Encara no s’havia acabat el debat electoral a dos, protagonitzat pel candidat de les gavines Mariano Rajoy i el del puny i la rosa Pedro Sánchez, debat en el qual, aquest últim li va dir a l’altre allò d’“indecent”, que hauria de dimitir pel seu comportament en l’afer Bárcenas, ens vam assabentar de la saltada de dos gripaus enormes, del femer on rauen les gavines, en mode i forma de comissions.
D’una banda l’ambaixador a l’Índia, en Gustavo Manuel de Arístegui y San Román, una gavina “diplomàtica d’ofici” a la qual pels seus fets, acaben de caure-li a terra del nom complet, la preposició “de” i conjunció “y”. D’altra, l’electe membre al Congrés, candidat aleshores per Segovia, en Pedro Ramón Gómez de la Serna y Villacieros, que del nom complet li cauen a més de la preposició “de”, l’article “la”, i la copulativa “y” , desaparegut uns quants dies per sentir-se perseguit, el pobret, pels mitjans, el qual fent acte de presència, amb el rostre més dur que un còdol, diu ara que no té res a amagar.
Es fa necessari explicar que aquestes dues gavines, conjuminades sota la marca internacional Voltar Lassen –hom millor diria Voltor Lassen-, van signar contractes amb vint empreses espanyoles, per l’apertura de mercats internacionals, barata un milió sis-cents mil euros, entre 2010 i 2014 que s’embussaren, dels quals la meitat, vuit-cents trenta mil, han estat contractes amb el grup Elecnor, pels seus esmerços en Algèria. Gómez de la Serna, va defendre mentrestant, la llei de “transparència” de les gavines al Congrés, la qual fou aprovada. Cal dir que l’afer està sent investigat per hisenda, així com que hi ha unes gravacions absolutament indecents. La notícia no és una ocurrència meua, sinó publicada per “La Cadena Ser” el 14 d’aquest mes, com molts sabeu. Aquestes accions mostren fefaentment com se les han gastat aquesta gentada, recalçant i provant el que expose al primer paràgraf.
I tot açò per què, es pregunta hom, deixant de banda certes “debilitats humanes”, sense servir de coartada?, senzillament, perquè les gavines pel seu ADN, impossible de redreçar, han afavorit força la rapinya, per no crear mecanismes d’acció i control per tal d’evitar-la. La direcció de les gavines acostuma a qualificar aquests assumptes “eufemísticament”, per no dir una cosa ben grossa, com a casos aïllats, així que hom bada a cor que vol, per no pujar-me’n per les parets, perquè situen com a tal, al mateix sac, el pagament en B d’obres a la seu de Gènova, sobres en sobresous, pagaments d’indemnització en diferit, patrocinadors “desinteressats”, comissions per adjudicacions, factures dubtoses pel seu finançament –cas gürtel-, regals etc, així com diners per a pobres desviats a usos particulars.
Amb aquest historial, encara obert per encabir-li els nous episodis que se n’esperen, es presenta als mitjans de comunicació, plena de moral i desafiant, farcida de vanitat infundada, com sempre, un pollastret anglaset vaja, la líder de les gavines d’ací Bonig, per tal de donar a conèixer l’anàlisi que han fet del resultat de les votades recents, perquè han obtingut un 4,30% més de vots, respecte a les del maig, resultat que els ha encoratjat. En vista de la qual cosa, assumeix Bonig l’estratègia de deixar d’un costat Puig, perquè el troben amortitzat políticament, centrant-se en Oltra de Compromís com a rival a batre, perquè junt a Podem han aconseguit més vots que els socialistes, i troben aquests sense nord i lideratge, mancats de projecte, cosa que considera, els deixa un camp important per tal de recuperar vots.
Bonig no pensa, ni vol pensar, en la rèmora que arrosseguen, empestada de l’antiga pudor que mai els abandona, i es llança endavant sense mirar-se la casa bruta. Tàctica principal a seguir, vella com la tos, l’emprada per aquell de la veu aflautada del Valle de Los Caidos, és a dir: acaçar rojos radicals, nacionalistes separatistes, dimonis emplomats de cua vermellosa, i banyes al cap, “ja que davant no hi ha una esquerra moderada, sinó radical… la qual al 20D començà a traure’s la careta i en el pròxims mesos ho farà més” diu, per tant, vol que les gavines “tornen a les essències i construïsquen el seu discurs sense complexos”, com si el seu discurs i les essències, haguessin estat sense moure’s.
El seu discurs, omplint-lo de coses estrafolàries i esotèriques, barrejant-hi el nostre valencià per exemple, es fonamenta en minar el govern valencià, entrebancant-lo i impedint-li, la necessària neteja encegada de les institucions, l’acabament de les portes giratòries, l’acarnissament sofert pel més feble, les retallades als serveis públics, així com en anar aturant, d’una vegada per totes, la vergonyosa submissió ancestral al Consell de Castella, el qual ens ha vingut escurant la panxa, la butxaca i la moral, a base d’interpretar al seu gust la Constitució, les lleis que li pengen, per la força si pogueren, curiosament apropiant-se’n de la paraula llibertat.
Així que hom pot pensar, quina necessitat hi ha de suportar tanta pudor i tanta fal·làcia? Acabe en uns versos, en dues estrofes, del poema III, Versos Sencillos, del cubà José Martí, desitjant per a tothom, un altre vent, el vent del mar:
Busca el obispo de España/ pilares para su altar/. ¡En mi templo, en la montaña/ el álamo es el pilar!/. …
¡Diganle al obispo ciego, al viejo obispo de España,/ que venga, que venga luego/ a mi templo, a la montaña!
Albal, l’Horta Sud – País Valencià.
