Les senyes d’identitat de les gavines

Si l’Estellés de Burjassot visqués, ja sabem que és ben viu en l’esperit, potser escriuria un poema al mode de Cos mortal, en el qual, parla en senzillesa i ritme perfectes, d’alguns carrers de la ciutat de València. Potser posés fins i tot alguna cita de l’Ausiàs March.

El poema que escriuria, podria ser didàctic, històric i recordatori, mencionant en un reguitzell personatges “il·lustres” de passat recent, per les seues enormes malifetes, és a dir, per tot allò que no hauria d’haver sigut. Donant per suposat que amb més certesa i perfecció, d’allò que expose, algun cas presumpte, potser digués així:

Jose Luis Olivas, Banc de Valencia i Bancaixa; la CAM i Crespo; Juan Cotino, la visita del Papa, l’accident del metro i Sedesa; Rita Barberà, Valmor, Fórmula 1, la Fira de València, i l’espoli del Cabanyal; Enrique Crespo, Cuesta, i Emarsa fangar podrit; Noos d’Iñaqui Urdangarin, Diego Torres i Alfonso Grau; el femer de Francisco Camps, Calatrava, Betoret, Costa, Gürtel, Gerardo Camps, Vicente Rambla, i la perla Milagrosa Martinez; Carlos Fabra, ulleres fosques, Naranjax i Aeroport de Castelló; Correa, el bigotes, ‘amiguito del alma’, i ‘te quiero un huevo’; Díaz Alperi i viatges a Grècia; Sonia Castedo bombon, Brugal i a Andorra de cap d’any; José Joaquin Ripoll i el port d’Alacant; Manuel Aznar i del Port de València; Rafael Blasco, Cooperación i el que et penjaré moreno; Bárcenas i els sobres; Eduardo Zaplana i fer-se ric; i l’avinguda del finançament irregular de les llogarenques gavines podrides.

Les gavines llogarenques, essent-ne conscients del que s’exposa, volen soterrar aquestes infàmies infamants, perquè vénen eleccions, els que són al capdavant del govern de la Generalitat, coreligionaris dels esmentats, i no molt lluny dels fets, alguns col·laboradors necessaris, diuen que tot això és passat, que no volen saber res, que ara governa Albert I “el feble”. Per a dur a cap l’enterro, es trauen de la màniga una llei de signes d’identitat per a enganyar el poble, deixada al punt per l’inefable Serafín Castellano al seu successor, l’escolà Luis Santamaria, conseller de governació, procedent de la delegació del govern central, on ha anat Castellano, a fi que a cap catalanista separatista, ni molt menys roig, li passe pel cap trepitjar-les.

Com sabem, la Conselleria de Governació és farcida de rates penades assessores, procedents de l’auto-immolada Unió Valenciana, a les quals havia emparat Castellano. Així que, si hi ha hui en dia valencianistes de profit, eixos són al PPCV gavines llogarenques, a la RACCV i al seu braç executiu Lo Rat Penat.

La llei de senyes inclou el valencià junt als bous al carrer, i deixarà sense subvencions fins i tot a ens estatuaris com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consell Valencià de Cultura, si van pel mal camí de defensar la unitat de la llengua. La llengua dels que governen, essència del veritable valencià, dipositada a un vitrall, si les urnes a la renovadora primavera no ho remeien, serà baixada a plom des de la balconada de “Lo Rat Penat” el dia 9 d’octubre de l’any vinent, dia que seran exclamats vítols de “Viva la lengua valenciana” i acompanyarà llavors la Reial Senyera, vinguda des de l’Ajuntament del Cap i Casal de Rita Barberà, que haurà estat baixada abans de la mateixa mena per la balconada on salta l’alcaldessa a les festes.

Les dues senyes d’identitat, amb el seguici, s’adreçaran envers la Seu; enllà dins, en valencià, l’única vegada en tot l’any que a la Catedral es parlarà, retran homenatge al mateix Déu Nostre Senyor, agraint-li ses bondats, amb el tradicional i emotiu ‘Te Deum’. Seguidament es dirigiran a la plaça d’Alfons el Magnànim, i el Rei en Jaume en veure’ls dirà, “què feu aquí, en tot allò que cal fer, toqueu, aneu-se’n falsaris!. Ni senyera ni llengua reconec! Damunt em digueu Don Jaime”. No conformats, per escarnir-lo li cantaran en castellà “para ofrendar nuevas glorias a España”.

Cal dir que a la llei de senyes, a l’observatori de bones pràctiques de les mateixes, inclouran “Lo Rat Penat” per a defendre-les junt a la “Real Acadèmia de Cultura Valenciana – RACV”-. A Lo Rat Penat, li atorguen lliurar certificats de valencià.

Així mateix dir també, que el seu president, Enric Esteve, ha manifestat arran d’aquesta inclusió, a banda de donar les efusives gràcies al Consell, “que les noves generacions de valencians són simplement víctimes d’allò que els han ensenyat a les escoles i les universitats, que són catalanistes”.

Sense dubte, tant Esteve com el Consell són en perfecta sintonia ideològica, explicant-se ara millor hom, els entrebancs al valencià del Govern de la Generalitat, raent ací el veritable cavall de Troya envers l’ensenyament de la llengua pròpia, ja que si les gavines segueixen, aniran arrossegant del que ara hi ha, ampliant les subvencions als secessionistes, que enlairaran un valencià de ‘xe collons!’, aquesta vegada oficialment, i a bon segur a poc a poc, aniran substituint llicenciats i mestres, així com les maneres d’ensenyament de la llengua als col·legis. Estratègia i tàctica servides.

Per ajudar a dur-ho a bon fi i guanyar les eleccions, les gavines podrides, al capdavant el bocamolla de Rus, muntaran una televisió amb diners de tots, amb el vistiplau de Beteta, secretari del ministre Montoro que és qui mana ací, per enlairar les bondats de les nostres senyes d’identitat, que és allò que veritablement importa al poble, diuen, i enfosquir problemes reals i les fastigoses pudors. Com que són a cent-vint mil vots de la majoria absoluta, diuen també, l’estratègia i tàctica servides.

Així que amics i amigues, tot açò és més seriós del que sembla, i a banda de lluitar units i plegats defenent les persones febles, caldrà també arromangar-se per defensar la llengua i l’ensenyament, ja que ella serà encara més feble amb el que damunt li ve.

Albal, l’Horta Sud – País Valencià