè tot i que la majoria dels centres disposen de línies en castellà, el decret plantejat no els obliga a realitzar canvis traumàtics.
Com ha quedat dit també als paràgrafs anteriors, davant la timidesa del decret, el Consell Escolar de la CV ha fet i remés un informe en què es proposa que als nivells bàsics i intermedis s’adopten mesures específiques d’intervenció que garanteixen la progressió als altres nivells més desenvolupats. Per a fer viable la progressió s’haurien de concretar terminis en funció de l’avaluació dels programes triats. Tot per garantir que els col·legis amb línies en castellà no es queden amb elles permanentment. Així que, si de cas, als programes més avançats de valencià s’hi arribaria a llarg termini.
Comptat i debatut, amigues i amics, botifler és ben prim, traïdoria envers el poble valencià, un adient qualificatiu per haver afavorit, amb la seua mena de governar, que gentola de tot tipus ens haja escurat les butxaques. Traïdoria també envers el valencià, al qual han entrebancat fent-lo feble durant vint anys, aplicant esbiaixadament la llei de manera restrictiva i, el què és pitjor, titllant els que governen ara de sectaris sense mirar-se el seu melic embrutat. Cinisme total parlar de l’incompliment de la Llei d’Ús i Ensenyament al govern d’ara quan, amb la seua manca de consideració, han deixat l’idioma del País a una urna per traure’l en processó vers la seu, com si fos una relíquia.
Com que m’he fet major i em pose tendre, si no evoque l’Estellés rebente. Heus ací el que diu de sa mare, de l’idioma, de la terra, a Et veig mare, o et pense… del Mural del País Valencià:
“…Et veig les mans inflades, aquelles mans alegres i hàbils de llavanera, aquelles mans que t’eixugaves al davantal, i prenien uns versos meus, en el nostre idioma que mantens intacte… Et veig o et pense, mare, com les antigues mares gregues, o les mares del laci, o les mares de l’horta.. La meua fe en tu, i en totes les mares del nostre poble, aquest poble que albires tu, ple de fulles verdíssimes a través del balcó. Tota la glòria múltiple de l’horta.” Què hi faré.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià, a la tardor, quan les fulles exhaurides, cerquen racons propicis per jaure plàcidament i expirar, de l’any que l’AVL recorda homenatjant-la, Sor Isabel de Villena, a la qual, tal com als nostres referents perennes, ni Isabel Plàcida Bonig ni cap gavina rapinyaire, per molt que vulguen, mai no podran retre’ls res.
