Les gavines critiquen pel bec de Bonig com deia, que l’assumpte s’haja quedat en una Agencia Valenciana de Turisme a càrrec de Francesc Colomer, com si l’agència creada, estigués mancada d’atribucions, i el de Benicàssim –la Plana Alta-, alcalde d’un poble ben turístic des de fa un bon grapat d’anys, fos un marcià o d’altra galàxia, no s’estimara Alacant i no sabera res en matèria turística.
Bonig, acostumada a l’ordeno i mano de decisions piramidals a la molada, circumstància la qual no la fa pensar, és incapaç d’adonar-se’n, que a la seua ‘benvolguda’ ‘provincia de Alicante’, per tal de que hi haja un president de la diputació gavinot, agradós a Ciudadanos, la negociació s’està duent a Madrid de les mans del senyor Arenas i Albert Ribera ‘Napoleonet IV’, demostrant d’eixa manera, la classe ‘d’autonomia política’ per sotmetiment del que hi disposen, així com el grau de compromís i respecte de ‘naranjitos’ i gavines vers el poble valencià.
No s’assabenta Bonig tampoc, o no vol, que al Consell hi està Manuel Alcaraz d’Alacant –l’Alacantí-, conseller de transparència, i Rafel Climent de Muro –El Comptat-, conseller d’Economia, fruit d’un consens dels dos partits que el conformen, els quals raonen per consensuar assumptes.
Raonen per exemple, posant-se’n d’acord amb altres dos partits, brindant-li una ocasió d’or a la seua molada, per sumar-se’n i redimir-se de les seus infames i nefastes gestions de l’accident del metro, obrint una comissió a les Corts, a la qual s’han oposat per ‘coherència’ votant no, perquè creuen que ells, pietosos de colp al pit, van per aquesta condició com un tret al cel. Una comissió com cal, per tal que s’esbrinen i enlluernen totes les causes de l’accident, no com aquella ignominiosa presidida per l’inefable Rafael Maluenda, en la qual afanyant-se tiraren terra damunt, tancant-la en un rellamp, perquè d’una vegada per totes, els morts descansen en pau, i els vius, els accidentats, els familiars, així com la gent de bé, apaivaguen les penes.
Amigues i amics, no m’estenc més en altres malifetes per tots conegudes. Fomentar la divisió i governar d’esquenes al poble agranant cap a ponent, ha estat un costum perenne de les gavines, de les quals momentàniament ens em lliurat. En les nostres mans rau la decisió que al menys al llarg d’altres vint – hi romanen al purgatori, i encara sort per pietat, perquè pels mereixements i duració de la porga serien a altre lloc, i no precisament al limbe o al cel. Amén.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
